Vostè és alcalde de Cocentaina des del juny d’enguany, i abans ha sigut regidor de Seguretat Ciutadana, Obres i Serveis i Personal. Com ha estat la transició d’un càrrec a l’altre i com han sigut els primers mesos?
La transició ha sigut molt còmoda. He de dir que Jordi, el meu predecessor com a alcalde de Cocentaina, ho ha facilitat molt. Ha sigut una transició molt democràtica, tal com estava acordat en el pacte del Teular que vam signar l’any 2023. Sí que és cert que el canvi es nota en l’agenda perquè, al final, les regidories continue portant les mateixes, ahí no hi ha hagut cap canvi. Sí que és cert que aquests dos anys m’han servit per a aclarir una infraestructura de treball sòlida, perquè ara puc acompanyar l’alcaldia i les regidories, ja que són regidories importants, de pes, que duen molta feina. Com a alcalde és un orgull per a mi assumir aquesta màxima responsabilitat del meu poble. El que més s’ha notat és l’agenda: evidentment, tot el món busca l’alcalde, hi ha moltes reunions, molts actes, però estic content. La valoració fins ara és molt positiva.
Acaba de fer referència al pacte del govern del Teular, subscrit pel PSPV i Compromís, i a l’anterior alcalde. Quin és l’estat actual de l’acord i quina és la relació amb Jordi Pla?
La relació és molt bona. No sé si serà per l’edat, perquè també tenim més o menys la mateixa edat. Som un equip molt jove que combina la joventut i també l’experiència, ja que hi ha regidors que repeteixen altres legislatures i s’ha d’agrair aquesta experiència. La relació és molt bona, igual que abans: ha canviat l’alcalde, simplement ha canviat la figura. Sí que és cert que cadascú tenim la nostra personalitat, la nostra forma de gestionar el poble, però hi ha un pacte, una sèrie d’acords que es van plasmar en el programa del pacte. I, per tant, seguim els mateixos objectius, les mateixes polítiques. Ha canviat l’alcalde i, evidentment, cada alcalde té la seua forma de gestionar o de fer política, però la relació és molt bona perquè, al final, nosaltres el que anteposem és Cocentaina. No hi ha partits, tot i que som dos partits que cogovernem, i és la primera volta en la història que es dona a Cocentaina. Però l’objectiu és clar: per damunt de tot estan els nostres ciutadans, i això fa que aquest govern funcione.
Una de les prioritats de la política municipal aquesta legislatura és l’habitatge. Quins són els objectius que volen assolir en aquests dos anys per solucionar el problema d’accés a l’habitatge, que afecta sobretot la gent més jove?
Ho vaig comentar en el meu discurs d’investidura el passat 14 de juny. Crec que hem de parlar i ja estem parlant d’habitatge. No és un problema que simplement afecta Cocentaina, és un problema que afecta tot el país. Tenim un problema d’accés a la vivenda, ja no diria digna, sinó assequible, ja que els preus són molt elevats i, avui dia, la gent jove té dificultats a l’hora de trobar un habitatge per poder establir-se i realitzar el seu projecte de futur. Crec que a Cocentaina hem de caminar cap a aquesta política d’habitatge. Tenim zones públiques que són propietat de l’Ajuntament per poder desenvolupar urbanísticament i crear zones, per què no, d’habitatge públic.
Pense que inclús la Unió Europea anirà encaminant les polítiques a establir fons europeus de cara a l’habitatge. El mercat privat es pot intervindre, però hi ha llibertat de mercat, és un dret constitucional i, per tant, des de les administracions hem de potenciar aquest habitatge públic. Crec que Cocentaina ha de ser pionera, no sols a la nostra comarca, sinó també fora, en matèria d’habitatge, perquè tenim espai, tenim recursos i sobretot tenim ganes i visió de futur.
Volem ser promotors de vivenda. Sabem que no sols es pot fer amb recursos municipals, sinó que hem de col·laborar amb la iniciativa privada. Però tenim zones per créixer i poder donar als nostres joves, els que han nascut i crescut a Cocentaina, la possibilitat de quedar-se i desenvolupar el seu projecte de vida ací. Això és el que volem.
Sí que és una política que m’agradaria que fora consensuada per tots els partits, perquè al final les legislatures passen, els regidors i els alcaldes també, però la política d’habitatge ha de ser consolidada en el temps. No tindria sentit que, si ara iniciem una política de vivenda, d’ací dos o tres legislatures se la carregaren. Per això és important el consens.
Pel que diu, creu que es pot arribar a un consens entre totes les forces polítiques de l’Ajuntament en el tema de l’habitatge?
