L’escenari polític que ha deixat la DANA obliga a fer noves concentracions i manifestacions com les que es convoquen aquest cap de setmana. I totes les que facen falta fins que els responsables de la nefasta gestió i de les nefastes conseqüències de la tragèdia no abandonen els seus càrrecs i demanen perdó per la seua incompetència. Aquestes mobilitzacions haurien d’anar acompanyades necessàriament de la presentació de la moció de censura proposada per Compromís, la qual, incomprensiblement, els socialistes han rebutjat.
És molt simptomàtic que l’única dimissió que s’ha produït fins ara haja sigut la d’Alfred Costa, director general d’À Punt, un dels organismes públics que precisament més bé ha respost a la situació generada amb una cobertura excel·lent i perfectament reconeguda per la societat valenciana, que li ha merescut batre rècords d’audiència. Costa va deixar el càrrec després d’haver sabut que el president Mazón estudia la seua expulsió per a polititzar la televisió pública i fer-la tornar als temps més antics i més rancis del passat. Són els mateixos que van fer del País Valencià la capital de la corrupció política i de la politització mediàtica. Tot acompanyat de suculentes contractacions a empreses condemnades per finançar il·legalment el PP en el passat en el marc dels casos Gürtel i Taula que haurien de fer enrogir qualsevol persona amb un mínim de dignitat i de vergonya.
Els que sí que tenen responsabilitat política en la tragèdia generada, aquells que sí que haurien d’anar-se’n i demanar perdó, encara no ho han fet i tot fa pensar que no ho faran a curt termini. Només dues destitucions cosmètiques, les de Salomé Pradas i Nuria Montes, i el fitxatge mediàtic d’un militar per liderar la reconstrucció, han sigut la resposta a una crisi sense precedents al País Valencià.
Mentrestant, el president Mazón es blinda amb excuses que no són gens creïbles i evita acudir a actes públics perquè sap perfectament que la seua gestió només pot ser contestada amb hostilitat. Les seues mentides, les seues contradiccions, i la seua incompetència han quedat visibles des del minut zero. Només la necessitat del seu partit de conservar la Generalitat el mantenen en un càrrec al qual s’agafarà tant de temps com siga possible. Fins que la ciutadania faça insostenible aquesta situació i haja de marxar definitivament.
Per això, manifestacions com les del 9 de novembre, com les d’ahir i com les d’aquest dissabte són tan necessàries. La mobilització del poble valencià és indispensable per a expressar un enuig més que justificat i per a dir-los allò que no volen escoltar ni fer: que la dimissió és l’única solució possible i que no han de tornar mai més a la política.
