Torna el 9 d’Octubre i, de nou, haurem d’eixir al carrer. Als països normals, la Diada Nacional és una jornada de festa, amb actes institucionals i celebracions. Però, dissortadament, el nostre no és un país normal i en la Diada Nacional ens toca eixir al carrer a reivindicar les coses més bàsiques: des del nom del país mateix, la defensa de la llengua pròpia, el valencià-català, fins a la fi de l’espoli econòmic constant que patim.
Enguany, a més, aquestes reivindicacions han pres més força que mai. El govern del PP i els seus aliats de Vox han optat per prémer l’accelerador a fons i, davant el desastre evident de la seua gestió, proven de tapar les seues misèries amb una bandera.
Els constants atacs a la nostra llengua, cultura i identitat, i les constants provocacions en aquests àmbits no són més que intents de desviar el debat públic de la criminal gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 229 víctimes mortals, la reconstrucció lenta i deficient i la reaparició de les sospites de corrupció, com ja assenyalàvem des d’aquest espai fa unes setmanes.
És insultant -fins i tot seria còmic si no fora tan seriós-, que un govern que està intentant eliminar l’oficialitat del valencià en ciutats com Alacant o Elx, o que està prohibint a milers de xiquets estudiar en aquesta llengua, malgrat les preferències de les seues famílies, ara faça veure que vol reivindicar l’oficialitat del valencià a Europa, o que vol defensar les nostres senyes d’identitat.
Una reflexió similar es pot fer amb l’alcaldessa de València, María José Catalá, que diumenge s’autoproclamava campiona en la defensa de la nostra llengua durant la commemoració del centenari de “l’himne regional” mentre la seua única iniciativa política en mitja legislatura ha estat intentar castellanitzar el topònim oficial de la ciutat i invisibilitzar i marginar el valencià allà on ha pogut.
La Diada Nacional del País Valencià que se celebra com a festa institucional, enguany s’ha de celebrar amb plena consciència que d’ací a 20 dies es complirà un any de la catàstrofe, que va deixar 229 víctimes mortals i enormes danys materials als municipis de les sis comarques afectades.
Una festa oficial que dona sentit a les institucions públiques valencianes, encapçalades per la Generalitat, que des del 2023 és governada pel PP en mans de Vox. Dos partits, recordem, responsables de la desaparició de la UVE, i de no aplicar les mesures de seguretat col·lectiva quan calia avisar la ciutadania en plena alerta roja el dia de la barrancada que tant ens va afectar.
L’Acord Social Valencià va sorgir com a conseqüència de les conseqüències de la dana a fi de reivindicar justícia justa per a les 229 víctimes, exigir les responsabilitats polítiques amb la dimissió del president Mazón i proposar una reconstrucció basada en les necessitats de les poblacions afectades i de les classes populars que hi viuen i que representen la immensa majoria de la ciutadania.
L’Acord Social Valencià té full de ruta propi i en clau de país per fer política pel bé comú del poble valencià, amb una mirada de llarg recorregut, davant la barbàrie i la greu irresponsabilitat del govern autonòmic del PP en mans de Vox.
Per al 2027, deixant els personalismes i els egos tòxics a banda, es podrà articular una alternativa en clau valenciana per la dignitat del nostre poble? Falta un any i set mesos per a les eleccions autonòmiques, una oportunitat per renàixer com a poble i fer fora el PP-Vox de la majoria de les institucions valencianes.
Algunes enquestes assenyalen que el president Mazón (del PP) té els dies comptats al capdavant de la Generalitat. Però ara és l’hora de mantindre la pressió i eixir al carrer. El 9 d’octubre, però també en cada manifestació per la dimissió del cap del Consell i en cada acte on es puga estendre aquest crit cada volta més unànime de la societat valenciana, com va passar, per exemple, en la massiva manifestació solidària amb Palestina, on desenes de milers de persones van tornar a exigir la dimissió de Mazón.
Així, parafrasejant “l’himne regional”: “Valencians, tots a una veu, Mazón dimissió!”
