El ple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana ha aprovat aquest dijous amb els vots a favor del PP i Vox, i en contra del PSPV i Compromís, la doble denominació del topònim de la ciutat: Castelló de la Plana / Castellón de la Plana.
Cal recordar que el juny del 2023, en la primera Junta de Govern Local, l’alcaldessa, Begoña Carrasco, va signar el decret mitjançant el qual s’iniciava el procediment administratiu per a la recuperació del topònim bilingüe que ha culminat hui. D’aquesta manera, començava l’expedient i tota la tramitació administrativa perquè la ciutat tornara a denominar-se oficialment en les dues llengües, tal com se li va concedir el 19 de juliol del 1982. Un nom que va passar a ser només en valencià el 22 de març del 2019, quan la Generalitat Valenciana va aprovar la forma exclusiva Castelló de la Plana, després que l’Ajuntament acordara l’any anterior sol·licitar el canvi amb els vots dels tres socis del Pacte del Grau-PSPV, Compromís i CSeM-, i amb l’oposició del PP i Ciutadans.
Concentració de protesta
Plataforma per la Llengua ha convocat les entitats integrants de Castelló per la Llengua per a unir-les junt amb els partits polítics i defensar tots plegats el topònim oficial de Castelló de la Plana. Paral·lelament al ple municipal, ha llançat el manifest «El nom és Castelló de la Plana. Un nom propi per a un poble digne», i s’ha concentrat a la plaça Major amb l’objectiu de recollir suports a favor del manteniment exclusiu com a topònim oficial de Castelló de la Plana.
El delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, Toni Royo, ha criticat la decisió del govern liderat per Begoña Carrasco. «L’oposició a la recuperació del reconeixement ple del nom de Castelló i l’ús oficial de Castellón no pot ser entesa més que com un acte reaccionari”» ha manifestat Royo. A més, ha afegit que «la iniciativa de l’actual equip de govern de recuperar l’ús oficial de la forma Castellón respon a interessos ideològics contra l’ús del valencià».
Castelló per la Llengua ja es var mobilitzar el novembre del 2023 per a denunciar públicament l’atac a la llengua que pretenia fer l’equip de govern, ja que havia aprovat els tràmits perquè el nom oficial incloguera la forma en castellà.
«Invisibilitzar el valencià»
El març passat, Ignasi Garcia, portaveu de Compromís a l’Ajuntament, va afirmar que suprimir la forma exclusiva valenciana per a introduir la castellana «simplement respon a l’ànsia i en el sectarisme de la dreta per a invisibilitzar el valencià», ja que «hi ha motius de sobres, tant des del punt de vista científic, gràcies a filòlegs de la talla de Lluís Gimeno Betí o Germà Colón, com des del punt de vista històric, amb l’informe que va fer també Garcia Edo o el cronista de la ciutat, que evidencien i avalen que el nom és Castelló, en la seua forma valenciana».
Quant al nomenament de Santiago Fortuño -al qual l’Ajuntament va encarregar l’informe del topònim bilingüe-, Garcia va insistir en el bon currículum del catedràtic en literatura i també en dret. No obstant això, va remarcar que «el que diu el decret del canvi de nom en l’article 7 de manera específica és que ha de ser un expert en lingüística i història», i «n’hi ha uns altres, a la Universitat Jaume I, que tenen un currículum molt més adequat per aquesta qüestió i que són els que van fer els informes perquè la forma fora exclusivament en valencià».
