Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat per a rebutjar l’esborrany de la reforma de la llei de plurilingüisme impulsada pel PP, tal com va anunciar el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, i va confirmar posteriorment el conseller del ram, José Antonio Rovira (PP). Amb aquesta reforma el govern valencià, integrat per PP i Vox, pretén que siguen les famílies les qui trien la llengua vehicular en què volen que els seus fills siguen educats a les escoles.
Segons Plataforma per la Llengua, aquesta iniciativa «no només atemptaria contra el principi d’igualtat constitucional», sinó que «suposaria un nou retrocés en matèria lingüística» i «marcaria un abans i un després en l’ensenyament del valencià arreu del territori». Per a l’entitat, l’objectiu del Consell és «aniquilar la llengua pròpia i castellanitzar totalment el País Valencià, en la línia del que ja fan les institucions estatals, a través d’una legalitat i una acció política supremacista, que crea una jerarquia entre els grups lingüístics autòctons».
Zones castellanoparlants
D’altra banda, l’entitat també posa l’accent en el fet que aquesta «llibertat d’elecció» per part de les famílies a l’hora de triar la llengua vehicular de l’alumnat no existiria a les zones castellanoparlants del País Valencià, on els alumnes ja no rebran el mínim del 25% de les classes en castellà. «La modificació faria que l’alumnat de les zones castellanoparlants no estudiara en les mateixes condicions que el de la resta del país, i que no tinguea, per tant, les mateixes oportunitats acadèmiques ni laborals. La mesura serviria per a dividir els valencians per raó de llengua i per combatre un sentiment de pertinença compartit. En tot cas, el fet que el valencià també perda pes a les comarques de predomini lingüístic valencià és una prova que, en el fons, el govern valencià té com a objectiu eliminar la llengua valenciana i cometre, per tant, un genocidi lingüístic. Això explica perquè la “llibertat” per a triar la llengua majoritària del centre, un dels motius esgrimits per l’executiu valencià, només s’aplica en les comarques que justament són de predomini valencià i no, en canvi, en el cas de les castellanoparlants», afirmen.
Per últim, Plataforma per la Llengua lamenta que el Consell «aprofite la manca d’acció dels huit anys del govern del Botànic per a fer recular encara l’ús i la promoció del valencià», i anuncia que estudiarà possibles mesures legals contra la iniciativa del govern valencià actual.
