La setmana passada Unir Alacant va celebrar el seu segon aniversari en un acte molt ben rebut per part de diversos veïns i veïnes implicats en les principals batalles que afecten aquesta ciutat.
Tot i que Alacant ha estat tradicionalment desconnectada de València –les elits de les dues ciutats i també les elits espanyoles així ho han volgut, només cal constatar la inexistència de l’AVE entre dues de les deu ciutats més poblades de l’Estat–, només cal apropar-se a la capital meridional per adonar-nos que els problemes que pateix no són massa distints que els que pateix la resta del país.
A Alacant la contaminació del port és un problema, i també ho és la inacció de l’Ajuntament a l’hora de posar-hi remei. També ho és l’ambició empresarial que deixa de costat els problemes mediambientals si això serveix per a enriquir-se. El model turístic, d’altra banda, ha perjudicat notablement l’economia i el benestar locals degut a una aposta desproporcionada per la quantitat de visitants i no per la qualitat de l’oferta, clarament menyspreada. I el greu problema social de l’accés a l’habitatge castiga la gent jove i la resta de la ciutadania valenciana.
No cal dir d’altra banda que a Alacant, a València, a Elx, a Castelló de la Plana, a Torrent o a qualsevol altra ciutat amb un ajuntament amb majoria de PP i Vox, els governs locals no afronten aquestes problemàtiques locals i responen amb exabruptes a qualsevol proposta de millora, acusant els qui les proposen de proetarres, veneçolans, colpistes o algun adjectiu similar. En canvi, la capacitat econòmica de la dreta aconsegueix presentar PP i Vox com partits especialistes en gestió i partidaris de la llibertat i l’esquerra com una opció massa preocupada per qüestions secundàries o que tendeix a restringir hàbits com ara l’ús dels vehicles contaminants o la festa fins a altes hores de la matinada, encara que perjudique el descans veïnal.
Són massa aspectes els que comparteixen les nostres ciutats. Massa com perquè qualsevol alternativa, com la que representa Unir Alacant al sud, siga benvinguda per plantar cara a la lògica imposada per una dreta depredadora i demagògica. Però també seria benvinguda qualsevol iniciativa adreçada a posar en comú i interconnectar les lluites de les nostres ciutats i compartir experiències que poden ser útils a totes aquestes entitats.
La desconnexió tradicional del país també es constata en aquest allunyament promogut pels qui manen i assumit pels qui no manen. Els qui tenen vocació de millorar la societat tenen també l’oportunitat de capgirar aquesta dinàmica. I d’experiències contra la dreta a les nostres ciutats n’hi ha a tort i a dret perquè els uns aprenguem dels altres i viceversa.
És estrany viure connectats minut a minut en un món globalitzat, i al mateix temps estar desconnectats i desconèixer les realitats i necessitats locals i comarcals de proximitat compartides com a poble valencià. Continuem sense vertebrar tant com es podria des del món cívic valencià i sense la força d’un moviment o projecte en clau valenciana del Sénia al Segura, en defensa de valors fonamentals com l’equitat i la solidaritat, la valencianitat, la llengua i la cultura, i que faça d’interconnexió respectant la diversitat i pluralitat.
