Aquest dissabte València celebrarà la quarta manifestació des del 9 de novembre –quan es va celebrar la primera– per a demanar la dimissió del president valencià, Carlos Mazón. Sembla difícil que la ciutadania es puga mobilitzar de manera tan massiva i tantes vegades seguides, però la realitat va molt més enllà d’allò que el president Mazón, el PP i Vox volen fer creure.
El passat 29 d’octubre, fa poc més de tres mesos, el president valencià va inhibir-se de les seues responsabilitats malgrat dirigir la institució que té atorgades les competències en matèria d’emergències. En comptes de fer cas dels avisos de l’Aemet, de les dades facilitades en directe des del web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i del seguiment detalladíssim que en va fer À Punt, el president Mazón va preferir allargar una sobretaula i eludir les seues obligacions.
Encara més, els qui podrien haver assumit la responsabilitat davant la seua absència van preferir no fer-ho. Un exemple de la incompetència va ser l’enviament de l’emergència als telèfons mòbils dels valencians de la demarcació de València amb hores de retard, quan els morts ja es comptaven per desenes.
Davant de tot això, el president Mazón ha dit que no pensa dimitir. I el seu partit, després d’uns dies exhibint dubtes, ha preferit defensar-lo. I Vox, que va deixar el govern valencià per discrepàncies en l’acollida de menors no acompanyats, ara sí que ha optat per defensar el president valencià com si es tractara del militant més acèrrim del partit de Santiago Abascal.
I cal no oblidar, tampoc, que el president Mazón no ha sigut gens transparent a l’hora d’aclarir què va passar aquell fatídic 29 d’octubre en què tants valencians van morir per no haver sigut avisats del temporal que devastaria diverses comarques. El president valencià no ha presentat la factura d’aquell dinar, s’ha excusat dient que el va celebrar com a president del PPCV i no de la Generalitat; les gravacions del Cecopi no han sigut mostrades ni tampoc s’ha traslladat el registre de trucades d’aquell dia.
Al contrari, el PP i el president Mazón han trobat culpables a cada cantó, llevat d’ells mateixos: el Govern espanyol, l’Aemet, À Punt…
I davant d’això, què cal fer? Eixir al carrer tantes vegades com calga per tornar a recordar que el president Mazón ha de dimitir. Que 224 morts i tres desapareguts no són sinó el resultat de la seua incompetència, i que atesos els esdeveniments, el president valencià sembla més preocupat de trobar culpables on no n’hi ha i d’adjudicar contractes a empreses amigues –i condemnades per haver pagat campanyes electorals del seu partit– perquè gestionen la reconstrucció, que d’atendre les necessitats dels afectats. Afectats que, quan l’escridassen pel carrer, són acusats pel president valencià de tindre «filiacions polítiques».
Cal tornar-ho a dir. No es pot deixar de dir. El president Mazón ha de dimitir i el poble ho ha de dir ben alt, tantes vegades com faça falta, i que el president valencià i els seus protectors ho escolten ben clar.
