En dies de falles, els carrers de València poden semblar un espai abonat al caos i al descontrol, on qualsevol cosa és possible, però res més lluny de la veritat. En realitat, l’ajuntament de la ciutat manté un control ferri sobre les activitats als espais públics, amb un vet que, a mesura que passa el temps, es va tornant més inflexible i indiscriminat.
Els últims a patir la fúria prohibicionista de l’alcaldessa María José Catalá és l’escola de música Sedajazz, una de les bandes de jazz més prestigioses de l’estat, ubicada en una antiga alqueria al barri de la Torre. Per tercer any consecutiu havien programat una jornada solidària amb Palestina, amb debats, mercadet, tallers i, òbviament, música en directe. Quan ja estava tot organitzat i només faltava una setmana per a la jornada van rebre una telefonada de l’Ajuntament de València. Els van dir que els retiraven el permís amb l’argument que “coincidia amb les falles” i que era “un acte polític”.
“A l’espai on es fa l’acte no hi ha cap falla i no molestava ningú i en altres anys s’han organitzat activitats durant falles sense cap problema -explica Marta Murciano, regidora de Compromís a Alaquàs, el municipi que ha acollit la jornada en el seu “exili” fora de València- i és determinant que ho facen per telèfon, sense deixar mai res per escrit, és una manera d’actuar que ja coneixem des que Catalá era alcaldessa de Torrent”.
Encara que Murciano no hi fa cap més comentari, el segon argument potser encara és més pertorbador. L’Ajuntament de València veta actes per considerar-los “polítics”? No pressuposa açò un reconeixement de la censura?
L’advocat Nacho Collado, qui va estudiar les ordenances cíviques municipals, explica que hi ha dos tipus d’actes a la via pública. “Els primers són les accions purament polítiques, les manifestacions i similars”, que estarien emparades per la Constitució espanyola i que la seua autorització depén de la Delegació del Govern espanyol. Els segons seria “qualsevol altre tipus d’acte al carrer que poden dividir-se en dos subgrups: si l’ús de l’espai públic suposa una limitació a altres usos [per exemple posar tanques i impedir el pas sinó es paga una entrada] o si simplement es queda al carrer i es fan les coses. En el primer és l’ajuntament l’encarregat de concedir els permisos per una qüestió purament organitzativa, però per als segons es poden fer sense permís”. “Per entendre’ns -continua l’advocat- si organitzes una xerrada la via pública seria com si uns xiquets queden per jugar a la pilota, no hi ha cap necessitat de permís”.
El problema és, naturalment, pràctic per als organitzadors. Si realitzes l’activitat sense demanar permís t’arrisques al fet que vinga la policia i t’obligue a desmuntar l’acte just quan comence. I si avises l’ajuntament el risc és que et deneguen un permís que en realitat no necessitaries.
Cavalcades, mercats, trobades veïnals…
Els exemples d’aquest segon es multipliquen els darrers mesos, i el cas de Sedajazz només ha estat el darrer. El desembre passat nou entitats de Malilla van organitzar una trobada de convivència veïnal. Era en una zona de vianants, per tant no hi ha havia cap afectació al trànsit ni, òbviament, es tancaria l’espai públic, però igualment l’Ajuntament el va prohibir.
Poques setmanes després Compromís denunciava que Catalá estava “denegant sistemàticament” els permisos per realitzar Cavalcades de Reis als diferents barris. Cabanyal, Torrefiel i de nou Malilla, entre d’altres, es van quedar sense la possibilitat de portar la il·lusió i la màgia als més menuts dels respectius barris. Una altra cavalcada que va perseguir Catalá amb especial ferotgia va ser la de les Magues de Gener, que després de fer-se reconvertida en “manifestació”, per esquivar la prohibició municipal i exiliar-se a Catarroja l’any passat, enguany ha optat per llençar la tovallola.
Però n’hi ha més. Els mercats de venda directa dels llauradors han estat bandejats i eliminats sistemàticament de València. La campanya Preus Justos, que organitzava mercats de venda directa i de temporada de forma periòdica va ser prohibida només produir-se el canvi de govern, i ara els beneficiaris de les hortalisses recent collides i a millor preu són els habitants dels municipis de l’Horta on sí que s’estan permetent -i fins i tot potenciant. Però no soles aquests. A la pedania de Castellar-l’Oliveral l’ajuntament vetava l’octubre passat un mercat de venda directa que se celebrava anualment des del 2016.
La llista de prohibicions és molt més llarga i inclou actes tan diversos com una jornada de convivència veïnal al Cabanyal durant la Setmana Santa Marinera o la d’un homenatge a les víctimes de la dana a Russafa el passat desembre.
Excuses de tot tipus
Com en el cas de la jornada de Sedajazz, els arguments esgrimits per l’ajuntament per mantenir un ferri control de l’espai públic són diversos, però en alguns casos deixen entreveure una preocupant tendència a considerar l’espai públic com un espai privatiu municipal, on la institució -o encara més concretament, el govern d’aquesta- pot decidir qui té dret a fer-ne un ús segons els seus gustos i les seues fòbies.
Així, en alguns casos -cavalcades de reis, Setmana Santa Marinera- s’han esgrimit qüestions tècniques com “manca de policies” o “coincidència amb altres activitats”. En la majoria, la realitat fa posar en dubte que l’única solució a aquests problemes siga la prohibició, com va demostrar la Cavalcada de les Magues de Gener, quan va acabar fer-se amb permís de la Delegació del Govern espanyol i ni els talls de carrer ni les dotacions policials van acabar suposant cap problema ressenyable.
En altres casos on aquests arguments serien ja directament absurds s’ha esgrimit “falta d’interés públic” -en l’homenatge a les víctimes de la dana- que “ja s’havia fet un acte similar feia un mes” -en la jornada veïnal a Malilla- o que es “vulnerava l’Ordenança reguladora de la Venda No Sedentària”, en els mercats de Preus Justos”. Un tipus d’argumentari, a l’estil: “és un acte polític” de la jornada solidària amb Palestina que pressuposen una decisió subjectiva a l’hora de decidir qui pot i qui no pot accedir a l’espai públic.
“S’ha notat un canvi molt bèstia en la tolerància a aquests actes del canvi de govern”, apunta Collado, una actitud que mostra “una visió del carrer únicament com a espai de pas, on no s’hi pot fer res”. Aquest advocat està segur que judicialment es podrien desmuntar aquests vets, “el problema és que tu pots presentar un contenciós administratiu que, si et dona la raó, sentenciarà tres anys després de l’activitat que sí que tenies el dret a fer-la, però a l’entitat que ha estat prohibida ja no li arregla res”. Per això “entén” que aquesta via no siga massa pràctica per al teixit associatiu que pateix aquestes pràctiques municipals. “Caldria un tipus de litigi més estratègic”, reflexiona.
El 2023, només accedir a l’alcaldia, María José Catalá declarava, en relació al retorn dels bous embolats a les pedanies de la ciutat que encara que no li agradaven els bous, ella “no era partidària de prohibir per prohibir”.
Dos anys i mig més tard, potser la frase que més li escauria és aquella que va pronunciar Manuel Fraga, el fundador del seu partit: “El carrer és meu”.
