ARA Joventuts Nacionalistes dUNIÓ ha iniciat una campanya de recollida de firmes en change.org on demana que es canvie el dia de la coronació de Felipe VI ja que el 19 de juny, “però de 1707, va ser el dia en què el seu avantpassat Felipe V va cremar la ciutat de Xativa i considerem que és un greu atac per als valencians i valencianes”.
Segons el text de la proposta, amb el títol ‘No a la coronació de Felipe VI el 19 de juny, entenem que és una “provocació per als valencians” que es corone Felipe VI el mateix dia que el seu avantpassat i homònim va cremar la ciutat valenciana de Xàtiva “i exigim que es canvie el dia de la coronació”.
Segons ARA Joventuts Nacionalistes, “aquestes campanyes funcionen i per açò demanem que ens permeten seguir amb elles” per la qual cosa demana als ciutadans que signen aquesta petició “si vols que la Casa de Sa Majestat el Rei, canvie de dia la coronació” perquè “hi ha altres dies que no ataquen la identitat valenciana”.
Crema de la ciutat i sembra dels seus camps amb sal
Segons explica el text de la campanya, l’any 1707, en plena Guerra de Successió entre els partidaris de Felipe V -els coneguts com ‘botiflers’-, i els partidaris de Carlos d’Àustria -els ‘maulets’-, i després de la Batalla d’Almansa el dia 25 d’abril, l’exèrcit austracista va fugir en desbandada, però molts d’ells van fugir a Xàtiva on van voler fer-la una plaça forta de resistència.
Setmanes després va començar el setge a la ciutat per part de les tropes borbòniques, fins que el dia 2 de juny Xàtiva va ser presa i saquejada, va quedar la fortalesa del castell com a últim refugi però va acabar caent també.
La Batalla d’Almansa és un episodi clau que va suposar a posteriori la caiguda del Regne de València i l’abolició de les seues lleis, els ‘Furs’ que va concedir el rei Jaume I en el segle XIII, “per real dret de conquesta”. Però les tropes borbòniques volien passar com el cavall d’Àtila per terres valencianes, i Xàtiva havia de ser especialment castigada.
I Felipe V de Borbó es va acarnissar: “L’obstinada rebel•lia amb què fins als termes de la desesperació van resistir l’entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva […] va obstinar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels quals intentaren seguir el seu mateix error”.
Així es justificava el monarca que el 19 de juny va ordenar incendiar la ciutat, posteriorment els seus camps van ser sembrats amb sal per condemnar-la a la pobresa, i finalment va canviar el seu nom pel de ‘Colònia Nova de Sant Phelipe’.
La ciutat després de la infàmia va passar de 12.000 habitants a només 400, i va tardar quasi 80 anys a tornar al mateix nivell demogràfic; el nom de Xàtiva va tornar amb les Corts de Cadis, més d’un segle després, en 1812, es recorda en el text de la recollida de firmes.