Crec que sí. Soc molt positiu i pense que sí, perquè al final no hi ha colors: el problema és per a tots. Tant si som d’esquerres com de dretes, el problema és real i ens afecta a tots. A tots els pobles i ciutats. I, per tant, crec que el que no vulga assumir-lo és perquè no vol. És un problema que tot el món té a casa: un fill, un nebot, un amic… tothom coneix algú que té aquest problema. Jo crec que no hi haurà problema a posar-se d’acord i arribar a pactes. Així com en el govern d’Espanya es parla de pactes d’estat, a Cocentaina podria ser un pacte de poble de tots els partits. No veig inconvenient que ni PP ni Vox es neguen a participar en aquestes polítiques.
En aquest sentit, vostè ha subratllat que és fonamental establir les bases de Pla Estratègic per a revitalitzar el centre històric. Quins són els passos que tenen previstos?
Tenim la situació que tenim al nostre nucli antic, sobretot pel tema de gent estrangera que va comprar cases durant el boom immobiliari, molt barates, però després les ha deixades. No han invertit gens i, inclús, no sabem hui dia ni on és eixa gent.
Aquesta és la realitat a què s’enfronta aquest Ajuntament. Sé que hi ha altres pobles que estan en la mateixa situació, però a mi em preocupa el meu. Hem de llançar-hi un missatge: l’administració ha d’intervindre, però també hi ha una responsabilitat de la gent amb les seues cases. El que no podem fer és comprar cases i deixar que caiguen, perquè al final és un problema de seguretat i de convivència.
Per això, estem apostant clarament amb la creació de la nova Regidoria del Nucli Antic i l’Oficina del Nucli Antic, amb un arquitecte que està treballant ja, i prompte adjudicarem el pla estratègic que ens marcarà les línies a seguir, a curt, mitjà i llarg termini.
Això no és una política que es puga desenvolupar en una o dues legislatures, sinó en moltes, però crec que estem iniciant el camí correcte. També hem incrementat les ajudes a la rehabilitació de façanes i cobertes, que crec que és importantíssim perquè les cases no caiguen. Estem explorant altres vies de subvencions de cara al pressupost del 2026, tant per a la rehabilitació com per a la compra de cases.
La política d’habitatge que comentava abans també va encaminada al nucli antic, però hem de donar dues alternatives: una per a qui vulga viure al nucli antic i una altra per a qui no vulga. El que hem de fer és que siga atractiu. Els efectes no es veuen de seguida, perquè això és un camí llarg, però demane a la gent que confie.
A més, vostès tenen un altre projecte de futur important: l’espai Textifloc. Confien que aconseguiran els fons europeus que han demanat per a dur a terme la intervenció en aquest edifici? Quins usos tindrà Textiflok?
Com comentava abans, jo em considere una persona molt positiva. Vam presentar als fons europeus aquest espai conjunt amb Muro per poder optar-hi per primera vegada com a Ajuntament de Cocentaina, ja que, per número de població, no podíem accedir en solitari. Estem units a Muro des d’una visió comarcalista, perquè sempre hem anat junts en l’àmbit professional, sanitari (Hospital d’Alcoi), de transport, d’educació… Sempre hem anat units.
Amb aquesta unió vam presentar els fons europeus i espere que la resolució siga favorable, perquè crec que és un gran projecte. Són 10 milions d’euros, 5 per a Cocentaina i 5 per a Muro. El primer pas serà assegurar estructuralment l’edifici de Textifloc, perquè per fora té una aparença, però per dins no està bé.
Quant als usos, tenim moltes idees com a govern, però també hem de tocar portes per aconseguir finançament extern, perquè és un edifici molt gran (6.000 m²) i l’Ajuntament no pot mantenir-lo a soles. La meua visió personal és que hem d’anar en la línia formativa: centres de formació, espais laborals, un centre de negocis, un coworking, zones per a congressos… És un edifici molt versàtil.
No volem fer un “Rodes”, perquè ja està a Alcoi; volem complementar-lo. També estem parlant amb universitats perquè es puga implantar algun grau a Cocentaina. L’edifici dona per a això i nosaltres estem tocant totes les portes possibles: Diputació, Generalitat, Conselleria, perquè al final ha de redundar en benefici de la ciutadania.
Cocentaina té un gran patrimoni historicoartístic i, els últims anys, s’hi han dut a terme diverses iniciatives importants, com ara les I Jornades sobre l’art barroc i la figura del pintor napolità Paolo de Matteis, del qual la capital del Comtat posseeix diversos llenços de gran format. Quines són les pròximes propostes per a continuar valorant i promocionant el patrimoni contestà?
L’any passat es va fer una iniciativa molt important, l’agermanament amb Nàpols, que ja venia iniciat de l’anterior govern i que nosaltres hem formalitzat. Crec que les Jornades del barroc van ser molt interessants i necessàries.
Ara també formem part de l’Open House València, un festival la directora del qual és veïna de Cocentaina i amiga meua. És un certamen internacional, que s’ha fet en més de 60 ciutats del món, i és un orgull que per segon any consecutiu es fixe en Cocentaina. Ens permet mostrar el nostre patrimoni cultural, artístic i també hidràulic, perquè Cocentaina és rica en aigua. Tenim una xarxa de séquies molt interessant i poc coneguda. Volem valorar aquest patrimoni, perquè atraurà un altra classe de turisme.
