RedactaVeu / Villena.
El grup municipal Els Verds de Villena ha redactat i publicat una carta un tant irònica dirigida “als Reis d’Orient del Partit Impopular”. La carta diu:
“Benvolguts Reis d’Orient:
Enguany he intentat ser bo, però per més que m’ho propose no ho aconseguisc. No treballe prou, no escolte, jutge sempre com a dolent el que els altres fan, solament pel fet que uns altres fan el que no vaig saber fer jo. Em té igual si el resultat és bo o dolent; en fi, que no sé què em passa però alguna cosa hauré de fer.
Jo crec que el que em passa és que em mire i no m’agrade, m’agradaria ser un altre. M’agradaria escoltar de debò la ciutadania. M’agradaria assumir que en ocasions m’equivoque, sense que el món s’enfonse. M’agradaria atrevir-me amb propostes per a la meua ciutat, transformadores, que, encara que difícils al principi, estic segur que amb el temps serien compartides per tots i totes. M’agradaria arriscar sense pensar en la meua butaca, apostant sempre pel que crec millor, al marge del que més m’interesse.
En moltes ocasions, com no tinc arguments , agafe els de la televisió, aquella que barreja Veneçuela amb ETA, com si tot fóra un potatge de cigrons i fique en aquell potatge a tot aquell que no pensa com jo. M’agradaria tenir arguments de pes, amb dades contrastades i amb propostes alternatives, però com no les tinc, em limite a atacar d’oïda per a així poder confondre el màxim nombre de persones possible. I ataque, de vegades amb les mateixes contradiccions que en el meu partit he viscut, fent valdre allò de “es creu el lladre que tots roben” (tractes de favor, corrupció, falta de transparència, corró…). És l’única cosa que he après en molts anys del meu partit.
Crec que tot açò no està bé, però sempre he procurat beneficiar uns pocs i tacar aquells que treballen pel bé de tota la ciutat, la veritat és que no sé com fer-ho millor i m’agradaria que m’ajudàreu. Com uns altres són bons, els acuse de ‘bonisme’; com miren per la majoria, els acuse de populisme. Jo el que vull és ser POPULAR, com ho vaig ser en el passat, no obstant això, sé que no estic prement la tecla adequada, a la gent no l’enganye com abans i les meues velles formes cauen en sac trencat.
Tant de bo us arribe la meua carta, l’escolteu amb atenció i feu que trobe el camí per a col·laborar amb la meua ciutat”.
