Amb una actualitat política valenciana a tota virolla, se m’acumula la faena. Podria escriure sobre l’entrevista que Gonzo va fer a Salomé Pradas en el programa Salvados, un article que hauria titulat «Llàgrimes de cocodril». També ho podria fer sobre les declaracions del santvicenter José Antonio Rovira en la comissió d’investigació de la dana en el Congrés dels Diputats: ¿Yo, como conseller de Educación, tengo que velar por los 500.00 alumnos que tengo y por los 80.000 docentes? No es mi deber. Això per no reproduir les seues paraules literals, absents d’empatia, sobre la mort del director de l’institut de secundària de Xest aquell tràgic dia. Però em centraré en el regal que, menys d’una setmana després d’abandonar el càrrec, li acaben de fer al senyor Mazón, supose que per a gratificar l’enorme patiment que ha causat a tanta gent. Indignació en majúscules.
Sí, en aquest país es premia la ineptitud. És així, ja ho sabíem, però ara ho acabem d’experimentar els valencians i les valencianes de primera mà. La primera cosa que ha fet el nou president de la Generalitat Valenciana (Mazón 2.0) ha sigut nomenar l’inomenable com a portaveu de la Comissió de Reglament de les Corts Valencianes, una comissió que no s’ha reunit mai en els últims cinc anys però que li reportarà, cada mes, 634 € extra, o el que és el mateix, 8.879,78 € bruts més a l’any. Què hi farà? Quines hi seran les seues funcions? No ho sabem, tan sols que és un altre despropòsit del Govern valencià. No solament això. L’excap del Consell té dret a una sèrie de prerrogatives, com ara despatx, xòfer, vehicle oficial i dos assessors en virtut de l’Estatut dels expresidents. I ja ha activat la seua nova oficina com a exmandatari valencià en un cèntric edifici del carrer de l’enginyer Lafarga d’Alacant pròxim a la famosa Esplanada i a penes a uns metres de distància de l’Ajuntament i de l’antic hotel Palas. Ací tindrà vistes al mar, però quan haurà d’anar als plens de les Corts seurà en l’última fila com l’empestat que és dins el seu partit.
Des del PP diuen que no hi ha tracte de favor cap al mayor desastre mundial com ell mateix es va autodefinir mitjançant la cançó que acompanyava el vídeo que va penjar en Instagram el dia del seu últim Ple com a president en funcions. No és un privilegi? La comissió que presidirà no serveix absolutament per a res perquè s’ha reunitat només tres vegades en els últims deu anys, i en aquesta legislatura encara no ho ha fet cap volta. Si els 8.879,78 € no és un sobresou per tocar-se el nas, que Déu ens empare. Allò de no fer-ne ni un brot, ja ha demostrat que se li dona molt bé. Per què la dreta i l’extrema dreta no es queixen dels privilegis d’aquest senyor? Perquè així és com entenen el PP i Vox l’Estat i les administracions públiques: com un cortijo amb regals per a uns pocs, per a ells només. Els de sempre.
Malament, allò que es diu malament, no li va. Repassem la nòmina de Mazón. Salari base de diputat: 35.861,42 €; portaveu d’una comissió: 8.879,78 €; dedicació exclusiva: 5.554,22 €; despeses derivades de tindre la residència a més de 100 km de València: 11.491,80 €. Total: 61.787,22 € bruts a l’any. Qui se suposa que va dimitir per responsabilitat i que no es queda en política per diners, nyas, coca, dineral! Ande yo caliente (la seua butxaca, se sobreentén), y riáse la gente. Aquesta banda només vol diners i poder. Està clar que no els importa les víctimes. No demanen un perdó sincer, no reparen, no hi ha escarment, castic o empatia. Mentren sembren l’odi entre el poble valencià, ells s’apugen el sou i ens roben. I Feijóo ho consent. Jo li recordaria ara: màfia o democràcia? El gallec va convocar una manifestació a Madrid fa poc contra la corrupció, i l’endemà ens desdejunàvem amb aquesta canongia a Mazón. Algú em pot explicar com es menja això?
El PP recompensa qui el dia 29 d’octubre de 2024, amb una alerta roja decretada des de primera hora de matí, estava de tabola i va deixar morir la gent. És així de cruel. O siga, una persona que hauria d’estar en presó, que ens acabem d’assabentar que va respondre cojonudo a un missatge de la seua consellera encarregada de les emergències davant la preocupació pel barranc de Poio i el riu Magre, que encara no ha dit què va fer aquella vesprada amb l’amiga periodista mentre 230 s’ofegaven, és premiada amb més diners cada mes. Però quina bogeria és aquesta? L’haurien d’haver nomenat portaveu de la comissió de neteja de la merda dels lavabos de Picassent o Fontcalent, que és on hauria de dormir cada nit. Mariano Rajoy es preguntava fa poc en televisió: Ya ha dimitido. ¿Qué más quieren? Li responc: que pague penalment la seua irresponsabilitat, la seua inacció, la seua indecent gestió, les seues mentides i la falta de respecte a les víctimes i els seus familiars. Li pareix poc? Deixadesa de funcions i homicidi imprudent, en terminologia jurídica.
I parlant de merda, no tenim prou a Alacant amb la brutícia que ompli els carrers (recordem que continuem sent la segona ciutat més porca de tot l’Estat espanyol segons l’últim informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris) i el deteriorament del patrimoni urbanístic i arquitectònic que ens encolomen aquest personatge ací. Bé, en realitat ho ha triat ell, així quan estiga estressat creua el carrer i es pot fer un passeig a vora mar. Però jo continue preguntant-me per a què necessita una oficina i dos assessors aquest talòs. Per a reservar taula en els restaurants? Obrirà ara El Ventorro un establiment al Postiguet? Mentre hi haja burros, sempre hi haurà qui anirà a cavall, que diu la saviesa popular. Duen rient-se de les víctimes i de tots nosaltres un any i continuen fent-ho. No tenen fi. La culpa, com sempre he dit, és de la gent que els vota.
En definitiva, donar-li un bonus econòmic de vora 9.000 € a l’any a Mazón, un dels més grans mentiders de la història recent del nostre país, no és solament un gran insult a totes les víctimes, sinó que és prendre’ns el pèl a tots els valencians i a tots els espanyols. És un menyspreu a tota la ciutadania, fins i tot als seus votants, perquè parlem de diners públics que ixen també de les seues butxaques i que podrien estar invertits en altres coses més profitoses. On està l’honestedat i l’honradesa que tant proclama el PP? No en enganyem: en el Partit Popular es premia la ineptitud, i Carlos Mazón la personifica excepcionalment. Quina vergonya! Quina indignitat!
