La catedràtica emèrita d’Ètica i Filosofia Política per la Universitat de València i Premi Internacional d’Assaig Jovellanos, Adela Cortina, ha participat en l’última conversa del Fòrum Cristianisme que ha tingut lloc al Centre Arrupe de València, on ha defensat la necessitat de «caminar per tal d’aconseguir una migració forçosa zero», ja que és «radicalment injusta, una aberració». En aquest sentit, ha afirmat que aquesta meta seria la desitjada «per a una ciutadania cosmopolita».
Actualment, al món, hi ha milions de persones que estan vivint una tragèdia, que passen l’angoixa d’abandonar, juntament amb les seues famílies, la seua casa i la seua terra perquè en aquells llocs no poden portar avant una vida raonablement decent. Per això, per a abordar la problemàtica mundial que estan causant els moviments migratoris en tots els continents, Adela Cortina, ha assegurat que «s’han de veure i treballar totes les parts del procés, perquè aquest ni tan sols comence».
La filòsofa ha reivindicat «el cosmopolitisme com una necessitat del segle XXI», perquè davant problemàtiques que afecten tothom com és el cas de les migracions «o tenim una visió cosmopolita o no podrem resoldre els grans problemes». I ha recordat l’exemple de l’epidèmia de la COVID-19, quan va ser necessària l’ajuda i la cooperació de tots per superar-la.
L’autora d’obres com ara ¿Para qué sirve realmente la ética? ha subratllat que «atendre les necessitats de les persones migrades és una exigència de justícia». Ha apel·lat a la base que configuren els Drets Humans, concretament a la carta de la seua declaració del 1948, per a matisar que «no es pot contraposar la felicitat de cadascú a les exigències de justícia bàsica». «A la felicitat, cal convidar; la justícia s’exigeix», ha asseverat. També ha recordat l’Acord Universal de l’ONU del 2018 per a una immigració segura, ordenada i regular.
Finalment, Adela Cortina ha convidat a ser reflexius i crítics i a contestar i desmuntar tots els tòpics que s’associen a la migració i que en generen rebuig com per exemple la vinculació entre immigrants i delinqüència. «No val a dir que s’han de respectar totes les opinions. Les persones, totes són respectables, però les opinions s’han de guanyar el respecte».