Diu que la política, si la despulles del soroll, és una escola de proximitat: una conversa llarga a la porta del forn, demanar perdó a temps si cal, i una assemblea oberta en què els veïns et tufen les prioritats a la cara. Cada cert temps organitza una assemblea oberta de veïnat en la qual respon a les preguntes i inquietuds de la població. D’ací li ve el to baix i el gest de veí abans que de cap de files. Juanfran Pérez Llorca (Finestrat, la Marina Baixa) s’ha fet gran caminant el seu municipi —on és alcalde des del 2015— i ha pujat esglaó a esglaó fins a convertir-se en l’home que ordena la maquinària: hui és el secretari d’organització del Partit Popular valencià.
La seua biografia menuda explica el personatge. Abans d’entrar de ple en política va pujar a escenaris com a actor amateur —el gust per la paraula dita no l’ha abandonat— i afirma que, si no haguera sigut polític, hauria sigut periodista. Potser per això parla amb frases curtes, de titular, i fuig del grinyol. Del seu aterratge en el PP en queda una escena que ell mateix relata: Carlos Mazón, després d’haver passat per l’òrbita zaplanista, li va demanar “el favor” d’estar al seu costat. Juanfran li va contestar que els favors només es demanen “als amics o a la família”. Des d’aleshores, la lleialtat és per a ell una qüestió d’ètica, no d’afinitats circumstancials.
Lleial, amb caràcter i amb capacitat de perdó. Anys ençà, per tal de defensar els interessos del seu poble, va tenir picabaralles amb Toni Pérez, president de la diputació, del PP d’Alacant i alcalde de Benidorm i amb José Ramón González de Zárate (Joserra), diputat autonòmic i regidor de cicle de l’aigüa i parcs i jardins també de la capital turística. La Marina Baixa és un mocador i un nucli de poder popular. Benidorm està governat pel PP des de 2015, Pérez Llorca va arribar eixe any a l’alcaldia i Bernabé Cano, alcalde de La Nucia i diputat d’esports de la diputació d’Alacant porta més de 20 anys com a batlle del seu municipi. Totes, majories absolutíssimes. Pérez Llorca i Cano van fer front comú en més d’una ocasió per minimitzar el poder de Benidorm, de fet, una vegada Cano i el de Finestrat quasi arribaren a les mans amb Toni Pérez i Joserra. Una relació que sembla cosida i perdonada en favor de la influència comarcal dels liberal-conservadors a nivell autonòmic. Cano és germà de l’actual consellera d’Indústria, Innovació i Turisme, Marian Cano, sense anar més lluny. De fet, la reunió on es va proposar a Mompó va ser a Benidorm, igual que l’inici del curs polític del PP. Benidorm, capital real del País Valencià, com a mínim pels populars.
El refranyer popular diu que és millor no parlar de política, religió i futbol. És evident que amb Mazón no va parlar massa d’aquest últim tema. L’alacantí és aficionat del FC Barcelona i de l’Hèrcules CF i el de la Marina Baixa és un declarat aficionat madridista, bé, més que aficionat, enfervorit seguidor merengue. Però no només. És també abonat de l’Elx CF, passió que comparteix amb la seua filla, eixa i el voleibol local. Sempre que hi ha un partit decisiu al Bernabéu i pot, s’escapa a la Castellana per viure els partits dels blancs. Pregunta pels periodistes esportius serà, qui preferiria que guanye en un partit, si l’Elx o el Madrid. El president de la Generalitat hauria de dir una cosa, però Juanfran què respondrà?
A la pregunta de què pensa de la dictadura franquista ho va tenir clar en una entrevista en les notícies del matí d’À Punt. Es va declarar “antifranquista”. La qual cosa no sol ser habitual de forma oberta entre dirigents dels populars i més amb Vox llançant l’alé a l’esquena dels liberals-conservadors. En altra entrevista en la mateixa radiotelevisió pública també va negar l’opció de ser un president interí. Per d’ell “el vot de la militància popular” era clau i més en la segona autonomia amb més militants inscrits. Tanmateix, això, sembla que l’aire ha canviat de rumb o segurament ho vendrà, com un acte de servei al partit que tant li ha donat. Amb tot, s’ha mostrat proper a Vox, ja que ha estat una de les peces clau en les negociacions amb del matador de bous Vicente Barrera. Ara que Barrera és el president a València, i han tingut bona relació i tracte, el seu nom cobra força com a presidenciable. Ha fet de frontissa en moltes ocasions entre els pancastellanistes i els populars. Els d’extrema dreta saben que és un habitual de les trobades d’Escola Valenciana? O que els últims anys ha programat per al seu poble grups com Cactus, La Fúmiga o el Diluvi? Un polític camaleònic. Capaç de parlar en valencià amb catalans i alhora de negar la unitat de la llengua.
