El titular de Jutjat d’Instrucció 18 de València ha dictat acte d’incoació de procediment abreujat contra l’expresident de la Diputació Provincial de València i expresident del PP de la província de València, Alfonso Rus; l’exgerent de l’extinta Imelsa, «el ionqui dels diners», Marcos Benavent, i sis investigats més en el marc de la peça separada D del «cas Taula», relativa a les presumptes irregularitats detectades en l’adjudicació i prestació d’un servei d’atenció telefònica.
Es tracta del segon processament en dos dies pera Rus, ja que aquest dimarts es va fer públic que la jutgessa substituta del Jutjat d’Instrucció número 18 de València el va processar junt amb 25 persones més per les contractacions presumptament irregulars a les empreses públiques Imelsa i CIEGSA , també dins del «cas Taula».
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià, el magistrat considera que la instrucció practicada acredita, sense perjudici d’ulterior qualificació, la possible comissió de delictes de tràfic d’influències, prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, frau en la contractació , falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals.
Al costat de Rus, l’instructor dirigeix el procediment contra Marcos Benavent, dos funcionaris de la Diputació -que van establir les puntuacions per a la adjudicació-, dos empresaris -un d’ells administrador de l’adjudicatària- i l’esposa i la cunyada de un d’ells. En canvi, acorda el sobreseïment lliure per a un investigat que ja ha mort i el sobreseïment provisional i parcial de la causa per l’exdiputat provincial Rafael Pérez, perquè no consta que fora conscient del frau, entre altres raons.
L’acte, que pot ser recorregut en reforma i subsidiariment en apel·lació, declara conclosa la investigació i dona un termini de vint dies a la Fiscalia perquè sol·liciti el sobreseïment, l’obertura de judici oral o la pràctica de noves diligències.
Recaptació tributària
Els fets es remunten al maig del 2013, quan Imelsa, empresa pública de la Diputació de València, va adjudicar a Servimun SL el contracte per a la prestació de serveis a través d’un centre d’atenció multicanal (telefònica i telemàtica) als contribuents dels municipis que delegaven en la corporació provincial la gestió i recaptació tributària.
D’acord amb la informació recollida per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, l’adjudicatària va percebre d’Imelsa entre agost de 2013 i gener de 2016 un total de 930.000 euros per aquest contracte.
En la seua declaració davant de la Guàrdia Civil el juny de 2015, segons consta en la sentència, Benavent va assegurar que a través d’Imelsa es va adjudicar «a dit» -posteriorment va aclarir que de manera «arreglada» el centre d’atenció telefònica a Servimun i que va ser el seu exsogre el que va actuar d’intermediari amb Rus, mitjançant un funcionari destinat a l’empresa pública que va articular el procediment per possibilitar aquesta adjudicació.
Oferta «decidida per endavant»
El jutge considera que va poder existir «un propòsit deliberat d’adjudicar un contracte per a la prestació de el servei no a la millor oferta, sinó a una determinada i decidida per endavant, amb consciència tant de l’afavoriment arbitrari com del risc de de desviar i malgastar els recursos públics».
Aquesta conclusió, segons l’acte, es fonamenta entre d’altres motius a la «relació de veïnatge i amistat» entre un dels funcionaris encausats, Salvador D.I., i l’empresari José Mariano L.S., que era l’exsogre de Benavent i «coneixia bé» Alfonso Rus.
José Mariano L.S. va percebre uns 150.000 euros d’Servimun SL a través d’una societat mercantil, Tècniques Legals Administratives (TLA), sense activitat i administrada per la seva cunyada.
El jutge considera «evident» que si l’administrador de Servimun SL, Fernando José PZ, va pagar tal quantitat a l’anterior és perquè aquest «li devia algun favor» en relació amb el contracte, «molt probablement per actuar d’aconseguidor» davant del llavors president de la Diputació o Salvador D.I.
De fet, el jutge detalla que l’adjudicatària va optar al concurs anunciant una sèrie de millores qualitatives per les quals va rebre més punts, tot i que després no va arribar a materialitzar-les.
Per exemple, exposa que el servei des de l’inici i durant tota la durada del contracte es va dur a terme per menys de 8 agents operadors; l’horari es va anar reduint progressivament; la prestació durant els matins de dissabte només es va fer durant el primer mes i no es va implantar mai un suport tècnic permanent d’enginyer de telecomunicacions, sinó que tot el suport tècnic va anar a càrrec de personal d’Imelsa, entre d’altres incompliments.
Un informe del Servei Jurídic de Divalterra reflecteix que de les 990.000 intervencions telefòniques ofertades per Servimun per prestar el servei de «call center» es van rebre únicament 264.847 trucades de de les quals únicament 169.175 trucades es van atendre i 95.665 no van ser ateses.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
