El dirigent del Partit Popular, Esteban González Pons, ha tornat a emprar la llengua com a instrument polític amb finalitats electoralistes. Arran d’una entrevista al ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, a Onda Cero, Pons ha compartit a les xarxes socials un fragment en què el ministre rebutja defensar davant la Unió Europea l’oficialitat del valencià, limitant la proposta al català, el gallec i l’èuscar. “El valencià no? Retrat d’Albares com és”, va escriure Pons al seu compte de X (abans Twitter).
¿El valenciano no?
— González Pons (@gonzalezpons) September 3, 2025
Retrato de Albares como es. pic.twitter.com/cx2qyVV6nI
Amb aquest gest, el popular intenta presentar-se com a defensor del valencià, malgrat que el seu partit ha estat històricament vinculat a polítiques que han debilitat la llengua pròpia del País Valencià i han negat la seua unitat amb el català. L’episodi mostra fins a quin punt el PP utilitza la llengua de manera interessada, segons convinga en cada moment, i amb un clar objectiu de guanyar vots.
La contradicció és encara més evident si es recupera un vídeo de 2012 en què el mateix González Pons s’expressava en valencià a TV3, reconeixent de facto la unitat de la llengua. El contrast entre aquell posicionament i l’ús que en fa ara a les xarxes palesa una estratègia purament oportunista.
Mentrestant, Albares va defensar en l’entrevista que “per al Govern d’Espanya hi ha tres llengües. A més del castellà, que és oficial en tot l’Estat, hi ha tres llengües cooficials en el seu territori respectiu: català, èuscar i gallec. Aquestes són les llengües a les quals mai no renunciarem, que seran oficials a Europa i que ho seran tard o d’hora”. En ser preguntat explícitament pel valencià, el presentador, Carlos Alsina, va reduir la qüestió a “un debat”.
El cas reflecteix la doble cara del PP davant la llengua: d’una banda, la nega o la subordina quan es tracta de reconéixer la unitat lingüística; de l’altra, la reivindica nominalment quan pot esdevenir un recurs per desgastar el govern espanyol i capitalitzar rèdit electoral. Però, alhora, no és la seua llengua de referència per a les comunicacions. Només s’ha d’entrar al web del PPCV, el qual només està en castellà.
