Una nova mostra de com se les gasta el Consell presidit per Carlos Mazón és la proposta d’eliminar l’exempció de taxes als vaixells humanitaris. Un plantejament, a més, que s’aplicaria de manera retroactiva, de tal manera que els vaixells haurien de pagar tot allò que no van pagar per haver estat legalment exempts anteriorment.
Això ha provocat, de manera inevitable, el fet que molts vaixells hagen d’estudiar una fugida. Si l’Aita Mari, conegut per la seua tasca de salvament humanitari, és reclamat amb 63.000 euros, no és estrany que les ONG busquen noves destinacions. Si el País Valencià es va convertir, a ulls de la comunitat internacional, en una terra d’acollida exemplar arran de l’afer de l’Aquarius, ara és tot el contrari. I aquesta no és una bona notícia.
En una època en què els missatges d’odi es multipliquen i condicionen les polítiques internacionals de manera absolutament irresponsable, el PP, ara que –recordem-ho– governa sense Vox al Consell valencià, posa en la diana uns vaixells que exerceixen la solidaritat i que ni tan sols han estat sotmesos a l’escarni públic de partits com Vox, que ha centrat el seu odi en la comunitat migrant i en les falses subvencions que rep de manera automàtica a l’empara d’un suposat «bonisme» que no es practica.
El missatge que fa el PP en aquest aspecte, per tant, és molt clar: al País Valencià no hi ha espai per a la solidaritat, ni tan sols hi ha lloc per a aquells que es dediquen a rescatar embarcacions precàries naufragades en alta mar. Un principi cru, que no sorprèn si es té en compte la manca de sensibilitat del Consell del president Mazón en tants altres aspectes, però que no per això cal deixar de denunciar.
Quan el PP venga la moderació com a element definitori, caldrà recordar polítiques com aquesta per a evidenciar que aquesta propaganda és falsa. Més encara quan les entitats solidàries són ofegades amb taxes improvisades i els grans grups empresarials tenen via lliure per a explotar el territori sense cap compensació social. El PP ha renunciat a la democràcia cristiana amb la qual un dia es va voler identificar per abraçar, estrictament, l’espectre més reaccionari i neoliberal de la dreta. El més nociu de tots.
