La secció “Intel·ligència financera” del pòdcast de Diari La Veu del País Valencià va abordar aquesta setmana el malestar creixent entre els autònoms. Jordi Vizcaino, formador i divulgador financer, va posar xifres i casos damunt la taula i va denunciar un clima d’“asfíxia” administratiu-fiscal que, a parer seu, explica el degoteig de baixes en el règim especial de treballadors autònoms. “Ara parlem dels autònoms, 15.000 autònoms que aquest estiu s’han donat de baixa”, va assenyalar per obrir el debat. L’UPTA (Unió de professionals i treballadors autònoms) calcula que 2025 acabarà amb un 15% més d’autònoms jubilats.
Vizcaino va descriure una onada de requeriments d’Hisenda —“estan estrenyent molt”— que, segons diu, qüestiona despeses tan habituals com l’ús del vehicle per treballar en oficis com la fontaneria o l’electricitat. “Et diuen: has de demostrar-me que utilitzes el cotxe per treballar… i si no ho proves amb un GPS o amb comunicats signats pels clients, no t’admeten cap factura relacionada amb el vehicle”, va explicar, tot criticant que es deneguen deduccions de compra, manteniment o combustible malgrat tractar-se de furgonetes “retolades i d’ús evidentment professional”.
L’assessor també va posar exemples que considera “sagnants”, com el d’empreses que aposten per vehicles elèctrics per reduir costos i reben, malgrat això, rectificacions d’IVA o d’impost de societats. “Un client meu es va comprar un Tesla i s’estalvia 700 euros al mes en gasolina… i encara li qüestionen que el vehicle siga de treball”, va relatar. En paral·lel, va denunciar el tractament d’altres despeses mixtes —telèfon, internet o roba de feina— que sovint es rebutgen amb l’argument que poden tindre ús personal: “Què m’estàs qüestionant? Que tinga dos telèfons o dues línies d’internet?”, es preguntà amb ironia.
El consultor va lligar aquesta pressió amb un canvi social que buida oficis i comerços de proximitat. “Jo veig parades del mercat que quan es jubilen, tanquen; no n’hi haurà relleu… i això també està passant”, va dir, preocupat per l’envelliment del teixit econòmic i l’escassa renovació generacional. “Vivim en un país on tothom vol ser funcionari i ningú vol ser empresari”, va resumir.
La seguretat laboral a l’obra i el règim sancionador van ser un altre capítol del debat. Vizcaino va defensar que les empreses compleixen amb la prevenció —cursos, EPIs, avaluacions anuals— i va qüestionar que, si un treballador incompleix l’ús del casc, “la sanció acabe sempre en l’empresari”, fet que considera desproporcionat per a microempreses amb diverses obres simultànies. “No pots tindre un vigilant al costat de cada treballador”, va advertir.
Davant d’aquest escenari, el consultor va reclamar “una gran reforma fiscal” que done oxigen a qui comença i que faça atractiva l’emprenedoria també per a la joventut. Entre les idees, va suggerir períodes inicials sense taxes ni quotes plenes, criteris més realistes per a les despeses mixtes i una comunicació pública que prestigie l’ofici d’emprendre: “Si eres empresari, has de tindre avantatges clars i visibles; si vols que els joves ho trien, cal fer-ho evident”. “Els autònoms no estan en l’interés de ningú”, va concloure, tot reclamant una sensibilitat específica en el disseny de normes i inspeccions.
El programa va tancar amb una crida a revisar la burocràcia i a reduir la paperassa que, segons Vizcaino, empeny molts professionals a desistir. “Si posen tanta paperassa, la gent tanca”, va lamentar, mentre insistia que el teixit de petites empreses representa “la immensa majoria” de l’economia productiva i sosté milers de llocs de treball al País Valencià.
