A més del rebatejament del pont de les Flors per Rita Barberá, una de les primeres mesures que vol impulsar la nova alcaldessa de València, María José Catalá, és el tancament dels mercats de venda directa i de les «tires de comptar» als mercats municipals.
L’argument de Catalá és que aquestes iniciatives –que permeten a xicotets llauradors de l’horta de València vendre directament als consumidors i, per tant, assegurar una retribució justa pels seus productes- suposen una «competència deslleial» cap als mercats municipals tradicionals i, per tant, convé tancar-los.
L’opinió de Catalá, però, es contradiu amb el dictamen dels òrgans competents sobre la matèria. En concret, un informe al que ha tingut accés La Veu, de la Comissió de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana (CDCCV), elaborat en juny del 2021 arran d’una sol·licitud de l’Associació d’Assentadors i Majoristes de Fruita i Verdura de València (Amafruva) era prou concloent sobre la qüestió.
Preguntada, precisament si les «tires de comptar» en mercats municipals podien suposar un menyscabament de la lliure competència, la CDCCV responia en una exhaustiu informe que «reconeix i la utilitat i els beneficis de la Tira de Comptar (…) ha d’entendre’s que, per l’entitat del mercat al qual afecten, a l’igual que per la indispensabilitat de les mesures i el seu baix impacte respecte del total de places afectades, la institució de la Tira de Comptar té una naturalesa procompetitiva en el comerç minorista».
De fet, l’informe d’aquesta Comissió encara va més enllà, i «valora positivament el manteniment i desenvolupament de l’anomenada Tira de Comptar», ja que reconeix que és coherent amb la protecció de cert valors, com la protecció dels xicotets llauradors davant dels grans distribuïdors o la promoció del producte de proximitat, amb els seus beneficis mediambientals, de salut, economia i protecció territorial.
«Aquest funcionament –parada per dia i exclusiva,ent una sola parada- és radicalment incompatible amb els empresaris intermediaris (…). És una mesura d’habilitació pensada per aquells productors amb poc terreny i, per tant, amb poc producte a comercialitzar», continua l’informe, que, també assenyala que els qui s’han vist sotmesos tradicionalment a la competència deslleial dels grans distribuïdors són precisament aquells llauradors que «no han comptat en nombroses ocasions amb la possibilitat de proveir directament als consumidors, sinó que s’han vist obligats a acudir a intermediaris». De fet, la CDCCV encara recomanaria ser més estrictes i que la Tira de Comptar «es focalitze en els xicotets llauradors i no en els llauradors en general».
Les «tires de comptar» tenen, a més, altres beneficis que els que assenyala Competència. La seua presència, de fet, seria beneficiosa per als mercats pel fenomen d’inducció de la demanda. O siga, a més oferta, més vendes. És el principi pel qual han funcionat des de sempre les fires o els mateixos mercats. Venedors del Mercat del Cabanyal, on hi ha la Tira de Comptar amb més arrelament reconeixen que els dies de més caixa coincideixen amb els que funciona la Tira.
Dret històric valencià
La «Tira de Comptar» és una institució que té les seues arrels en la València islàmica i que, més tard, seria instituïda i institucionalitzada pels privilegis atorgats per Jaume I als llauradors de l’Horta de València, que podien entrar a la ciutat a vendre els seus productes directament.
Malgrat els intents de Felip V d’eliminar-la –el Decret de Nova Planta va prohibir-la- els llauradors valencians van continuar exercint els seus drets de forma desobedient, mantenint així una tradició que ha arribat als nostres dies i que podria equiparar-se al Tribunal de les Aigües.
Mercats de venda directa
Encara que el tancament dels mercats de venda directa no serà tan immediat com ha deixat entendre Catalá, ja que ha de complir una sèrie de tràmits administratius i legals indispensables, tampoc ací s’aguanta l’argument de la competència deslleial.
Malgrat que l’informe de Competència no valora aquests mercats –és anterior a la seua posada en marxa- els quatre barris on estan ubicats –Pla del Remei, Malilla, Benimaclet i Castella l’Oliveral no compten amb mercat municipal estable. De fet, en alguns d’aquesta barris, la reivindicació d’un mercat era històrica entre el veïnat i la implantació d’aquesta opció va veure’s com un avanç important.
Aquest fet, a més, deixa sense massa sentit la promesa de Catalá de reubicar els llauradors que perdran la parada amb el tancament als mercats municipals, ja que es tracta, en el millor dels casos, d’una clientela diferent.
