El Consell ja ha presentat el seu primer avantprojecte de pressupostos de l’era de Carlos Mazón. Amb el PP i Vox governant la Generalitat i també la major part dels grans ajuntaments, els pressupostos projectats per al 2024 incorporen novetats respecte als que es van aprovar durant els huit anys del Botànic, si bé caldrà veure si l’execució dels comptes és fidel al seu disseny.
La consellera d’Hisenda, Ruth Merino, ha assegurat en reiterades ocasions que no s’ha pressupostat res que no estiguen segurs que podrà ser executat. És així com ha justificat la retallada en el capítol d’inversions, que es redueix quasi en un 18%, disminució que hauria de servir per a garantir l’execució total dels 1.228 euros previstos en aquesta carpeta.
Una altra de les partides que es veurà afectada negativament és la de sector públic, que es redueix quasi en un 8%, tot i que aquesta retallada no es traduirà en el tancament de cap entitat pública, segons ha assegurat la consellera, qui també ha avisat que analitzarà «què sobra» més endavant quan puguen estudiar-ho amb deteniment.
Si es fa cas del discurs de PP i Vox en matèria econòmica, era previsible una retallada en la carpeta de transferències de capital, que ha descendit quasi un 22%. Aquest apartat està relacionat amb les subvencions a entitats, i s’ha vist disminuït en 383 milions d’euros.
En canvi, el govern de Carlos Mazón ha presumit d’aquests pressupostos per la despesa generalitzada, que ha ascendit a 29.732 milions d’euros, el que significa una pujada del 4,55% respecte al 2023. Alhora, el pressupost no financer, conegut com a «despesa real», augmenta un 2,3%.
Una altra de les raons defensades per Ruth Merino a l’hora de presentar el pressupost és el fet que Sanitat i Educació siguen les conselleries amb més injecció econòmica. La primera disposaria del 37% dels comptes i cuida especialment l’apartat de l’atenció primària, i la segona frega el 29%. Ambdós departaments veuen créixer el seu fons econòmic, i destaca l’augment pressupostari per a desenvolupar polítiques de salut mental i l’ascens, també, dels diners adreçats a l’escola concertada en matèria educativa. Encara en Educació, Merino ha assegurat que defensaran «el plurilingüisme a les aules», i que la promoció del valencià no patirà «cap retrocés». D’altra banda, la partida per a donar suport a les víctimes de violència de gènere es veu augmentada en 10 milions d’euros, un 38% més que en l’exercici anterior.
Més sobtada és l’apujada de despesa en l’apartat de personal, dedicada als salaris dels funcionaris, que augmentaran més d’un 8%, un fet que la consellera vincula a l’augment promogut des del Govern espanyol i que la Generalitat s’ha vist obligada a assumir.
Segons Merino, els pressupostos de l’any que ve han sigut «durs» d’elaborar, però no incorporarien retallades malgrat el deute, que el situa per damunt dels 57.000 milions d’euros, una xifra que implicaria un creixement del 20% en un any en aquesta carpeta incòmoda. La consellera, que va ser síndica de Ciutadans durant l’anterior legislatura, assenyala el Govern espanyol en aquest sentit, a qui acusa de poca claredat a l’hora d’aportar dades sobre les conseqüències del sistema de finançament i suggereix, fins i tot, que «potser està més ocupat en altres coses», en referència implícita a les negociacions amb els partits independentistes catalans per a desencallar la investidura de Pedro Sánchez.
Una de les grans incògnites que deixa aquest anunci és la territorialització de la despesa, que encara no ha sigut aclarida pel Consell.
