Aquest dimarts diversos mitjans d’àmbit estatal explicaven, a través de filtracions judicials, que els presumptes impulsors del Tsunami Democràtic es van relacionar amb periodistes «afins» per a explicar com calia tractar les activitats protagonitzades per aquell moviment.
Cal anar per parts. La investigació dels impulsors de Tsunami Democràtic per a acusar-los de delictes de «terrorisme» -quan no es poden qualificar com a tal, segons el Codi Penal, en tot cas podrien ser desordres públics en els quals els periodistes no van participar- ha sigut totalment comprada per la gran majoria de mitjans d’àmbit estatal. Tant fa que aquestes acusacions s’hagen construït quan la cúpula judicial espanyola ha constatat que s’estava elaborant una Llei d’Amnistia que havia de servir per a garantir l’estabilitat de la legislatura de Pedro Sánchez.
Aquestes acusacions, per tant, són sospitosament sobtades, en tant que arriben amb quasi cinc anys de retard. El Tsunami Democràtic va ser el moviment social que va protagonitzar les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem l’octubre del 2019, quan els dirigents polítics i cívics catalans van ser condemnats a dècades de presó pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Si els jutges descobreixen, precisament ara, que aquells actes van ser constitutius de «terrorisme», cal pensar que aquest descobriment es pot interpretar com una invenció a la carta per a intentar desactivar la Llei d’Amnistia en perjudici especialment de Carles Puigdemont i de Marta Rovira. Tampoc no sembla massa real que aquests o altres líders independentistes estigueren al darrere d’unes protestes espontànies i protagonitzades per la població.
La invenció, lluny de limitar-se a una fantasia, esdevé del tot nociva en el moment en què distintes persones podrien anar a presó si se les acusa formalment de «terrorisme». L’acusació no servirà, només, per a intentar evitar l’amnistia de Carles Puigdemont i de Marta Rovira, sinó també per a alliçonar, acoquinar i angoixar profundament les persones i les famílies d’aquells que ixen als documents judicials.
Entre aquests hi ha una trentena de periodistes. Es tracta d’un atac directe a la llibertat d’expressió i al paper del periodisme en una democràcia. Tots estan assenyalats per haver rebut indicacions dels organitzadors del Tsunami Democràtic a l’hora de cobrir les fets d’octubre del 2019, quan es van desenvolupar els avalots en el context esmentat. Un d’aquests periodistes assenyalats és un col·laborador d’aquest diari. Es tracta de Francesc Viadel, natural d’Algemesí (Ribera Alta) i que ha format part d’aquest projecte del Diari La Veu del País Valencià des del minut zero.
Viadel, que ha treballat en diversos mitjans de comunicació i en diversos gabinets de premsa, és també professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull i ha publicat vora una desena de llibres d’assaig i de narrativa que han merescut premis com ara el Joan Coromines d’investigació que imparteix la Societat Coral El Micalet. Aquest guardó el va obtindre gràcies al seu llibre La gran depuració: catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l’anticatalanisme espanyol. Més recentment Francesc va obtindre el premi Teodor Llorente de novel·la negra amb l’obra L’estiu dels brivalls.
La seua trajectòria, com la de molts altres assenyalats, s’ha forjat a còpia de treball periodístic, literari i d’investigació i de recompenses que mai no han sigut suficients. Francesc, com molts altres dels possibles acusats, es dedica a treballar moltes més hores de les reglamentàries per a guanyar-se la vida amb dignitat. Mai, ni ell ni cap dels acusats, ha practicat ni ha contribuït a practicar o a justificar cap acte terrorista, ni s’hauria imaginat mai que es podria enfrontar a una acusació com les que s’estan formulant des de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.
Tots ells, en canvi, s’han vist dins d’aquest afer per caprici d’uns jutges que no tenen problema a perseguir qui siga per defensar l’Espanya que ells volen a còpia, si fa falta, d’acusacions tan desbaratades com aquestes. Una situació molt greu que pot comprometre l’estat democràtic i de dret i que té per finalitat dificultar al màxim la normalitat dels governs de les majories polítiques progressistes oposades a la dreta extrema i a l’extrema dreta. Una situació extremadament greu.
