Ha estat un esforç col·lectiu enorme, centenars de voluntaris de 18 ciutats de l'estat espanyol que durant 18 mesos han mesurat la qualitat de l'aire que respiraven mentre anaven en bici. «Teníem dubtes de si l'aire que respiràvem els ciclistes, molt més a prop dels cotxes, era pitjor que el que indicaven els mesuradors oficials de les ciutats», explica Marian Sintes, metgessa especialitzada en salut pública i activista a València En Bici. Per a fer possible el projecte Cycling With Clean Air han gastat uns mesuradors portàtils que han estat carregant durant mesos ens els seus viatges diaris i anotant minuciosament les dades que els proporcionaven. Un exercici del que es coneix com a «ciència ciutadana», un punt on la investigació rigorosa es troba amb les ganes de part de la ciutadania de conéixer el seu entorn i millorar-lo.
El resultat és una recopilació de dades que seria inabastable per a la majora de centres d'investigació, sense el suport desinteressat de centenars de ciclistes organitzats al voltant de la trentena d'associacions que han donat suport al projecte. «Després hem contractat una tècnica per a treballar les dades de forma correcta i ara hem publicat el resultat de l'estudi», continua Sintes.
Bones i males notícies
«La bona notícia [per als ciclistes] és que l'aire que respirem no és pitjor que el de la resta de la ciutat», explica Sintes sobre els resultats del projecte. Les dades recollides pels seus mesuradors portàtils a peu de carrer no difereixen en excés dels oficials, sovint situats a llocs més elevats o amb menys trànsit. «La mala notícia, per a tothom, és que la contaminació és difon molt ràpidament. Sempre estem respirant aire contaminat, fins i tot en entorns rurals o dins de les cases, és urgent prendre mesures per a reduir la contaminació», assegura Sintes, qui també lamenta la dificultat per trobar estudis que la vinculen amb problemes de salut greus i massius per problemes de finançament. «Es tracta d'estudis molt cars i complexos i la indústria prefereix finançar estudis sobre els orígens genètics de moltes malalties on el pes del medi ambient és molt alt», explica aquesta experta en salut pública.
Per açò mateix, el projecte s'ha centrat en mesurar les micropartícules, ja que és un dels elements contaminants més estesos i que, per aquest motiu, és responsable de més afeccions, sobretot respiratòries, pulmonars i derivades. Aquestes partícules tenen moltíssims orígens –inclosos alguns naturals, com la pols en suspensió que arriba de Sàhara- però principalment per la combustió d'hidrocarburs i pel moviment de materials, ambdós fets estretament relacionats amb la mobilitat privada. «Tant els motors dels vehicles com el mateix fregament amb l'asfalt són els responsables del gruix de les micropartícules que respirem», afirmen des de Cycling With Clean Air.
I els resultats no són bons. En el cas de València, de fet, són especialment roïns. El 68% del temps estem exposats a concentracions de més de cinc micrograms per metre cúbic d'aire, que és el límit recomanat per l'ONU. I un 5,7% del temps, aquesta concentració arriba a superar els 26 micrograms.
A Alacant les xifres milloren un poc, però no gaire. El temps d'exposició a aire contaminat arriba al 63%, però les màximes hores de concentració es redueixen a l'1.2%.
Una Zona de Baixes Emissions «ambiciosa»
Per a aconseguir baixar estes xifres, des de València En Bici reclamen que la futura Zona de Baixes Emissions de València no es limite a prohibir l'accés a vehicles sense l'etiqueta de la Direcció General de Trànsit, sinó que vaja molt més enllà. «No pot ser que l'única mesura que es prenga siga empènyer la gent a comprar-se un altre cotxe. Cal una aposta decidida pel transport públic i, sobretot, per promoure la mobilitat activa, siga en bici o caminant –explica Sintes-, que com a metgessa puc dir que és resoldre dos problemes en un: menys contaminació i més exercici».
No pareix que aquesta siga la prioritat del nou ajuntament de María José Catalá, que dijous mateix anunciava el desmantellament del primer carril bici de la ciutat.
«Aquestes actuacions van en contra del sentit comú i de la tendència a tot Europa –assegura Sintes.- A França han fet un canvi radical en només tres anys, amb transport públic gratuït, zones per a vianants massives i pagant a la gent per anar en bicicleta, i ho ha fet la dreta. No és una qüestió d'ideologia, sinó de trellat».
