Un col·legi ordinari. Això era el CEIP Voramar i això continuarà sent quan passe la polèmica en la qual s’ha vist envoltat. Tot va començar dimarts amb la difusió d’un vídeo que es va viralitzar en poques hores. Pels dispositius mòbils van córrer les imatges d’Arturo, un xiquet de 12 anys amb problemes de mobilitat que era pujat a coll per sa mare perquè poguera accedir a la planta primera del col·legi. L’ascensor s’havia avariat i no havia sigut reparat.
Les imatges van passar dels dispositius mòbils als grans mitjans de comunicació fins al punt que la ministra espanyola d’Educació, Pilar Alegría, en va parlar. Abans també ho havien fet els polítics implicats, que van inflamar la polèmica. La primera a fer-ho va ser Mari Carmen de España, regidora d’Educació a l’Ajuntament d’Alacant amb el PP –i filla de qui fora president de la Diputació d’Alacant i de les Corts Valencianes, Julio de España–, qui va suggerir que l’avaria de l’ascensor podia ser el resultat d’un boicot. Tot seguit el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, difonia també la teoria de la conspiració en una entrevista a À Punt.
Però els fets que han descrit des del CEIP Voramar no semblen encaixar amb aquest relat. Maria Mira, presidenta de l’AMPA del centre, explica a aquest diari que l’ascensor funcionava a estones des de feia un any i que el tècnic, a cada visita, alertava de la seua antiguitat –el col·legi compta, en general, amb infraestructures obsoletes– i de la dificultat per reparar-lo, que implicava una obra «costosa i llarga». La maquinària, els engranatges, etc., havien de ser explorats a fons i mentrestant el tècnic solucionava parcialment el problema amb un seguit de pegats que tardaven poc a deixar de tindre efecte. Era en aquell moment quan el tècnic tornava a fer la mateixa operació.
Al juny d’enguany el tècnic va avisar que aquests pegats ja no servirien i que la reparació integral era indefugible. També pel fet que, degut a la fuga d’aigua generada en un soterrani del centre, la trapa de l’ascensor s’inundava amb freqüència. El centre, a través de la directora, va informar l’Ajuntament d’aquesta situació a través del protocol ordinari. L’Ajuntament és l’administració competent per resoldre aquests problemes als edificis públics de la ciutat i va rebre els parts oportuns al juny, al juliol i al setembre, tal com han acreditat des del col·legi.
L’ascensor
El CEIP Voramar es troba al barri residencial del Cap de l’Horta d’Alacant, una zona litoral i benestant que els últims anys ha rebut més i més veïns. Es tracta d’un col·legi ordinari amb dues aules adaptades per a xiquets amb necessitats especials. Alguns d’aquests alumnes pateixen mobilitat reduïda permanent i els és imprescindible l’ascensor. L’aparell també és necessari per a traslladar les safates cap al menjador, que està a la primera planta de l’edifici. «Pensen que algú volia començar el curs d’aquesta forma?», es pregunta Maria Mira, presidenta de l’AMPA.
Arturo, el xiquet protagonista del vídeo, té 12 anys i ell, com tots els alumnes del centre, són ajudats per empleats interns i per personal auxiliar. La seua mare treballa a casa, i és per això que preferia pujar-lo ella en comptes d’un tercer, atesa la delicadesa de l’assumpte.
Al centre eren conscients de la necessitat de reparar íntegrament l’ascensor des del mes de juny. «Sabíem que seria costosa i que comportaria temps, però teníem tot l’estiu per davant. La sorpresa de l’equip docent va ser que l’ascensor continuava avariat quan van tornar al setembre». Dimarts, el mateix dia en què es va difondre el vídeo, es va presentar «per sorpresa» el tècnic, ja que, segons indiquen des del centre, el funcionament habitual en aquests casos «és obrir un comunicat a l’Ajuntament, que ningú no responga i que un dia sobtadament es presente un tècnic. És el que va passar dimarts».
La situació creada
El vídeo viralitzat va ser el preludi de respostes polítiques no massa ben rebudes. Tant la regidora com el conseller d’Educació van eludir responsabilitats i Rovira va suggerir si davant l’avaria de l’ascensor no podien habilitar les aules dels alumnes amb dificultats a la part baixa de l’edifici.
De fet, el centre ja havia habilitat el gimnàs per a convertir-lo en menjador, en tant que els carros amb aliments no podien ser pujats sense l’ascensor funcionant correctament. Pel que fa a l’habilitació de les aules de la part baixa, des de l’AMPA diuen que aquesta proposta ja va ser feta a les famílies per part de la direcció, però «es tracta d’una solució dràstica», ja que pot fer coincidir els alumnes amb dificultats amb xiquets d’edats primerenques als corredors del centre. L’esperança era la reparació imminent de l’ascensor i no haver de canviar l’organització interna del centre.
Finalment, tot ha derivat en una polèmica política apujada de to. Maria Mira assegura que des del CEIP Voramar no només no havien tingut mai animadversió ni amb la regidoria ni amb la Conselleria d’Educació. «És que ni tan sols n’hem tingut contacte», atès que el protocol per demanar actuacions és de tipus virtual. «Mai no havíem tingut cap problema llevat del de l’ascensor». Les declaracions fetes, assegura la presidenta de l’AMPA, «m’han dolgut». «Sobretot per l’equip directiu i pels docents, perquè treballen molt pels xiquets i la comunitat educativa del col·legi Voramar està encantada amb els treballadors. No pot ser que ara deixen caure aquestes sospites contra ells».
Amb la polèmica en el seu punt més àlgid, l’Ajuntament d’Alacant va emetre un comunicat afirmant que la regidora d’Educació s’havia disculpat amb la directora del centre «pels possibles errors en la comunicació».
