Des del mateix dia en què el conseller Rovira es va atrevir a desautoritzar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua suggerint que aquesta entitat «potser no té la veritat absoluta» incomplint la legalitat vigent de l’Estatut d’Autonomia i la Llei de l’AVL, el conseller d’Educació es va definir a ell mateix. També ho va fer quan, consultat per l’opinió de la comunitat universitària contra la seua llei de «llibertat educativa», va afirmar que no tenia en compte el parer de l’àmbit científic: un conseller incompetent i irresponsable.
Amb aquests precedents, i molts altres dels quals podríem parlar, és normal que l’evolució de la consulta de la tria de la llengua base haja sigut la que ha sigut. La Conselleria d’Educació s’ha limitat a donar dades de participació, sense especificar en primer terme quina ha sigut la llengua més votada per pobles i comarques i endossant aquesta responsabilitat exclusivament als centres, que estan sent els qui estan fent públics els resultats de manera individualitzada. Ara, sense previ avís, el conseller sí que sembla disposat a facilitar dades territorialitzades, tot i no haver-ho fet, incomprensiblement, al primer moment.
Per si fora poc, el conseller Rovira celebra «l’èxit» que una consulta que ha comptat amb propaganda institucional i en la qual s’ha pogut participar telemàticament durant huit dies consecutius –malgrat les incidències tècniques– ha comptat amb un 58% de participació. Aquesta és la concepció que el conseller té de la democràcia i de l’èxit d’una política educativa com la seua.
El resultat de tot plegat és l’esperat: la consulta és un ridícul polític, democràtic, lingüístic i pedagògic, i ha estat convocada en contra del valencià i dels valencianoparlants. I el conseller responsable és el que sempre ha demostrat que és: un càrrec públic que només té la intenció de perjudicar el valencià, llengua pròpia i oficial, i que ho fa, si cal, passant per damunt dels criteris de la comunitat acadèmica i dels principis més elementals de la democràcia i de la convivència. En definitiva, una consulta ridícula, un conseller incompetent i un Consell antivalencià.
En canvi, a l’espera de saber els resultats finals, les primeres dades indiquen una gran mobilització de les famílies que sí que volen que els seus fills aprenguen valencià. Aquest sí que seria un èxit. Un èxit amb molts precedents, perquè tots els èxits del valencianisme procedeixen, fonamentalment, de la mobilització de la societat civil.
