Ahir, el TSJ va suspendre cautelarment la decisió del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, de suspendre l’acord que el seu departament havia signat abans de la seua arribada per a la incorporació de 1.900 nous professors per al curs acadèmic actual.
En concret, la Mesa Sectorial d’Educació va definir, amb el vistiplau dels sindicats, les plantilles del professorat als centres educatius. Però tot va canviar aquest estiu, quan Rovira, amb el seu secretari autonòmic Daniel McEvoy i la seua directora general Sonia Sancho, van preferir fer marxa enrere de manera unilateral sense comptar amb els sindicats de docents ni amb la comunitat educativa.
Un criteri que encaixa perfectament amb el que el conseller ha aplicat a l’hora de dissenyar la seua «llei de llibertat educativa», que no té res de pedagògica ni cap aportació procedent del sector, sinó únicament un cos legal adreçat a arraconar el valencià a les aules tant com siga possible.
En el seu moment, el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ja va alertar que aquella decisió del conseller Rovira era il·legal pel fet que els acords suspesos no s’havien acabat d’implementar. El resultat va ser que la comunitat educativa ha prescindit de quasi dos milers de docents en aquest curs. La intenció del PP valencià no és cap altra que la de sempre: actuar contra l’educació pública des de tots els fronts possibles. Si cal, passant per damunt de la llei.
Curiosament, o no, el conseller Rovira va prendre aquella decisió poc després que els docents es manifestaren de forma massiva contra la seua llei el passat 23 de maig. Curiosament, o no, el conseller Rovira ha tornat a actuar sense escoltar la comunitat educativa, a la qual es deu com a representant institucional si el que vol és millorar el sistema educatiu. Però el conseller Rovira no compta amb un currículum que destaque, precisament, per haver fet cas als professionals del sector a l’hora de fer lleis o de prendre decisió. Aquest és un altre exemple, i possiblement no serà l’últim. Però el conseller Rovira continuarà tenint enfront una comunitat educativa mobilitzada i disposada a lluitar per una educació pública digna i de qualitat.
