La Unitat d’Assumptes Interns de la Policia Nacional ha informat el jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz, que examina si es van efectuar investigacions extrajudicials a polítics de Podem i d’altres formacions per ordre de la cúpula del Ministeri de l’Interior, que durant els anys 2015 i 2016 es van fer consultes en bases policials sobre 55 diputats, entre els quals figura l’exparlamentari de Compromís a la cambra baixa Joan Baldoví.
Així consta en la documentació enviada per Assumptes Interns al Jutjat Central d’Instrucció número 5 en resposta al requeriment del jutge, que el 27 de març va demanar una relació de les sol·licituds d’accés per funcionaris policials als fitxers informatitzats durant eixos dos anys i que tingueren per objectiu els noms dels diputats de Podem.
Aquesta petició va ser remesa, segons consta en la documentació, a la Unitat d’Informàtica i Comunicacions que, al seu torn, va elaborar una certificació de consultes dutes a terme en les bases de dades policials en la qual va indicar el funcionari i la data i hora de la consulta.
La llista de diputats sobre els quals es van fer consultes, a la qual també ha tingut accés Europa Press, indica que, almenys, 55 diputats electes en les eleccions generals de desembre del 2015 i del 2016 i que pertanyien a Podem, En Comú Podem, En Marea i Compromís -o a la coalició que van formar- van ser objecte de cerca en aquestes bases de la Policia Nacional.
Així, apareixen els noms de l’exdiputat de Compromís al Congrés Joan Baldoví, l’exsecretari general de Podem Pablo Iglesias, l’exministra d’Igualtat Irene Montero, l’actual secretària general de Podem, Ione Belarra, o l’actual ministra de Treball, Yolanda Díaz.
També hi figuren noms com el del portaveu de Sumar en el Congrés i fundador de Podem, Iñigo Errejón, l’exdiputada Carolina Bescansa o l’actual ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy.
La querella de Podem
Aquest informe ha sigut aportat al procediment que el jutge Pedraz va obrir el febrer passat, quan va admetre parcialment la querella de Podem contra l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, l’exdirector Adjunt Operatiu (DAO) Eugenio Pino i altres alts càrrecs de la Policia per les presumptes investigacions prospectives i alienes al control judicial sobre els càrrecs de la formació morada.
En una interlocutòria, el titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 5 admetia llavors la querella de manera parcial i, en línia amb el que havia sol·licitat la Fiscalia, rebutjava investigar l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’exdirector general de la Policia Nacional Ignacio Cosidó i a altres responsables policials.
La querella es va presentar per delictes d’organització criminal, apoderament i revelació de secrets, prevaricació administrativa i falsedat documental. També es va presentar per malversació i per delicte contra les institucions de l’Estat, encara que el magistrat rebutja aquests dos últims delictes, atés que no poden ser subsumits tots dos tipus penals en els fets relatats.
En el seu escrit, Podem assenyalava que els querellats, sota el lideratge del llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, «s’ocupaven de fer investigacions prospectives i alienes a qualsevol interés policial, no sota control judicial o del Ministeri Fiscal sobre les persones que conformaven l’organització política».
A més, la formació apuntava que Martínez donava compte periòdicament al ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb capacitat aquest de decisió última, aprofitant-se de la seua condició d’autoritat pública i amb la col·laboració d’agents policials.
L’objectiu principal, segons el partit, era la seua posterior filtració als mitjans de comunicació sota la garantia de fiabilitat de les «fonts policials» per a desprestigiar davant l’opinió pública la formació, atemptant d’aquesta manera contra la indemnitat dels seus diputats i restants càrrecs públics.
Aquesta manera d’operar, indicava la querella, es va concretar en huit actuacions, com la investigació al llavors líder del partit Pablo Iglesias en l’informe PISA, la filtració d’un document «falsari» d’un compte al seu nom en l’Euro Pacific Bank Limited o la manipulació de documents o registres policials interns per a atorgar aparença de legalitat a l’actuació dels querellats.
En la interlocutòria, el jutge Pedraz explicava que una vegada examinada la querella i verificat que alguns dels fets serien competència de l’Audiència espanyola i constitutius d’infracció penal procedia la seua admissió, encara que de manera parcial.
Quant als fets i persones que inadmetia, el magistrat afirmava que del relat de la querella no semblava desprendre’s indicis que tots els querellats participaren en les seues actuacions amb la finalitat criminal que s’imputa.
En aquest sentit, deia, no s’aprecia que Fernández Díaz, Cosidó o els excargos policials Bonifaci Deu Sevillano, José Manuel García Catalán, Manuel Vázquez López i Mariano Hervás intervingueren en la investigació de fets relatius a diputats amb la finalitat delictiva atribuïda en la querella i sense el compliment de les normes legals exigides per a realitzar una investigació dels diputats.
«Cal assenyalar que ni del ministre Jorge Fernández Diaz o del director general de la Policia, Ignacio Cosidó, no es relata més que una suposició que pels càrrecs que ostentaven haurien de conéixer i autoritzar els fets. Aquesta imputació és insuficient per a admetre la querella contra aquests», explicava el magistrat.
En aquest sentit, el magistrat sol·licitava al company del Jutjat Central d’Instrucció Número 6, Manuel García Castelló, informació que obra en la macrocausa «Tàndem» -coneguda com a «cas Villarejo»- com les diligències relatives a l’examen del contingut dels missatges que hi haguera en el mòbil de Francisco Martínez.