L’any passat van vindre unes 800 persones i enguany n’esperem més. Crec que és necessari perquè la gent conega el nostre patrimoni, la nostra gastronomia i cultura. És una gran oportunitat.
Ja s’acosta la Fira de Tots Sants, un esdeveniment emblemàtic per a Cocentaina, i com a cites prèvies, el 26 de setembre, es va fer el V Congrés Anual i, aquest divendres, 3 d’octubre, té lloc l’acte de presentació. Què ens pot explicar d’aquestes jornades i de la fira d’enguany?
Quan acaben les festes de Moros i Cristians, ja tot és Fira a Cocentaina. Encara que, en realitat, quan acaba una edició, l’equip de Fira i la regidora ja estan treballant en la següent. Enguany celebrem la 679a edició d’un esdeveniment que projecta Cocentaina a escala internacional. Rebem més de mig milió de persones.
Les dues últimes edicions han sigut un poc diferents per la casuística, però estem preparats. Des de fa uns anys hi ha una programació desestacionalitzada: la Fira ja no són només tres dies, sinó que hi ha activitats tot l’any. Una d’elles és el congrés anual, que enguany va ser molt interessant, amb ponents de primer nivell sobre el món de les Fires, el màrqueting i la sostenibilitat.
Aquest divendres farem la presentació oficial, amb una novetat: el canvi d’ubicació. Serà a la rotonda del cavall de la Fira de Tots Sants. Creiem que és una aposta valenta i arriscada, però molt interessant. A més, hi haurà un espectacle de focs artificials i dimonis del Ràfol. Crec que estarà a l’altura del que mereix la Fira de Cocentaina.
Ha mencionat la importància de la lluita contra el canvi climàtic. Com aborda l’Ajuntament la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic en l’àmbit local?
És cert que en l’àmbit local tenim unes competències limitades, però anem encaminats en aquestes polítiques. Un projecte fonamental és la Via Verda, que ha de connectar el tram d’Alcoi a Muro. Falta la part de Cocentaina i és un projecte d’1,5 milions d’euros. En unes setmanes tenim reunió amb la Direcció General d’Infraestructures per veure si ens ajuda a finançar-lo. Crec que és necessari perquè connectarà tres poblacions i fins i tot arriba a Vilallonga, a la Safor.
Ja hem instal·lat il·luminació solar en el tram de Cocentaina i volem ampliar-ho. És un projecte clau que, a banda de dur turisme, aposta per polítiques verdes i sostenibles. Espere que la Generalitat també hi aposte i que estiguem en la mateixa línia.
Personalment, com afronta aquest període al capdavant de l’Ajuntament de Cocentaina fins a les pròximes eleccions?
Amb moltes ganes i il·lusió. Jo em vaig presentar per a ser alcalde, perquè era la meua il·lusió poder ajudar el meu poble. No em presente per ser simplement alcalde: les portes del meu despatx estan obertes de bat a bat. Qui tinga un problema personal o un dubte, sap que pot vindre.
He estat aquests tres mesos al capdavant de l’Ajuntament i he d’agrair la gran acollida de la ciutadania. Estic per millorar les seues vides i projectar Cocentaina cap al futur. Tinc moltes ganes i molta il·lusió.
Respecte d’això, quines són les principals preocupacions que li transmeten els veïns i les veïnes?
Cada veí ve amb el seu problema particular, que queda en l’àmbit personal, però en general les preocupacions principals són: l’habitatge, que és una prioritat; la reubicació de la formació per a adults (FPA) a l’antic grup escolar El Bosco, per millorar l’accessibilitat; i el projecte de la Via Verda.
Jo estic molt obsessionat amb el manteniment: no sols cal fer projectes nous, també cal cuidar el que ja tenim. Estem millorant els parcs municipals i renovant-los. Cocentaina és un poble, però ha de tindre visió de ciutat. Tenim zones per créixer, tenim 12.300 habitants, però podem créixer més. Hem de crear habitatge, millorar polígons, oferir oportunitats als joves perquè no se’n vagen. Un terç dels nostres joves marxen per falta d’oportunitats. Hem de revertir-ho.
Es presentarà a les eleccions municipals del 2027?
Sí, per descomptat. Ara són dos anys com a alcalde, el 2027 seran quatre. Tinc prou energia per a presentar-me de nou. Evidentment, això ho he de parlar amb el meu partit, el PSPV, que és el que m’ha donat suport i amb qui treballe braç a braç. Però sí, tenim molts projectes i idees per a Cocentaina. Una legislatura no és suficient per a executar-los, i per això vull continuar. Espere obtindre la confiança dels veïns i les veïnes.
