El vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, de Vox, va assegurar a finals de setembre del 2023 que «la festa dels bous al carrer no ha sigut subvencionada per les administracions públiques, però ho serà a partir d’ara». Tan bon punt va prendre possessió del càrrec, ja es va lamentar que la seua activitat professional havia sigut, durant les últimes dècades, «la ventafocs de la cultura», a més d’estar «maltractada per l’administració». El 30 d’octubre anunciava que l’avantprojecte de Pressupostos del 2024 aprovat pel ple del Consell de la Generalitat Valenciana, format per PP i Vox, contemplava una partida de 300.000 euros en ajudes destinades a activitats taurines de la qual es beneficiaria la Fundación Toro de Lidia, amb seu a Madrid. Finalment, a principis de juny el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) va publicar la resolució per la qual es concedeix a la Fundación Toro de Lidia una ajuda directa de 300.000 euros per a la promoció i execució d’activitats taurines al País Valencià durant el 2024, entre les quals la primera edició del Circuit Valencià de Novillades.
Aquest dilluns, en la presentació de les novillades, Barrera ha celebrat que d’aquesta manera, «la cultura del bou té espai a la Conselleria com la resta de les Belles Arts». A més, ha expressat la seua satisfacció pel fet que el País Valencià s’haja unit a altres quatre comunitats autònomes «en un cicle de novillades picades que té com a fins últims la vertebració de la cultura taurina perquè la gent d’altres punts de la Comunitat no haja necessàriament d’anar solament a Castelló, València o Alacant per a gaudir de la cultura taurina, i fer costat als artistes més joves».
Per part seua, el president de la Fundación Toro de Lidia, Victorino Martín, ha assegurat que «hui és un dia de festa per al món del bou, el món de la cultura i la democràcia en general. La Generalitat Valenciana ha fet un pas important, sense complexos».
Impacte econòmic «difícil d’avaluar»
Quant a l’impacte econòmic del circuit, el vicepresident ha considerat que és «difícil d’avaluar, ja que és una primera experiència», però, «en qualsevol cas, com qualsevol part de la cultura, tot és dinamització de la indústria cultural».
Tanmateix, ha dit que cal tindre en compte que «tots els “novilleros” excepte un són valencians, les empreses que competiran o que donaran els festejos seran valencianes i, després, evidentment, mourà l’economia de tots els municipis on es vaja llançant».
Quan se li ha qüestionat si hi ha demanda social perquè «any rere any disminueix l’assistència del públic a les places», Barrera ha rebutjat aquesta afirmació i ha declarat que «l’any passat a Espanya va haver-hi 7 milions d’espectadors en esdeveniments taurins».
«No és qüestió de demanda»
«Si creu que és un tema de demanda, potser caldrà plantejar que hi ha sectors de la cultura que tenen potser menys demanda i no, per tant, es discriminen. No és una qüestió de demanda o no demanda, és més, quan hi ha molt poca demanda d’algunes cultures, amb més raó, i no és el cas, cal fomentar i posar el focus precisament en l’ajuda d’aquesta cultura, la qual volem que no desaparega», ha raonat.
I ha insistit que «en cap cas la cultura del bou és minoritària, i molt menys en aquesta comunitat on només en bous al carrer parlem de més de 8.000 festejos a l’any i, per descomptat, obeeixen a una demanda de la societat valenciana».
Baixa assistència
Cal recordar que, segons dades de les «Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya», promogudes per aquest mateix ministeri des del 2006 amb periodicitat triennal, el 2022 només el 5,2% de la població de l’Estat tenia molt d’interés pels espectacles taurins i un 65,2% no en tenia gens. A més, només el 2,8% havia assistit a algun acte taurí l’últim any i l’11,8% n’havia vist algun per televisió o internet.
Així mateix, des del 2011 no se celebra cap espectacle taurí en bona part de Catalunya (exceptuant-hi les Terres de l’Ebre) i de Galícia (llevat de la província de Pontevedra), i tampoc a Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife, a les Canàries, ni a Ceuta. I del 2007 al 2022, els actes amb bous a la resta de l’Estat van minvar un 60% de manera generalitzada. Les ciutats de Madrid i Toledo concentraven el 24% d’actes amb braus, i Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Comunitat de Madrid en duien a terme el 79,1%.
La tauromàquia es contempla com a activitat cultural en aquesta consulta des del 2013, quan es va aprovar al Senat la llei que la declara patrimoni històric cultural amb els vots a favor de PP i UPN, i l’abstenció del PSOE. El govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero va crear el «Premi Nacional de Tauromàquia» el 2011 i, des del 2013, s’ha lliurat com a reconeixement dels «mèrits extraordinaris d’un professional del toreig, en totes les seues diferents manifestacions».
