Aquest dissabte, entitats com ara l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida o Acció Cultural del País Valencià celebren a la localitat de Bocairent el 60è aniversari del IV Aplec de la Joventut del País Valencià. Curiosament, aquella trobada entre joves polititzats convocada el 1963 no es va celebrar tal com es preveia, atès que la Guàrdia Civil va impedir el pas a la petita localitat de la Vall d’Albaida amb el propòsit d’evitar aquesta jornada de germanor enmig del franquisme.
El 27 d’Octubre de 1963 Bocairent havia de ser la quarta seu dels Aplecs de Joves del País Valencià, que es celebrava des de l’any 1960. Llíria va ser el primer indret a acollir aquella trobada protagonitzada per joves que, amb el pas dels anys, esdevindrien personatges decisius en la política valenciana. En plena dictadura franquista, el valencianisme despertava després d’anys de postergació. Les inquietuds per acabar amb el règim franquista i per recuperar la llengua i el país motivaven reunions entre joves que havien fet de la Universitat de València el seu primer punt de trobada i de pensament.
Era l’època en què entitats com Lo Rat Penat, encara molt lluny d’adoptar les postures secessionistes actuals; o el Partit Socialista Valencià, que cal no confondre amb l’actual PSPV i que van fundar, entre d’altres, l’editor Eliseu Climent, l’historiador Alfons Cucó o l’assagista Joan Francesc Mira, formaven part del magma valencianista que es va gestar des de la clandestinitat en aquells anys en què l’extinció del règim no es contemplava com una possibilitat.
Els esmentats aplecs servien com a jornada de trobada, reflexió i germanor entre tota aquella joventut inquieta sotmesa voluntàriament al mestratge de referents com ara el financer Ignasi Villalonga, l’arqueòleg Miquel Tarradell o l’assagista Joan Fuster. Després dels primers aplecs a Llíria (Camp de Túria), Alcoi (l’Alcoià) i a Castelló de la Plana, Bocairent havia de ser la seu de la quarta trobada d’aquestes característiques, que tenia com a actes centrals un dinar, una missa i una actuació de Raimon, tot just l’any en què va gravar, amb la discogràfica Edigsa, la cançó emblemàtica Al vent, que havia compost anys abans.
El dia abans de la convocatòria, divendres 26 d’octubre, els accessos a Bocairent es trobaven tallats per la Guàrdia Civil, que van impedir el pas als qui hi volien accedir. Alguns dels assistents, com ara el llibreter Enric Tàrrega, van ser fins i tot insultats pels agents. El pintor alcoià Antoni Miró, en canvi, sí que va poder passar amb el pretext d’acudir a dibuixar paisatges. Un dels qui més va celebrar el boicot de la trobada per part de les autoritats va ser Joan Fuster, que constatava amb aquell fet que el valencianisme ja començava a suposar un perill per a la dictadura. Cal recordar que aquells fets es van produir tot just quan Fuster va començar a adquirir transcendència, atès que un any abans havia publicat Nosaltres els valencians i també la guia El País Valenciano, que tant va enfurismar les oligarquies locals valencianes.
A l’any següent es va mirar de fer un altre aplec a la Vall d’Uixó (Plana Baixa) que també va ser impedit, però aquell 1964, amb l’excusa de fer una romeria al monestir de Santa Maria del Puig, aquells joves valencianistes van iniciar una nova tradició que hui encara perdura: l’anomenat «Aplec del Puig», que congrega el nacionalisme valencià cada darrer diumenge d’octubre.
