A l’octubre de 1977 el jove Miquel Grau, que només tenia vint anys, va ser assassinat a la cèntrica plaça dels Cavalls mentre penjava cartells que convidaven a participar en el 9 d’Octubre d’aquell any. En aquell moment, durant la Transició, van ser diverses les víctimes que van morir a mans de l’extrema dreta. A la ciutat d’Alacant la víctima va ser Miquel Grau, i cada any el Casal Popular Tio Cuc organitza un acte per a recordar-lo.
El passat dissabte, a la mateixa plaça dels Cavalls, un centenar de persones es van reunir al lloc en què Grau va ser ferit de mort després que un militant de l’extrema dreta li llançara un objecte que va impactar en el seu cap mentre penjava cartells. L’acte va comptar amb la música de la Colla El Cocó, amb la Muixeranga d’Alacant, amb la lectura de poemes i amb la participació, també, de l’escriptora Gemma Pasqual, autora del llibre Torturades, editat per Comanegra i que recorda la violència policial a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona durant aquella època. Un altre dels qui hi van intervindré va ser Manuel de Juan, director del documental Las tres muertes de Teófilo del Valle, jove sindicalista mort a la ciutat d’Elda (Vinalopó Mitjà) també durant la Transició. L’acte, a més, també va servir per a expressar solidaritat amb els quatre encausats de la Universitat d’Alacant, contra els quals Fiscalia i Vox demanen entre un any de nou mesos i tres anys de presó per protestar contra un acte protagonitzat per la ultradreta al campus de Sant Vicent del Raspeig d’aquest centre acadèmic.
De fet, en el parlament protagonitzat pel Casal s’establia el fil conductor que uneix l’atemptat contra Miquel Grau amb la persecució judicial que estan patint diversos militants antifeixistes. « L’ascens del feixisme, la repressió salvatge contra les que lluiten, l’entrada al govern municipal i autonòmic de la ultradreta, les contínues amenaces als més elementals drets socials i col·lectius ens obliguen a recordar que els cartells que apegava aquella nit Miquel Grau continuen apel·lant-nos; han passat 46 anys i encara els motius continuen ben presents en una altra època i context».
L’acte es va desenvolupar amb normalitat i es va convertir en una crida contra la impunitat del feixisme i per la preservació de la memòria per a dignificar les víctimes de la transició i recordar els trajectòries dels represaliats i represaliades en aquest període. Una cercavila que va culminar al Casal Popular Tio Cuc va servir per a cloure la jornada.
