El Partit Popular del País Valencià ha obert el curs polític a l’ermita de Sanz, a Benidorm (Marina Baixa), en un escenari triat on el partit governa i concentra base pròpia. Un paradís amagat per a una nit tranquil·la i una mar en calma. Segons l’organització, l’acte ha reunit prop d’un miler de persones i ha comptat amb Miguel Tellado, Carlos Mazón i Toni Pérez. Sobre l’escenari, la direcció ha vinculat la seua agenda a la reconstrucció de la dana del 29 d’octubre, a rebaixes fiscals i a un marc identitari en què han aparegut reiteradament els “Països Catalans”.
Llengua i posada en escena
Tot i que al recinte s’ha sentit parlar en valencià en converses privades, als parlaments públics han predominat els discursos en castellà. Carlos Mazón només ha utilitzat el valencià per entonar l’himne regional. El contrast entre l’apel·lació constant a la “valencianitat” i l’ús efectiu de la llengua al faristol ha quedat fixat per aquesta escassetat.
Missatge orgànic i avís intern
Toni Pérez, president dels populars de les comarques d’Alacant, ha demanat “treballar per la nostra terra” i ha remarcat que “sense partit no hi ha governs”, tot subratllant que “les sigles ens exigeixen servei als nostres pobles i a Espanya”. Carlos Mazón ha deixat un senyal d’ordre intern amb la frase “càrrecs polítics personals, ni un”, que ha pronunciat sense citar noms i que ha operat com a al·lusió a etapes anteriors del partit. Una cita velada a Francisco Camps, agitador de l’oposició mazonista. “El que vulga una altra cosa estarà en un altre lloc”, ha afegit.
Dana i reconstrucció
El relat de balanç s’ha articulat al voltant de la riuada: “Ens hem deixat la vida i l’ànima per recuperar els danys”, ha dit Mazón, que ha reclamat més recursos a l’Estat. S’han esmentat ajudes “àgils” i obres “en marxa”, però des de la tarima no s’han detallat calendaris, quanties ni criteris tècnics de priorització. El Consell s’ha presentat com a garant de “seguretat i estabilitat” mentre ha promés “continuar baixant impostos”, una combinació que ha quedat sense concreció pressupostària durant l’acte.
Agitació de l’anticatalanisme
Al llarg dels discursos s’han repetit referències als “Països Catalans” com a frontera política. Mazón ha assegurat que “hem acabat amb la imposició catalanista” i ha reivindicat “recuperar normes de senyals d’identitat com la que va posar en marxa l’expresident Alberto Fabra”. Miguel Tellado ha definit el País Valencià com “un pilar d’Espanya i una prioritat absoluta” i ha acusat el Govern central de “maltracte” financer, sense aportar dades noves ni un càlcul alternatiu de la reforma de finançament. Discurs que contrasta amb el del PSPV que diu que l’autonomia valenciana ha sigut qui més diners ha rebut.
Crítica a l’oposició i a Sánchez
Tellado ha carregat contra el govern espanyol i contra el socialisme valencià, i ha atribuït al “sanchisme” una situació “agonitzant”. Mazón ha insistit que “van a usar-ho tot, RTVE i el CIS”, i ha anunciat un clima polític “més dur”. Entre les xifres que s’han citat —afiliació a la Seguretat Social, autònoms o creació d’empreses— per justificar la seua permanència al capdavant del Consell.
En síntesi, l’inici de curs del PPCV s’ha construït sobre tres vectors declarats —dana, la suposada identitat valenciana i disciplina interna— en una plaça favorable, amb escàs ús del valencià a l’escenari i amb al·lusions velades a l’etapa de Camps; alhora, han quedat pendent la autocrítica per la gestió de la barrancada, els terminis i l’abast pressupostari de la reconstrucció promesa al País Valencià després de l’anunci de l’eixida del vicepresident de la reconstrucció Gan Pampols.
El contrast de les xifres
- Mazón:
- “No van entregar ni una sola vivenda pública” (sobre el Botànic). Fals. Entre 2015 i 2023 es van qualificar 2.407 habitatges públics.
- “Estem en rècord d’exportacions”. El 2024 les exportacions valencianes van caure un 2,7% (prop de 37.000 M€). El 2025 hi ha repunts (p. ex. juny), però no consta un rècord global recent.
- L’ Ampliació de l’Hospital de la Marina Baixa: “El projecte es va adjudicar el 2022 amb el govern anterior; l’actual Consell ha replantejat i encarit part de l’obra el 2024-2025. Atribuir-se l’“ampliació” sense context invisibilita la continuïtat administrativa.
- “Llibertat educativa”: Llei 1/2024, de 27 de juny (en vigor), centrada en l’elecció de llengua; és objecte de recursos i queixes constants per pares de famílies que han vist complit el seu sentit del vot.
