Entre el 25 de febrer i el 4 de març els centres educatius públics valencians celebraran la consulta per a triar la llengua base de l’alumnat. Una consulta que s’ha venut com una pràctica democràtica però que, d’això últim, no en té res. Perquè, per posar només un exemple, des de la Conselleria d’Educació que dirigeix el conseller José Antonio Rovira ja s’han encarregat de garantir que, siguen els que siguen els resultats, els percentatges d’hores lectives en valencià a les escoles i instituts siguen més baixos que fins ara. I això es diu discriminar el valencià, llengua pròpia del poble valencià.
I no només això. Aquesta falsa «llibertat educativa» de què tant agrada parlar a PP i a Vox representa exclusivament la «llibertat» de poder no estudiar en valencià. Aquesta «llibertat» no existeix, per descomptat, per a no estudiar en castellà, que és una llengua tan cooficial al País Valencià com l’altra, la que és la llengua pròpia del nostre país, però ja se sap quin és l’objectiu que es persegueix des de la dreta espanyola: el de l’extermini lingüístic del valencià, fent servir paraules boniques que amaguen la intenció real.
Però, més enllà d’aquesta realitat que caldrà continuar denunciant des de tots els àmbits possibles –socialment, políticament, als mitjans, en el sector educatiu, en el familiar i fins i tot també als tribunals–, hi ha també una oportunitat que cal aprofitar si mobilitzem la majoria de les famílies a favor del valencià en el sistema educatiu.
El conseller Rovira, el president Mazón i tots els qui els donen suport en aquesta croada antivalenciana pretenen acabar amb el valencià, accentuar la discriminació per raó de llengua i contrària a l’article 2 de la Declaració Universal de Drets Humans i fer creure a la població que l’ensenyament en la llengua del país és prescindible, fins i tot molesta. Però davant d’això, des que es va aprovar la llei de «llibertat educativa», s’ha generat tot un moviment cívic i educatiu admirable.
Entitats com Famílies pel Valencià, intencionadament constituïdes en aquest context; d’altres ja existents que s’hi han implicat totalment –tals com Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural, El Tempir– o d’altres que formen part de la comunitat educativa com els Consells Escolars i la Confederació Gonzalo Anaya de les AMPA, i també les universitats públiques o el sindicat STEPV, s’han mobilitzat, així com bona part del professorat, al cent per cent, per a informar les famílies i per a traslladar un missatge que cal que repetim tantes vegades com calga: que el valencià és futur, que és necessari i que ningú no té dret a intentar fer-lo desaparèixer. Senzillament, perquè és la nostra llengua, la pròpia i oficial, que ha de tindre especial protecció per part de tots els poders públics.
És així com aquestes entitats i diverses personalitats a nivell individual s’han adreçat a pares i mares no només castellanoparlants, sinó també parlants d’alguna de les desenes de llengües que actualment es parlen al País Valencià per a fer-los veure que la integració no s’adquirirà si no és a través de la llengua dels valencians. Tot just el contrari del que pretenen PP i Vox, que estigmatitzen la comunitat migrant i ara els animen a renunciar a un dels trets bàsics i definitoris del país d’acollida de tantes i tantes famílies.
No sabem quin serà el resultat de les consultes. Sabem que el Consell, des de la seua presumptament –però falsament– pretesa «imparcialitat», està intentant que les famílies interpel·lades a votar disposen de la menor informació possible i que les entitats favorables al valencià no puguen fer arribar el seu missatge. Però sabem, també, que aquestes entitats estan perfectament mobilitzades i que es pot aconseguir un resultat que evidencie que el valencià ha de continuar sent la llengua de l’escola i dels instituts perquè continue sent la llengua dels nostres fills, de les nostres filles i dels que vindran més endavant.
Cal fer-ho possible i és possible fer-ho. Endavant!
