L’Aplec del Puig a la Muntanyeta de la Patà (l’Horta Nord) torna aquest diumenge, 26 d’octubre, a partir de les 10 h, després de la suspensió de l’any passat arran de la reelecció de Josep Barberà —encausat per un presumpte assetjament sexual— com a president d’ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià). La convocatòria aplega Decidim, ERPV, ACPV, Bloc i País, BEA, Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Poble Lliure, Jovent Republicà, Joves d’Acció i la Societat Coral El Micalet, amb un missatge que posa el focus en “llengua, territori, poble i desenvolupament”. Les entitats assenyalen que la gestió de la DANA ha evidenciat “una situació colonial i dependent”, i criden a organitzar-se per guanyar sobirania i “continuar teixint el país que volem”. Diari La Veu entrevista Domènec Garcia, president d’ERPV, i Júlia Andrés, secretària general, per parlar-ne de l’Aplec i molt més.
El darrer diumenge d’octubre torna l’Aplec de la Muntanyeta de la Patà. Què suposa recuperar-lo després de l’aturada de l’any passat?
Tornar és encoratjador. L’any passat va ser un colp dur per al moviment sobiranista i per a molta gent que estima el país. Ara girem full i ho fem en força, perquè vivim una situació que necessita moments reivindicatius i ens hi deixarem la pell.
Per què es va viure aquella cancel·lació com una ferida tan fonda dins l’independentisme valencià?
Perquè l’Aplec és una fita històrica que marca el calendari any rere any. Per una situació interna afecta fins al punt d’anul·lar un acte així, fa mal. Però el país continua tenint problemes greus i el que toca és mirar endavant i treballar plegats.
Heu parlat de “situació colonial” i del xoc que va suposar la DANA del 29 d’octubre. Com es combat això des d’ERPV?
Amb pedagogia i amb política. La DANA ha evidenciat anys de mala gestió i que, si no tenim les claus de tot, és impossible avançar. Cal explicar per què fa falta ser sobirans: tindre els nostres diners, organitzar-nos i protegir llengua, territori i serveis públics. La gent està més oberta que mai a escoltar-ho.
Hi ha dades de finançament que, fins i tot amb millores, us deixen per davall d’altres territoris. Quina lectura en feu?
Inclús parlant de “població ajustada”, el País Valencià queda 1.200 € per habitant per baix de Cantàbria. És estructural: l’Estat ens perjudica i hem de construir consciència de poble per plantar cara. Això exigeix que organitzacions polítiques i socials ens donem la mà.
Fora del món sobiranista, l’Aplec és desconegut. Com penseu fer-lo arribar a més gent?
Assumint que falta pedagogia. L’Aplec no és només reivindicació nacional: és explicar que volem la independència per millorar condicions de vida, sanitat, educació, serveis socials i medi ambient. Hem de trepitjar més carrer i comunicar millor per què hi pugem al Puig.
ERPV va reprendre l’Aplec després que el PSAN deixara d’organitzar-lo. Pesa la història?
Més que pesar, és un orgull. Reconeixem la tasca del PSAN i vam agafar el relleu amb entusiasme, obrint l’acte a la societat civil perquè siga transversal i compartit amb entitats com Acció Cultural, entre altres.
Veieu factible un acte conjunt amb Compromís algun any?
És una idea interessant. Ja intentem coordinar horaris entre dalt i baix perquè tothom puga ser-hi, i no tanquem cap porta a accions compartides. A Algemesí (la Ribera Alta), per exemple, hi ha experiències de coalició que funcionen des de fa més d’una dècada.
S’ha parlat d’una “plataforma ampla” a escala estatal amb forces com Bildu, Compromís o Podem. ERPV hi seria per a explorar-la?
El perill de l’extrema dreta és real i caldrà parlar de totes les enteses útils. Les decisions les prendran els òrgans del partit, però a escala estatal i autonòmica és un debat viu i “el carrer” demana unitat que servisca per a alguna cosa. És un camí a explorar, sense perdre els nostres valors.
Hi ha una impugnació interna dels resultats del vostre congrés. Com ho afronteu?
Amb normalitat i respecte. Els recursos són un dret per a tothom i seguiran el seu curs als òrgans corresponents. Nosaltres estem centrats a organitzar l’Aplec, renovar federacions comarcals i fer política. No invertirem energies en polèmiques que no aporten.
S’ha acusat la vostra llista d’afiliar familiars. És de veres?
No entrarem en un intercanvi estèril. Podríem contradir-ho punt per punt, però no val la pena. Afiliar familiars és legítim; el debat és un altre: com fem créixer l’organització i el país.
Sobre presència mediàtica: us va semblar encertada l’aparició de Gabriel Rufián a ‘La Revuelta’?
Sí, sempre que siga amb dignitat i claredat. Si els adversaris aprofiten cada altaveu, nosaltres també hem d’explicar-nos on hi haja audiència. A més, va reivindicar música valenciana i va parlar del País Valencià: és positiu obrir finestres que multipliquen el missatge.
Quina és avui la musculatura organitzativa d’ERPV?
Tenim entre vuit i nou federacions comarcals actives i 25 seccions locals. Hem encetat el procés de renovació territorial i posem rumb a les municipals de 2027 amb l’objectiu de consolidar i créixer respecte a la dotzena de regidories obtingudes el 2023. Ara toca visitar, escoltar i engrescar militància.
Com s’organitza l’arribada a l’Aplec? Hi haurà autobusos? Quins missatges centrals tindreu?
No hem pogut posar autobusos enguany, però les comarques més pròximes —l’Horta, el Camp de Morvedre…— tiraran un cable logístic. Els discursos apuntaran a llengua, territori, finançament i país, i tindran un record especial per les víctimes de la DANA. No volem que s’oblide el 29 d’octubre ni la negligència del “desgovern”.
Habitatge: la Generalitat aposta per construir més. Quina alternativa defenseu?
El problema és l’accés, no només l’oferta. Cal parc públic, lloguer social àgil i limitar de veritat l’especulació, inclosos els pisos turístics que expulsen veïnat i ho encarixen tot. “Una família, una vivenda” ha de ser un principi efectiu, no un eslògan. Construir per construir —a més, en zones inundables— és repetir errors i alimentar el monocultiu turístic, que genera precarietat i PIB per càpita baix, com es veu a la Marina Alta i el Baix Segura.
Un últim missatge per al 26 d’octubre al Puig (l’Horta Nord)?
Que la gent vinga i es torne a activar. L’Aplec és una trobada, autoestima i compromís: el País Valencià necessita totes les mans per defensar llengua, territori i drets. Ens hi veiem al Puig.
