Hi ha un moment a Casablanca, la pel·lícula clàssica de Michael Curtiz, on el personatge de Rick, interpretat per Humphrey Bogart, es veu obligat a deixar enrere els ressentiments personals per contribuir a una causa més gran. De sobte, el que semblava una història d’amor frustrada es transforma en una decisió política, col·lectiva, de resistència i esperança. En aquest punt simbòlic, Rick deixa de mirar-se el melic i comença a mirar el món.
Crec que aquest és com “els enfadats de l’esquerra”. Això no vol dir rebaixar el to o empassar-nos les injustícies, sinó començar a parlar des de l’esperança, des de la proposta, des de la voluntat de liderar un canvi real per al nostre País. Hem de passar de la queixa a l’acció. De la reacció a la iniciativa.
La Federació de Compromís no pot ser només un acord administratiu o una foto de compromís temporal: ha de ser una eina viva, amb arrels al territori, amb capacitat de mobilitzar consciències i de construir una alternativa sòlida al model que PP i Vox imposen des del Consell. Però no des de la confrontació estèril, sinó des del teixit d’un nou relat de país. Un relat en què les persones siguen el centre i no el decorat. Un relat en què estimar el teu poble siga compatible amb voler transformar el teu país.
Com a portaveu local, veig cada dia el que funciona i el que no. La gent no ens pregunta per les sigles, ni per les quotes internes, ni per qui manarà més o menys. La gent vol solucions. Vol saber que si va a l’ajuntament o al centre de salut, hi haurà algú que l’atenga amb dignitat. Vol saber que la seua filla podrà viure al poble i no haurà d’emigrar. Vol veure que el seu barri millora, que la cultura viu, que els serveis funcionen. I això només ho aconseguirem si ens posem d’acord, si ens organitzem millor i si deixem de banda el soroll.
Per això defense amb claredat i sense matisos que cal posar fil a l’agulla ja. Necessitem la Federació de Compromís com una estructura oberta, plural i útil. No per fer més assemblees, sinó per fer més polítiques. No per competir entre nosaltres, sinó per cooperar per la gent. I sobretot, perquè només així podrem reconstruir la consciència popular i nacional que ens ha dut fins ací. Una consciència que no es basa en el victimisme, sinó en la responsabilitat de qui sap que estima el seu país i el vol millor.
Casablanca acaba amb una frase mítica: “Este és l’inici d’una bella amistat.” Que aquest siga, també per a nosaltres, l’inici d’una nova etapa. Una etapa en què Compromís torne a il·lusionar, a unir i a liderar. No per ser més que ningú, sinó per ser útils a la majoria treballadora del nostre País Valencià.
Quique Castelló és portaveu de Compromís per Almenara i membre de l’Executiva de Més.
