Veïns del barri d’Orriols (València) s’han concentrat aquest matí a la plaça de l’Ajuntament, coincidint amb la celebració del Ple per a exigir la implementació dels plans de millora promesos per l’alcaldessa María José Catalá. Allí han coincidit amb una altra protesta dels usuaris i treballadors del centres de joventut, que estan patint retallades en el servei.
Fa just un any, en una protesta similar, el veïnat agrupat en la plataforma Orriols en Lucha va recordar una sèrie de demandes històriques del barri que Catalá s’havia compromés a tirar endavant, algunes de les quals fins i tot ja es trobaven en fase de licitació. Entre aquestes s’hi incloïen «els 140 arbres pendents de plantació en tres dels principals carrers de la barriada, que ja estava aprovat per l’anterior govern; la remodelació de la plaça d’Esteban Dolz del Castellar, i la posada en marxa dels horts urbans. Des de l’associació també segueixen en espera d’un pla de rehabilitació integral del barri; de la compra de 50 habitatges perquè isquen en lloguer a preus assequibles, i una campanya efectiva per a acabar amb els excrements de gos en les voreres».
«Un any després, estem exactament igual. No s’ha fet absolutament res», explica la portaveu d’Orriols en Lucha, Mari Carmen Tarín. Res vol dir que ni tan sols els horts urbans, que ja s’havia publicat el concurs per licitar-ho continuen paralitzats, amb el que es posa en risc el mig milió de fons europeus que havien de finançar-los. Tampoc ha començat la replantació d’arbres, fet que ha provocat que l’empresa que havia guanyat el contracte demande l’Ajuntament. «La sensació és desesperant i de mareig total. Pel que fa a la biblioteca, ens hem encarregat nosaltres de trobar-los un local digne, però ni cas. Per no fer ni tan sols convoquen la mesa intersectorial [que s’havia instituït en temps de Ribó] i que era una cosa que funcionava», continua Tarín.
De la resta de qüestions, algunes tan importants com la disposició d’habitatges a lloguers assequibles, cap notícia. «Ens diuen que hi ha un projecte urbanístic a sant Miquel dels reis, però això és parlar a 10 o 15 anys vista, i mentre podrien comprar desenes de pisos de fons voltor per quatre euros, però no en volen sentir parlar», denuncia l’activista.
Protestes mensuals
Però si una cosa caracteritza el veïnat d’Orriols és la seua persistència. És un barri acostumat a batallar fins a la millora més mínima i sabent que en aquesta ocasió no serà diferent. «Ens hem cansat de les seues paraules. Quan ens rep es limita a pegar-nos la bronca, dir-nos que ella ja parla molt amb els veïns i que l’apretem massa, que per ella Orriols és prioritari. A partir d’ara, si vol parlar, que convoque la mesa intersectorial», explica Tarín.
Per ara, des d’Orriols en Lucha han acordat concentrar-se cada mes, coincidint sempre amb els plens municipals, fins que les seues demandes siguen ateses. «No ens coneixen, però podem arribar a ser molt pesats», bromegen des d’Orriols en Lucha.
Hui, per començar, un ordenança ja ha hagut d’anar a tancar les finestres de la sala de plens perquè els crits de la plaça no permetien escoltar les intervencions.
