Ahir dilluns es va celebrar a Alacant una taula redona pel Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, que es commemora el 4 de desembre. L’acte va tindre lloc a la Seu Universitària situada al número 40 del carrer Sant Ferran, i hi van intervindre Vicenta Tasa, codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València; Rubén Pacheco, de la confederació d’AMPES Gonçal Anaya; Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana; Octavi Ros, impulsor de Famílies pel Valencià; i Jordi Antolí, director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant.
L’esdeveniment, que va començar amb un minut de silenci en memòria de les víctimes de la violència masclista –la jornada coincidia amb el Dia Mundial contra la violència contra les dones–, es va configurar a través de les respostes dels participants a les preguntes formulades per Vicenta Tasa.
Entre les preguntes hi havia la valoració sobre la consulta a les famílies sobre la «llengua base», convocada per la Conselleria d’Educació. Els interpel·lats consideren aquesta proposta com una «trampa» disfressada de «llibertat». Mentre Octavi Ros argumentava que la llei atempta contra la LUEV, Antolí incidia en el fet que de la mateixa manera que els pares no trien els percentatges de matemàtiques, tampoc no han de poder triar l’opció de no estudiar en valencià.
Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, lamentava que la nova normativa publicada evidencia que «ni una sola família tindrà garantida l’elecció de model educatiu en el moment de la matrícula». De fet el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, justificava haver passat a un model en què l’administració oferta va la llengua a les famílies, que «manifesten la seua voluntat» sobrecarregant els claustres «amb l’únic objectiu d’acabar amb els drets de les famílies valencianoparlants».
Més arguments
Els centres educatius, de fet, tindran més feina i més burocràcia i els resultats de la consulta es faran públics amb una «manca de confidencialitat» que, segons Usó. «alimenta els prejudicis lingüístics». A banda, Usó lamenta que «l’elecció no queda garantida, perquè si es tria una llengua però hi un excés o defecte d’alumnat per conformar un grup en eixa llengua, l’alumne en qüestió pot acabar integrat en un grup amb un altre model de llengua vehicular. Si l’alumne no cap en l’aula, anirà a la que té una llengua diferent. Si sobra alumnat d’una llengua base determinada i hi ha places en un grup de l’altra llengua, automàticament seran adscrits al grup de la llengua que no han sol·licitat. No es preveuen desdoblaments en aquests casos».
A més, Rubén Pacheco criticava que aquesta normativa «generarà conflicte on no hi havia», mentre que Usó recordava que l’administració valenciana té l’obligació de «promocionar la llengua oficial minoritària segons l’Estatut», a més de rebutjar l’exclusió total del valencià en les comarques castellanoparlants. «Cal recordar que aquest conseller», en referència a José Antonio Rovira, «va arribar al càrrec proclamant que volien treure de les aules la ideologia i just el que amaga la llei és just el contrari, imposar un model lingüístic castellà a la comunitat educativa. Aquesta llei pretén la substitució lingüística de la llengua pròpia per la llengua imposada i dominant», deia la dirigent d’Escola Valenciana.
L’acte cloïa amb declaracions de confiança per part dels presents perquè els tribunals feren cas dels recursos interposats i tombaren la llei. Una possibilitat sobre la qual Vicenta Tasa demana «prudència», ja que constata que l’evolució del Tribunal Constitucional és clarament «involutiva» des del 2011 degut, entre altres coses, a «l’ambigüitat de la Constitució», que facilita diverses interpretacions.
