Alberto Ibáñez, diputat al Congrés, traça en aquesta entrevista un full de ruta que combina el combat polític per la gestió de la DANA, la reforma del finançament, una nova arquitectura de l’espai valencianista i un debat obert sobre l’extrema dreta i Gaza. El parlamentari s’identifica com a “diputat de Compromís-Sumar” i portaveu d’Iniciativa en el marc de Compromís, i reconeix que el trencament amb Més Compromís al Congrés “no és agradable en l’àmbit personal”, però defensa que ell manté “la decisió compartida” que la coalició havia pres.
Ibáñez assenyala el Partit Socialista com a principal responsable de la paràlisi de la comissió d’investigació de la DANA, però reclama “ser més responsables i generosos que mai” entre Compromís i Podem per prioritzar compareixences clau. “Ha de vindre Pedro Sánchez? Sí. Però hi ha altres prioritats que no poden esperar ni un segon”, diu, per a seguidament exigir que compareguen responsables autonòmics, amb focus en Salomé Pradas i Carlos Mazón. “Un minut abans d’enviar l’SMS, Salomé Pradas va cridar Mazón. No cal ser un linx per averiguar que li va dir ‘president, l’envie’, i ell li va dir que l’enviara”, sosté. Per això, entén que “l’únic espai democràtic plural és el Congrés dels Diputats” i que cal fer vindre Mazón a Madrid, perquè “a Les Corts hi ha una majoria manipuladora (PP-Vox) i al Senat una majoria absoluta del PP”.
El diputat retreu “una agenda falsa” que pretén “fer com que això no ha passat”, al·ludint als vídeos del CECOPI i a la versió oficial de la Generalitat que, segons ell, desmenteix la carta de Maribel Vilaplana. “Salomé Pradas va mentir en seu judicial; ella sabia el sistema d’alertes i redactava l’SMS”, afirma. “Mazón va decidir protegir els interessos d’Hosbec (Osbeck, en les seues paraules) enfront del dret a la vida.” Ibáñez reivindica l’autogovern: “No compartisc que la responsabilitat siga de ‘l’Estat o un poc de cadascú’: en emergències tenim competències plenes i el PP no les va exercir.”
Sobre la compareixença de Sánchez, obri la porta a fórmules parlamentàries que garantisquen control efectiu sense bloquejos: recorda que el president ja va fer un monogràfic al ple i defensa que, a l’any de la catàstrofe, ret comptes sobre ajudes i reformes legals contra el risc climàtic. Reitera, això sí, que “la prioritat absoluta” és delimitar la negligència autonòmica: “Qui va prioritzar beneficis és qui ha de donar respostes hui.”
Reconfigurar l’espai: “Desbordar Compromís”
El d’Iniciativa defensa una evolució orgànica: “Aquest país ha de desbordar Compromís”, amb una plataforma “ampla en clau valenciana” centrada en habitatge, model econòmic i lluita climàtica. La seua “prioritat evident” és coordinar-se amb Esquerra Unida i obrir-se a Podem i altres actors valencianistes o d’esquerres que compartisquen tres idees: autogovern i llengua; agenda social emancipadora; i transició ecològica real. Situa Vox com a rival principal (“les enquestes diuen que pot ser primera força”) i proposa reduir paperetes a tres blocs: extrema dreta; bipartidisme PP-PSOE; i alternativa valencianista transformadora.
Sobre la fórmula Compromís com a federació, admet que “s’ha trencat la confiança” amb la direcció actual de Més i que el federalitzat “ha de partir de confiances”. Mentrestant, prefereix accelerar el debat estratègic per damunt del partidisme intern. També es mostra pragmàtic amb Ens Uneix: en reconeix la base local i la figura de Jorge Rodríguez i afirma que, en un escenari ideal, caldria evitar una papereta addicional d’eixe espai, tot i que tampoc seria “determinant” per a frenar el feixisme. Sobre Mónica Oltra, evita parlar “per ella”, però assegura que seria “un gran revulsiu” en qualsevol àmbit institucional, perquè aplegaria suports més enllà de Compromís.
