El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha assegurat aquest dijous en la presentació del curs escolar 2024-2025 que s’ha passat del model «impositiu» del govern del Botànic al model de la «llibertat educativa».
Rovira ha indicat que el Consell ha fet «nombrosos passos» durant el primer any per a «avançar prou» en els «grans reptes» de situar l’educació valenciana com a garantia de «qualitat i excel·lència», de «traure la ideologia de les aules», de «recuperar la llibertat» i de dir «adeu a un sistema d’imposició del valencià». «Tot això es diu llibertat», ha asseverat.
Així, ha fet balanç de la implantació de la llei de «llibertat educativa», que ha permés fer «desaparéixer la immersió lingüística» del Botànic a les aules, consultar les famílies per a determinar la llengua base de l’educació dels seus fills o «fomentar i reconéixer» el valencià a través de certificacions «automàtiques».
Entre les novetats per a aquest curs, ha destacat la implantació del districte únic, la modificació del currículum per a introduir més hores de Matemàtiques i Anglés, la nova optativa d’educació financera, la possibilitat que els alumnes «puguen triar la llengua en la qual volen fer els exàmens en les assignatures no lingüístiques» o la recuperació de les qualificacions numèriques.
«No és el mateix un 1 que un 4», ha insistit Rovira, que ha reivindicat una educació «plena de possibilitats» que aposte «per l’esforç i el treball de l’alumnat» i que reconega «l’excel·lència i el talent», ha resolt.
Crítiques a Bernabé
A més, Rovira ha criticat la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, que va anunciar que l’executiu estatal estaria «vigilant» davant el plantejament educatiu del Consell per a «frenar les imposicions del govern del president Carlos Mazón» i de la inversió de més de 170 milions d’euros extra per part del govern espanyol perquè aquests recursos es destinen a l’objectiu corresponent.
El conseller ha dit que és «curiós» que Bernabé parle d’«imposicions» quan «s’ha passat d’un model d’imposició, a un model de llibertat educativa on són els pares els que decideixen». A parer seu, «ací, amb el govern del Botànic, s’estaven començant a aplicar projectes d’immersió lingüística on el 90% del temps s’impartia en valencià i el 10% en castellà». «No es complia ni tan sols el famós 25% de què es parla a Catalunya», ha afirmat.
Curs 2024-25
El curs escolar 2024/2025 arrancarà dilluns vinent, 9 de setembre, al País Valencià amb un total de 807.570 alumnes en les diferents etapes educatives -Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional-, 2.564 més (un 0,32% respecte al curs anterior, i 82.180 professionals docents.
Les xifres, ha especificat Rovira, són «lleugerament inferiors» en segon cicle d’Infantil (115.800) i en Primària (290.700) «a conseqüència de la baixada de la natalitat», són «similars» en Secundària (222.200) i Batxillerat (61.350), i creixen en Educació Especial (5.160) en 400 alumnes per l’increment de les aules Ueco.
No obstant això, l’augment més gran l’experimenta la Formació Professional, que creix en més de 8.200 alumnes en comparació amb l’any anterior, fins als 117.368.
Respecte a les ràtios, el conseller ha dit que es mantenen «pràcticament iguals» respecte del curs passat, amb una mitjana de 21 alumnes en Infantil i Primària, 24 en Secundària i 29 en Batxillerat. Unes xifres «inferiors als màxims establits», ha destacat.
A més, a 69 municipis s’ha baixat la ràtio per davall dels 25 alumnes amb el propòsit de mantindre «el màxim d’unitats» i «garantir un lloc escolar». I en localitats en risc de despoblació s’ha baixat el mínim de 6 a 4 alumnes.
Quant a les xifres de personal docent, Rovira ha destacat que creix fins a assolir els 82.180 (66.376 en la pública, 533 més, i 15.804 en la concertada) i ha especificat que la previsió és acabar el curs amb «més de 1.000 docents més, tal com ens vam comprometre». «Aquestes són les retallades del govern del canvi», ha ironitzat.
En matèria d’infraestructures, el titular d’Educació ha detallat que un total de cinc nous centres educatius obriran les seues portes aquest mes de setembre i està previst que al llarg del curs estiguen disponibles altres set, tant emmarcats en el Pla Edificant com d’execució directa per part de la Conselleria.
