Carlos Mazón aprofita l’entrevista en À Punt per defensar la seua actuació el 29 d’octubre de 2024 i carregar contra el Govern espanyol, AEMET i “una campanya fal·laç i cruel” dels seus “satèl·lits mediàtics”. “Vaig mantindre l’agenda perquè ens deien que era una altra gota freda més”, afirma. També assegura: “El dia de la dana l’AEMET no va avisar d’alerta roja”, i insisteix que ell “no va assumir la direcció de l’emergència” ni “va participar en l’ES-Alert”.
Mazón va recalcar que “no hi havia informació sobre el barranc de Poio” i que “la CHX va callar”, alhora que va denunciar “mentida rere mentida” de part de “l’esquerra política”. “S’ha tractat d’explicar una campanya fal·laç i cruel”, va dir, abans d’afegir que “el CECOPI no és la Generalitat” i que ell “no tenia previst estar”.
El contrast amb els fets coneguts
Les imatges i els àudios incorporats recentment a la causa judicial contradiuen part d’eixes afirmacions. Un vídeo conegut aquesta setmana i difós per diversos mitjans acredita que des del migdia es tenia el focus posat en el barranc de Poio i en l’embassament de Forata; a més, s’hi sent com es parla d’alertes hidrològiques abans de la vesprada.
Me queda la duda de si lo de “¿Habeis visto lo de la Universidad de Valencia? Muy exagerados cerrando, ¿No?” Fue antes o después de informarles de la alerta hidrológica en el Magro y el Poyo👉🏻pic.twitter.com/8DiGmUNjf1
— Manolo Mata (@manolomata) October 9, 2025
La consellera Salomé Pradas coneixia a les 12.32 que calia vigilar el Poio i el riu Magre. En la mateixa línia, situa la vigilància d’Emergències sobre el barranc a les 12.38. Mazón ha dit que el que va passar va ser que el barranc de Poio “va anar de 200 a 28” i que per aquesta raó a eixa hora sí que es va parlar de Poio però després ja no.
La cronologia periodística també reflecteix que À Punt va advertir del desbordament de Poio durant la vesprada —amb alertes informatives i emissió d’imatges—, i fixa el minut a minut d’aquell dia. A les 15.06 la periodista Maria Sánchez va avisar en À Punt de la possibilitat de desbordament del barranc de “Xiva, que més avall és conegut com Poio i en Aldaia o Alaquàs sí que hi ha risc de desbordament”, diu. En una entrevista dos minuts posterior, el subdirector general d’emergències, Jorge Suàrez, va dir: “Eixa pluja que està en capçalera és pluja que va baixant […] estem fent seguiment del Magro i també de Poio”. La cobertura també va informar sobre el que estava passant a Utiel (la Plana d’Utiel-Requena) i a l’eix de Poio.
Les dades oficials del telèfon 112 de la Generalitat desmunten que no hi haguera informació sobre el que passava al territori: el servei va rebre 19.821 cridades aquell dia, amb milers d’avisos abans que s’enviara l’ES-Alert de les 20.11 hores, sobre tot de l’Horta Sud. Abans de de l’enviament de l’alerta ja eren 15 mil telefonades.
Pel que fa a l’AEMET, és fals que “no avisara”. L’agència va emetre avisos especials i mapes d’alerta (almenys taronja en trams i hores clau) abans i durant l’episodi, i fonts i recopilacions hemerogràfiques acrediten que el sistema d’avisos meteorològics va estar actiu —la discussió pública posterior va ser sobre si foren suficients i en quin moment es van elevar a roig en certes zones. Però, la matrixa periodista d’À Punt avisa a les 15:06 que estan en alerta roja fins les 17:00h, hora a la que estava convocat el Cecopi. És a dor, es va reunir l’òrgan de coordinació de l’emergència a l’hora que acabava l’alerta roja per pluges tot i que les previsions d’AEMET estaven disponibles des de les 7:36 hores.
Què ha dit exactament Mazón
El president va resumir així la seua defensa: “Ens vam fiar de bona fe de la informació del Govern [espanyol] i de l’ajuda del Govern… Vaig mantenir l’agenda perquè el que ens deien que era una altra gota freda més.” Va afegir que “cap president interfereix ni forma part del CECOPI”, que “no hi havia informació sobre el barranc de Poio”, i que ell “no va participar” en el missatge massiu. “No faré valoracions d’una interlocutòria oberta; respectarem sempre les decisions de la jutgessa”, va tancar sobre la possibilitat de declarar en el jutjat de forma voluntària. Una declaració voluntària que li demanen les associacions de víctimes i que PP i Vox rebutgen.
Les quatre claus verificables del dia
- Barranc de Poio, focus des del migdia. Vídeos del CECOPI mostren que a les 12.32–12.38 ja s’apuntava a vigilar Poio i el Magre, i que la consellera Pradas n’era sabedora. La responsabilitat de la vigilància dels barrancs és de la Generalitat en l’última alerta hidrològica sí que ho ha fet. À Punt va alertar i va informar del desbordament amb antelació durant la vesprada; el minut a minut periodístic situa avisos i informació durant tot el dia i en concret sobre Poio a les 15.06 hores i la possibilitat d’inundacions d’Aldaia i Alaquàs a mateixa hora. La qual cosa estava reconeguda pel subdirector genersl d’emergències de la Generalitat, Jorge Suàrez. És a dir, sí que sabien del risc.
- Enviament de l’alerta. Mazón nega participar en l’ES-Alert, però, el 13 de novembre de 2024 amb una altre avís meteorològic, la Generalitat va enviar un missatge en el que en la capçalera posava: “Alerta presidencial”.
- Allau de telefonades al 112. El servei va rebre prop de 20.000 cridades (més de 15.000 abans de l’ES-Alert de les 20.11), amb gran concentració a l’Horta Sud en municipis com Paiporta, Catarroja, o de la Foia de Bunyol, com Xiva.
- AEMET sí que va avisar. L’agència va emetre avisos especials i d’intensitat, encara que el debat tècnic posterior s’ha centrat en llindars. Dir que “no va avisar” és enganyós perquè la primera alerta és de les 7:36 i el Cecopi es reuneix a les 17:00h quan estava prevista la fi de l’alerta roja per pluges. És a dir, més de 9 hores tard en les que la Generalitat no va suspendre la seua agenda.
El debat sobre el paper de Presidència en el Cecopi i el moment d’enviament de l’ES-Alert continua obert a la instrucció judicial, que ha incorporat nous vídeos i àudios els últims dies. Les noves gravacions apunten que Mazón estava al corrent d’alertes hidrològiques a les 13:45 hores, abans d’eixir a un dinar al Ventorro i abans de l’enviament del missatge massiu.
L’entrevista de Mazón reforça la seua versió política, però els vídeos del Cecopi, la cronologia mediàtica i les dades del 112 acrediten que hi havia informació rellevant sobre el barranc de Poio era a l’abast de la Generalitat moltes hores abans de l’ES-Alert inla catàstrofe. Això contradiu afirmacions com que “no hi havia informació” o que “l’AEMET no va avisar”.
2
