Compromís ha estat el primer en llançar la pilota i ara aquesta es troba, sobretot, a la teulada del PSPV, que per ara ja ha avançat que no pensa secundar-la. La proposta presentada aquest matí pel síndic valencianista, Joan Baldoví, de fer una moció de censura a Carlos Mazón recull, en bona mesura, un ampli sentiment de frustració per la gestió de la DANA –tant l’emergència prèvia com la resposta posterior- que als carrers s’ha materialitzat en forma de manifestacions i cassolades, però que encara no havia tingut un reflex parlamentari.
El punt de gir definitiu va ser el Ple extraordinari del divendres passat, quan Mazón, no sols va mantenir-se en el càrrec, sinó que va mantenir la seua línia argumental de contradiccions i mentides, sense admetre crítiques ni demanar cap disculpa per no haver activat les alertes a temps. Va ser llavors, quan per primera volta, Baldoví va demanar per primera volta «formalment» la seua dimissió.
Aquest matí, Compromís ha anat un pas més enllà i ha anunciat la intenció de presentar una moció de censura. El problema, però, és que per a fer-ho calen 20 diputats i els valencianistes en tenen soles 15. Per açò, Baldoví ha fet una crida a la col·laboració amb el PSPV amb dues opcions diferents: «presentar conjuntament la moció amb el suport de Compromís» o «cedir-los cinc diputats per tal que Compromís puga presentar-la en solitari».
A ningú se li escapa que una moció de censura té poques opcions de triomfar, ja que als vots de socialistes i valencianistes caldria que s’hi sumaren o els de Vox o la sublevació de quatre diputats populars. Unes hipòtesis com a mínim difícils, el síndic ultra José María Llanos ha corregut a desqualificar la proposta de «separatista», però ja divendres li va oferir una «proposta de col·laboració» a Mazón, a desgrat de les dures crítiques que va proferir-li. Tampoc hi ha gaires –per no dir cap- experiències prèvies de revoltes internes al PP d’aquesta característica.
Amb tot, Baldoví defensa la moció per tres motius: «perquè la gent ens ho està demanant», per «dignitat de les Corts» i també er una qüestió més pràctica, ja que la moció «impediria al PP esquivar un debat que vol tancar. Volen passar pantalla perquè la seua actuació ha estat catastròfica i no pot escapar-se de donar explicacions, que encara no ha donat», ha explicat Baldoví al Diari La Veu.
PSPV: no és el moment
Els socialistes han rebut la proposta amb «respecte i comprensió» però també han avançat que no pensen sumar-s’hi i, s’entén, que tampoc prestar els cinc diputats a Compromís. En declaracions, la seua secretària general Diana Morant, s’ha reafirmat en la proposta que ja van fer durant el Ple extraordinari d’un govern d’unitat per a la reconstrucció entre PP, PSPV i Compromís, dirigit per un «president tècnic» i eleccions el 2025. Una solució que Morant planteja com la més «realista», encara que legalment, aquest suposat «president tècnic» hauria d’eixir entre els actuals diputats de les Corts, una limitació a la qual han respost amb certes evasives.
L’argument del PSPV contra la moció de censura és que aquesta opció «no acaba amb l’origen del problema» que és la coalició PP i Vox i que amb una simple dimissió de Mazón «vindria algú igual o pitjor».
Amb tot, fonts de l’entorn del partit admeten un problema polític important per sumar-se a la iniciativa, i és que la mateixa Morant no és diputada i, per tant, no podria postular-se a la presidència. «Seria cedir e protagonisme a Compromís i Baldoví», un escenari pel qual no pense arribar.
La insistència de Morant en exigir a Feijóo que destituïsca Mazón –una mesura que legalment no és possible i políticament és molt complicada- a més, donaria una altra pista. Per als socialistes, tant com per als populars, la batalla política de la DANA es juga en clau estatal i el que passe al País Valencià és secundari. De la mateixa manera que el PP ha intentat carregar les responsabilitats de la catàstrofe al Govern espanyol –quan eren competències autonòmiques- ara el PSOE intenta vincular una figura que consideren tòxica com Mazón, responsabilitzant Feijóo de la seua continuïtat pensant en llastrar les opcions del gallec d’arribar a la Moncloa, encara que siga a costa de deixar sobreviure el President valencià.
L’experiència del 2015
En una entrevista del 2021, la llavors secretària general de Més i hui diputada al Congrés espanyol, Àgueda Micó expressava que «els sorpassos [de l’esquerra del PSOE] han vingut després de majories absolutes del PP molt llargues i on el PSOE no ha fet l’oposició que l’electorat demanava i ha pujat una alternativa…».
Aquest va ser gairebé el cas del País Valencià el 2015, quan Compromís va quedar soles quatre diputats per sota del PSPV, després que Mónica Oltra haguera aconseguit liderar el sentiment social de rebuig al PP.
Ara, amb la proposta de la moció de censura, Compromís podria trobar-se en una situació similar, el que genera pànic entre els socialistes. En aquesta hipòtesi, un Mazón moribund però que es desgastara a poc a poc seria millor a un Baldoví amb imatge de presidenciable. De fet, hui Morant encara no ha deixat clar si retiraven la seua proposta de suport als pressupostos valencians i ha posposat qualsevol proposta de moció de censura a «esperar si Feijóo fa fora Mazón» sense cap termini.
La situació del President –i per tant també dels socialistes- es farà encara més complicada si finalment Mazón és imputat, un escenari que hi ha avançat una passa més. «Si açò passa el PP tindria molt difícil justificar la continuïtat de Mazón, sols caldria veure l’hemeroteca per saber que va dir l’actual president de Mónica Oltra», ha explicat Baldoví.
