L’encara president de la Generalitat, Carlos Mazón, no deixa la política malgrat haver anunciat que facilitarà un relleu al càrrec i deixarà de ser el cap del Consell. Fonts del seu executiu i del PP valencià han confirmat que té la intenció de mantindre l’escó i continuar com a diputat de Les Corts. A més, afirmen que de moment no ha presentat la dimissió encara i, per tant, seguirà en el càrrec amb normalitat. De fet, ha apel·lat “a la responsabilitat” de la majoria parlamentària (PP i Vox) per a elegir nou cap del Consell. Tant és així que la Generalitat confirma que aquest dimarts Mazón presidirà el Consell que està convocat per a remodelar el govern i formalitzar l’eixida del vicepresident per a la reconstrucció, Francisco José Gan Pampols.
Això és perquè la dimissió del president i el pas a govern en funcions dels seus membres no serà efectiu fins que Mazón registre la seua dimissió i el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ho publique. Les mateixes fonts no han volgut confirmar quan passarà això ni si ja hi ha una data marcada.
“No té prescrita cap baixa mèdica”
Sí que han volgut negar categòricament des de l’executiu de Mazón que el president s’haja agafat una baixa mèdica, com s’havia publicat en alguns mitjans aquest dilluns al matí, poc després de la seua compareixença pública.
“El president de la Generalitat no té prescrita cap baixa mèdica i farà en tot moment el que li diga el seu facultatiu”, han apuntat les mateixes fonts.
“No puc més”
“Ja no puc més”, ha dit Mazón en la compareixença d’aquest dilluns, i ha recalcat que “per voluntat personal hauria dimitit fa temps perquè hi ha hagut moments insuportables” per a ell i per a la seua família.
Així mateix, ha assenyalat que aquests dies d’aniversari han sigut “durs, profunds, esquinçadors, crispats i en ocasions cruels”. “És moment de reconéixer errors propis”, ha admés, i n’ha enumerat alguns: permetre que es generaren “mentides”, no demanar la declaració d’”Emergència Nacional” -ha reconegut que quan li ho va aconsellar Feijóo tenia raó-, la seua “ingenuïtat manifesta de creure que per rebre de manera amable el govern [espanyol] l’ajuda s’acceleraria” i, “sobretot, mantindre l’agenda d’aquell dia”.
“Sé que vaig cometre errors, viuré amb ells tota la meua vida, he demanat perdó i hui ho torne a repetir, però cap d’ells va ser per càlcul polític o mala fe. No sabíem que el barranc de Poio es desbordava”, ha assegurat.
“Jo hauria d’haver tingut la visió política de cancel·lar la meua agenda i desplaçar-m’hi [a Utiel, al migdia]. Amb això vaig cometre un altre error: permetre que s’instal·lara en l’imaginari social la idea d’un president alié a l’emergència durant aquella fatídica vesprada, sense oblidar que, com ha quedat acreditat, la informació clau d’aquella mateixa vesprada va ser el desbordament mortal del barranc de Poio, que no la vam saber mai”, ha exposat.
