«La consigna és fer un reset». Aquesta frase l’han repetida diferents persones, des de professionals amb relacions amb l’Ajuntament de València, funcionaris o membres d’entitats diverses que s’han reunit amb càrrecs municipals. Però, què vol dir exactament «fer un reset?». Bàsicament que «tot el que es puga aturar, cal aturar-ho», inclosos aquells projectes que ja estan licitats o que depenen de finançament exterior, siga europeu o estatal.
I aquest reset que implicarà per als valencians en cost econòmic? És difícil de calcular, ja que són molts projectes i no tots es troben en el mateix estat de licitació o execució. Altres, ja acabats es volen «repensar» o fins i tot revertir, una decisió que com en el cas dels carrils bici, en cas de fer-ho, al cost de les obres caldria sumar-hi l’obligació de retornar les subvencions europees, i en bona mesura, açò explica perquè encara no s’ha fet, malgrat les incendiàries declaracions en aquest sentit. Pel que fa a la Zona de Baixes Emissions, encara està per veure com s’implementarà, però no fer-ho suposaria la imposició de multes per part de la Unió Europea encara per quantificar. I açò just quan València serà Capital Verda Europea i membres de l’actual equip presumeixen de les polítiques de mobilitat sostenible que estan eliminant.
Amb tot, hi ha projectes que el cost ja està claríssim. Com per exemple el de l’eliminació de l’autopista urbana del túnel de l’avinguda Pérez Galdós i la seua conversió en un bulevard cultural, una reivindicació històrica del veïnat del barri, que ja s’ha mobilitzat davant l’anunci de Catalá d’aturar el projecte. A banda de la pèrdua de qualitat de vida i l’increment de la contaminació, aturar aquest projecte suposa perdre 12 milions d’euros en fons Next Generation ja adjudicats i que la ciutat perdria. De fet, la quantitat total arribaria als pràcticament 19 milions –en concret 19.556.987,86 euros- que són les ajudes totals ja adjudicades per a projectes de pacificació de trànsit, reducció d’emissions i construccions de nous carrils bici que el nou equip del PP ja ha avisat que no pensa executar.
En una situació similar es troba el Parc de Desembocadura, finançat en un 90% per l’Autoritat Portuària de València, qui fa una aportació de 13,5 milions. Des de fa sis mesos que l’empresa guanyadora del concurs públic per a la seua construcció està esperant per signar un contracte que ja estava redactat. I per ara no pareix que hi haja massa pressa a l’Ajuntament per agilitzar la qüestió.
També s’ha anunciat l’aturada definitiva de la reforma de tot l’espai que va des de l’avinguda de l’Oest fins a plaça Espanya, passant per la plaça de Sant Agustí i carrer Sant Vicent per tal de renaturalitzar-lo, reduir el trànsit i adaptar-lo a les noves condicions climàtiques. El pressupost previst per a aquestes obres és de set milions d’euros.
Només aquestes tres actuacions, que ja disposaven d’un pressupost assignat suposen la pèrdua per a València de més de 40 milions d’euros.
Les altres situacions de paràlisis són més difícils de quantificar, però el que és segur és que faran pujar la factura.
Projectes «repensats»
El més important dels projectes on el nou equip de govern municipal ha posat el fre de mà és el PAI del Grau, una zona que finalment veia la llum cap a la seua reurbanització després d’anys de degradació per l’abandonament del ruïnós circuit de Fòrmula1 i un inacabable plet sobre qui havia de pagar el deute de 42 milions deixat pel gran esdeveniment que havia de posar València al mapa a cost zero. Finalment, l’Ajuntament del Rialto va aconseguir un acord amb els propietaris dels terrenys perquè ells assumiren 32 milions, mentre que la Generalitat posaria els 10 restants. A canvi es podria reurbanitzar la zona amb la construcció de 3.000 nous habitatges, 750 des quals públics, un delta verd al final del riu i una zona ciclopeatonal. Qualsevol canvi en aquests acords podria suposar també que canviaren les condicions de pagament del deute però, sobretot, també implicaria pèrdues en la qualitat del barri resultant.
Des de l’Ajuntament també s’ha fet arribar als responsables de diferents projectes ja licitats la voluntat de «repensar-los». És el cas, per exemple, de la reforma de la plaça de l’Ajuntament o l’execució dels nous jardins de Trini Simó. Els dos compten amb pressupostos de 8,4 i 3,2 milions respectivament i, per ara, no se sap quin serà el cost d’aquest «repensament».
ZBE i pressupostos participatius
Tampoc queda clar el destí de molts projectes aprovats pel veïnat en diferents processos dels pressupostos participatius, sobretot quan aquests impulsen reformes de pacificació del trànsit o peatonalitzacions. Des de l’associació veïnal de La Roqueta han denunciat que en una reunió amb el regidor de Mobilitat «ni tan sols coneixia els projectes» i que «en tot cas, estava més preocupat pels cotxes que per les persones».
Un altre exemple serien les superilles, com la que estava prevista a Orriols –també a demanda veïnal- i que ja s’ha avisat que no es realitzarà o la de La Petxina, que ja està acabada i que ara es vol revertir. Unes obres, per cert, que van ser finançades per Europa amb una suma de 670.000 euros i que ara s’haurien de tornar.
També està a l’aire la Zona de Baixes Emissions, que s’ha de començar a aplicar a partir de l’1 de gener del 2024, sota risc de que la ciutat siga multada per la Unió Europea. Per ara, fonts municipals ja han avisat que tot el procés participatiu amb entitats veïnals, comercials, experts en mobilitat, etc., «no té cap idea útil» i que no pensen gastar-lo. Aquest procés –imposat per la llei espanyola que regula la implantació de les ZBE- va costar 652.000 euros. A aquesta xifra cal sumar l’adjudicació del contracte la instal·lació de 274 càmeres, 52 sensors i 44 panels informatius, necessaris per a la gestió i control de la ZBE, amb un cost de 10,8 milions procedents dels fons europeus. No queda clar si aquests diners haurien de tornar-se, degut la voluntat municipal d’implementar una ZBE «sense mesures coactives». Una ZBE, per tant, definida com a «light» pels mateixos responsables municipals, tot i que València siga la segona ciutat més contaminada de l’estat i que està per veure si a Brussel·les la validaran.
