Fins la irrupció urbanística de la platja de Sant Joan el barri de Sant Blai, amb la part baixa a tocar del centre d’Alacant, era el més poblat d’una ciutat que ara suma 350.000 habitants. Sant Blai, que també ha experimentat una evolució demogràfica vertiginosa, manté alguns dels símbols que el caracteritzen des de fa dècades. Un d’aquests és el col·legi públic Joaquim Sorolla, implicat amb l’ensenyament en valencià des del minut zero de les línies i que ha refermat aquesta aposta amb independència dels canvis legislatius.
Però l’últim canvi en aquest aspecte, l’anomenada llei de «llibertat educativa» que PP i Vox van aprovar a les Corts Valencianes al juny, preocupa i molt les famílies que precisament van triar el Sorolla perquè els seus fills foren educats en valencià. Un valor cotitzat en una ciutat en què la llengua retrocedeix i en què la seua normalització no és fàcil d’assolir fora de l’àmbit escolar.
Toni Garcia, president de l’AMPA d’aquest col·legi, va ser educat en castellà a la localitat d’Onil, a la comarca de l’Alcoià. Ell va ser dels qui allà pels anys huitanta fundaria com a alumne la línia en valencià del seu poble. Ara, resident a Alacant, porta als seus fills al Sorolla i s’implica en el dia al dia del centre. Ell mateix explica que el programa és d’immersió en etapa infantil amb 90% en valencià i l’altre 10% en anglès. En primària les classes en valencià són del 60%, amb el 25% en castellà i l’altre 15% en anglès. Aquest programa, lamenta, «és inviable amb la nova llei». I perquè en primària continue igual l’hauran de votar, almenys, el 75% de les famílies en la consulta sobre la «llengua base». «Molta gent ve a aquest col·legi pel valencià i ens fa por que això canvie».
Segons explica Toni, amb la llei impulsada pel conseller José Antonio Rovira el que es fa és homogeneïtzar l’oferta dels centres escolars. A Sant Blai n’hi ha d’altres com el Santo Domingo, el Tossal, el Ramon Llull, La Aneja o el que duu el nom del barri, on els alumnes fan classes majoritàriament en castellà. Aquest podria acabar sent el cas del Sorolla.
Lluny del que els tòpics poden fer pensar, la voluntat que els fills i les filles aprenguen valencià a l’escola no és, majoritàriament, una qüestió de militància familiar. Paula, mare de dues alumnes, va nàixer a l’Argentina. Quan va arribar a Alacant tenia dubtes amb l’escolarització en valencià. Entenia que els seria difícil, però una mestra la va convèncer del contrari. «Em vull quedar a Alacant i he naturalitzat aquesta realitat». El cas de David és similar. Natural de Madrid, va arribar a Alacant després de divorciar-se essent un «total desconeixedor del valencià». Com que el Sorolla era el centre que millor s’adaptava a les seues demandes hi va portar els seus fills convençut que «aprendre una llengua mai no pot ser un problema: suma més que resta».
La consulta
Tot i que la majoria dels pares i mares dels alumnes del Sorolla no són valencianoparlants, molts d’ells fan una aposta per l’aprenentatge de la llengua autòctona d’Alacant. Però no està gens clar que aquesta realitat es traduisca en una majoria durant la consulta que la Generalitat convocarà, previsiblement, després de Nadal. Toni Garcia admet que no tenen dades, i de moment miren de convèncer les famílies que la millor opció és continuar com fins ara. Amb el valencià com a llengua predominant en el centre.
Rosabel Salinas, cap d’estudis del Sorolla, lamenta la manca d’informació de l’administració cap a les famílies. Explica que hi ha pares i mares, sobretot d’origen estranger, que no saben què han de votar ni perquè. És per això que des del centre es comprometen a suplir aquesta desinformació amb pedagogia. «Tenim un projecte que funciona i el volem continuar fent», explica. Mar Fidalgo, la directora, recorda que «l’exposició a dues llengües sempre estimula més que una sola».
Aquestes explicacions pedagògiques, com tants altres arguments, confien que contribuiran a que les famílies continuen apostant per l’ensenyament en valencià. A hores d’ara, però, el resultat de la futura consulta és una incògnita que inquieta la comunitat docent i els pares i mares conscients dels beneficis que aprendre valencià tindrà per als seus fills i filles.
