La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, ha promés que farà «tot el possible» i «tot el que estiga» a la seua mà per a impedir que es vote al parlament valencià una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada aquest dijous per Solidaritat Catalana per la Independència per a reconéixer «el dret d’autodeterminació del País Valencià com a expressió de la voluntat democràtica i lliure del seu poble».
Massó ha assenyalat aquest divendres, en declaracions als mitjans, que quan va prendre possessió del càrrec va jurar «acatar la Constitució» i ha denunciat que la proposició de llei plantejada per aquesta entitat «atempta contra la unitat de la nació espanyola». A més, ha retret que demane «la independència d’un País Valencià que no existeix». «És un tema molt seriós que ja hem viscut en altres comunitats autònomes i hem vist on ens ha portat, a la fractura», ha dit. En qualsevol cas, Massó ha demanat esperar que s’inicien els tràmits parlamentaris d’aquesta proposició per a estudiar els pròxims passos.
Així mateix, ha indicat que «evidentment» parlarà amb els lletrats sobre aquesta iniciativa, però ha advertit: «Ho tinc molt clar, Vox mai permetrà la ruptura de la unitat d’Espanya i aquesta iniciativa atempta contra la unitat de la nació, que és en el que es fonamenta la Constitució».
Segons Massó, aquesta proposta «li pega una puntada» a la Constitució espanyola i, «de rebot», a l’Estatut d’Autonomia.
La ILP
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Llei de Declaració d’Independència del País Valencià segueix també la mateixa estructura que la que es va presentar al febrer al Parlament de Catalunya i que actualment està suspesa pel Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol.
En l’exposició de motius, la iniciativa fa referència al Decret de Nova Planta de 1707 que va abolir el Regne de València «por justo derecho de conquista» i la posterior annexió a Castella. «Des d’aleshores, els valencians som políticament i administrativament castellans a Espanya», però «malgrat tots aquests segles d’imposició i assimilació» els valencians «continuem existint com a poble».
Segons indiquen, en aquests segles el poble valencià «ha demostrat la seua voluntat d’autogovern» i «ha sigut el valencianista el que ha fet progressar el nostre poble», convertint-se, en l’època de la Transició, en «un dels motors de la descentralització de l’Estat».
Però aquesta «constant històrica de voluntat d’autogovern es va veure enfrontada i reprimida i, finalment, vençuda per la força i la imposició d’un Estat que, pel que fa als Països Catalans, no ha deixat mai d’intentar assimilar-nos completament». Els impulsors de la iniciativa asseguren també que «els valencians no som ni hem sigut mai espanyols», i fan referència també a «l’espoliació colonial dels nostres recursos, que fa que tinguem menys oportunitats i menys expectatives vitals que els pobles que dominen i controlen l’Estat».
També posen com a exemple d’aquesta situació l’absència del corredor mediterrani: «els valencians hem d’estar desconnectats entre nosaltres mateixos i amb els catalans, i hem d’estar dividits en províncies satel·litzats amb Madrid».
Per últim, argumenten que «la realitat és molt cabuda», i és que «si el País Valencià fora un Estat independent, els valencians i les valencianes viuríem millor», i aquest «és un dret bàsic i inalienable que posseeixen tots els pobles»