Com és l’hemeroteca!
— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) November 2, 2025
6 de juny de 2025 – @NTCdelMati amb @jordicabezas@Senguix (@LaVanguardia) li pregunta a Pérez Llorca si acceptaria ser president de la Generalitat si així ho digués Madrid.
“Rotundament, no. S’ha d’escoltar al militant valencià”. pic.twitter.com/PYpXEhcVqA
A Finestrat governa amb majories amples i una idea molt precisa que ell tradueix en obres petites, però recognoscibles: fer més amable el nucli històric, guanyar espai per al vianant sense perdre l’ànima de poble, multiplicar aparcaments on toca, augmentar el bulevard comercial, augmentar en població el municipi i connectar. “Vius on vius, has de tindre fibra”, repeteix quan parla de les partides disseminades. El bulevard comercial de Finestrat l’ha permés estar connectat amb l’empresariat valencià, estatal i internacional. Family Cash, Carrefour, Müller, Leroy Merlin… el de la Marina Baixa manté una relació fluïda amb empresaris i directius de companyies familiars, franqüícies i multinacionals. La fotografia és la d’un alcalde que encara es presenta com “Juanfran, a seques”, que reconeix la bona gestió d’un adversari quan cal, com en el cas de Francesc Colomer. D’ell va dir que era un gran gestor tot i no ser del seu partit. Assumeix que, si no arriba, renuncia a cadires abans de fer d’aparador, com va fer quan va ser nomenat diputat provincial. Va revocar el càrrec per “honestedat” i perquè “no podia dedicar-li el temps que era necessari” el 2021.
El seu pes dins del partit ha crescut amb la mateixa discreció. La seua incursió política va ser dins d’una llista d’independents a l’Ajuntament de Finestrat. Anys després estava encapçalant la llista dels populars en el municipi. De militant de base a regidor, diputat per la circumscripció d’Alacant, fins a l’actual responsabilitat orgànica: posar ordre, cosir estructures, fer que les peces giren amb el ritme que marca la direcció. En les converses internes prefereix l’ofici a l’eslògan, la reunió curta i efectiva a la litúrgia de selfie. En públic hi posa el mateix guió: menys titulars, més feina.
Reivindica: la política com a lloc on la diversitat —i el seny— valen més que la trinxera. Ho conta amb anècdotes domèstiques com d’aquell dia que, de primer tinent d’alcalde, va acabar fent de testimoni d’una ecografia portada a contrallum al despatx de l’alcalde. Porta un lema cosit a la solapa de l’americana: “És més important dedicar-te al que la gent et tria, que no al que et nomenen. És més important ser alcalde que ministre”. Encara pensarà igual en cas de ser nomenat president de la Generalitat sense eleccions? Entre la veu baixa i la mà ferma, Juanfran Pérez Llorca s’ha convertit en el fil que cus el partit popular valencià: de l’assemblea al comité, del poble al diari de sessions, sempre amb aire de veí que sap escoltar i paraula d’actor que sap dir.
A voltes amb la seua residència i la ‘gasofa’
També hi ha el capítol incòmode que qualsevol polític ha d’afrontar. Diverses informacions d’eldiario.es han posat el focus en la casa familiar on resideix a Finestrat —un habitatge donat d’alta el 1992, anterior a 1987 i reformada el 2017—, amb pàrquing, pèrgola i piscina. Aquelles peces qüestionaven la legalitat d’algunes obres i assenyalaven que l’Ajuntament no aclarí si l’immoble entraria en processos de regularització; Pérez Llorca ha defensat que la seua residència n’està exclosa. Els mateixos articles detallaven la seua participació, amb els germans, en dues mercantils que acumulen immobles (habitatges, places d’aparcament, trasters i solars), mentre ell no declara cap habitatge a títol personal perquè viu en propietat d’una iaia. Alhora, la seua vivenda no ha sigut l’única peça de polèmica. ‘Paco Gasofa’ és un empresari implicat en el cas Erial que jutjava Eduardo Zaplana. La seua empresa, coneguda com a Zarcar va obtenir 190.000 de l’Ajuntament de Finestrat en després de les adjudicacions. Tot s’ha de dir, sense cap irregularitat demostrada, més enllà de la sospita.
