Amb un president com Carlos Mazón, un conseller d’Educació com José Antonio Rovira i un vicepresident –que ja no està però que no oblidarem mai– com el torero Vicente Barrera, era normal que Vicent Mompó, president de la Diputació de València, dirigent del PP en aquesta demarcació i alcalde de Gavarda (Ribera Alta) s’erigira no ben bé com un far de llum, però sí com una excepció entre tanta calamitat.
Mompó va nomenar diputat de cultura l’alcalde de Benimodo, de la seua mateixa comarca, Francisco Teruel. Tots dos, amb el PP a la Diputació de València, van proclamar l’Any Estellés, a diferència del que va fer el president Mazón excusant-se en una manca de consens que era impossible amb un partit com Vox. Vox també té representants a la Diputació de València, però Mompó va tirar pel dret, que és el que ha de fer un president en unes circumstàncies com aquestes, en què el respecte als intel·lectuals valencians és prioritari a les actituds extremistes i antivalencianistes amb què Mompó sembla no voler alinear-se. Menys encara si es té en compte que el president de la Diputació de València va acudir a un acte d’Escola Valenciana a la seua comarca.
Recentment, Mompó va participar en el programa «Salvados», de La Sexta, que analitzava amb càrrecs públics i amb periodistes el paper que va desenvolupar l’administració el passat 29 d’octubre, dia de la fatídica DANA. Alguns pretenien que Mompó assenyalara el president Mazón com a responsable, i evidentment això no va passar. Sí que és cert que el president de la Diputació de València va arribar a defensar el president de la Generalitat amb arguments bastant artificiosos quan diversos alcaldes del PP, tot i la contenció, van reflectir clarament el seu disgust amb el president Mazón. Aquest posicionament d’escuder va jugar una mala passada al president de la Diputació, que va ser enormement criticat –i amb raó– per bona part de l’opinió pública. En la seua defensa es podia dir que estava obligat a defensar el seu partit i que el seu paper el dia de les inundacions, quan va decidir enviar els treballadors de la institució provincial a casa, el podia salvar d’una crema generalitzada.
Però ara el president de la Diputació de València, Mompó, ha fet un pas més enllà. Un pas inesperat. I dolorós. El president de la Diputació de València ha afirmat que À Punt va desenvolupar una operació de «linxament» contra el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. I això és injustificable.
Ho és perquè aquell «linxament» es va desenvolupar en jornades crítiques en què el president valencià no va voler aclarir a què es va deure la seua absència el dia dels fets –i encara continua sense facilitar dades. Aquell «linxament» procedia també de meteoròlegs que no s’explicaven com una administració amb tantes dades a l’abast i amb tant de personal havia pogut obviar tots els avisos que havia rebut. Aquell «linxament» arribava amb xifres de morts que no deixaven de créixer i amb una evident manca de comunicació per part dels responsables de les administracions. Aquell «linxament», en definitiva, no era tal, perquè la gestió del president Mazón és senzillament injustificable. La del 29 d’octubre, la dels dies posteriors i l’actual, en què ha optat per victimitzar-se amb el suport macabre d’Alberto Núñez Feijóo.
Però el president de la Diputació de València ha anat més enllà. Quan es complia un mes de la DANA, va dir en una entrevista a À Punt que «la gent no feia cas» de les alertes, llevant així importància que la del 29 d’octubre arribara hores després de les inundacions. I ara, en comptes de rectificar o de mantindre un perfil baix, ha optat per assenyalar els missatgers. Els periodistes. Els responsables, per cert, que À Punt haja batut rècords d’audiència durant la DANA. Els mateixos que seran purgats pel president Mazón i per Vox perquè, en cas d’una nova negligència, en comptes d’explicar què ocorre, expliquen allò que vol el PP i l’extrema dreta.
El president de la Diputació de València té dret de defensar políticament allò que considere i de defensar fins i tot el que no es pot defensar. Però aquest assenyalament contra els periodistes d’À Punt supera una línia roja previsible en personatges com Barrera, Rovira o el president Mazón. No en Mompó, de qui s’esperava, potser de manera ingènua, un altre estil de fer política. Una política que hauria d’estar al costat del poble valencià més enllà de les sigles del PP, afectat per una DANA amb 224 persones mortes i tres desaparegudes. No ho oblidem.