Amb relació al grup de Sumar, qualifica la convivència de “notable”: diu que sempre ha votat en llibertat, i celebra haver pogut fer preguntes de control en valencià als ministres. Manté que hi ha “marges de millora” a tot arreu, però que no veu incompliments que facen inviable el funcionament parlamentari compartit.
Finançament, deute i pressupostos: “Mentrestant, cal governar”
Ibáñez separa dues carpetes: la condonació i el model de finançament. Reclama 18.200 milions d’euros de quitament per al País Valencià, però avança que, si la xifra final de l’Estat queda en 11.200 milions, “votarà que sí” per alleujar el col·lapse de la Generalitat: “Qualsevol millora de liquiditat que ajude famílies i proveïdors, la votaré.” Ara bé, adverteix que qualsevol reforma del model haurà d’assumir l’infrafinançament valencià (i murcià) si vol el seu vot.
Per als pressupostos generals de l’Estat, fixa dues prioritats: agenda social (“apujar el salari mínim és agenda valencianista”) i habitatge —especialment a les comarques d’Alacant, on denuncia que un 35% de compres són de no residents—, així com infraestructures compatibles amb l’emergència climàtica. I reivindica negociacions “ja fetes” per a Rodalies i l’Ingrés Mínim Vital: assegura que el Govern d’Espanya estava disposat a transferir-los al País Valencià i que la Generalitat de Mazón “va dir que no” en ambdós casos. Per això, cataloga que els pressupostos tindran una “batalla de línies roges d’autogovern” que després l’executiu autonòmic no aplicarà.
Vox i la llei de partits: investigar la violència
Interpel·lat per la seua proposta sobre Vox, matisa que “il·legalitzar no resol el feixisme” i que la lluita ha de ser “des de les idees i la seguretat material”. Ara bé, defensa que hi ha “indicis suficients” perquè l’Audiència Nacional investigue Vox com a “organització violenta” si en els seus canals s’incita a l’agressió, i denuncia “doble vara” de la justícia: “Si la llei de partits és dura per a uns, ha de ser-ho per a tots; si no, canviem la llei.”
Gaza: intervenció militar
En el conflicte a Gaza, Ibáñez es declara “no militarista” i “antipunitivista”, però admet que, davant “un escenari d’extermini”, veu viable una operació internacional per garantir aigua, menjar i alto el foc, amb tropes professionals i mandat de pau: “La humanitat acaba si acaba Gaza.” Rebutja “equivalències falses” i centra la proposta a territori palestí, no contra la societat israeliana. El parlamentari respon que ni ell ni cap familiar anirien “a la guerra amb Israel”, aposta per una operació internacional de pau amb tropes professionals.
Títols i currículums dels polítics
Ibáñez, que va admetre no haver finalitzat la carrera, acusa de “classisme tremend” el debat sobre títols: “Què passa si una persona és fornera o mestressa de casa? No pot ser ministra d’Hisenda?” Defén que el que importa en política és la ideologia i el servei públic, i critica la “tecnocràcia-meritocràtica” en una societat on la mobilitat social està bloquejada. També carrega contra l’“antipolítica del “safareig” que redueix el debat a currículums o “gambes”, i reclama tornar a confrontar models de país.
DANA i emergència climàtica
El de Vila-real (la Plana Baixa) tanca tornant a l’origen: la DANA i la necessitat d’assumir que el risc climàtic travessa classes socials. “En la DANA va morir gent molt rica; no se salvaran en un búnquer.” Per això, exigeix “decisions polítiques que primer protegeixen la vida” encara que vagen “contra guanys immediats” i acusa el PP de “no estar a l’altura”. “La prioritat d’aquest país és el canvi climàtic pel lloc on vivim.”
3
