Més de mig centenar d’eurodiputats han exigit aquest dijous a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) l’expulsió d’Israel del Festival d’Eurovisió, tal com ja es va fer amb Rússia el 2022, i han advertit que permetre la seua participació mentre els tribunals de la Haia investiguen el país per crims de guerra i genocidi a la Franja de Gaza equival a “blanquejar” aquests actes, contraris als principis i valors de la Unió Europea.
Així ho han manifestat els eurodiputats de Sumar, Jaume Asens i Estrella Galán, i el representant de Compromís, Vicent Marzà, en una carta a la qual també s’han adherit 52 parlamentaris d’una quinzena de països, principalment de l’Esquerra europea i dels Verds, i també membres dels socialistes i dels liberals. Entre els eurodiputats de l’estat espanyol que donen suport a la petició, hi figuren Oihane Agirregoitia (PNB), Ana Miranda (BNG), Diana Riba (ERC), Irene Montero i Isa Serra (Podemos), Pernando Barrena (Bildu) i els socialistes César Luena, Cristina Maestre, Laura Ballarín i Leire Pajín.
En el text, els diputats afirmen que actuen “amb el respecte més gran, però amb profunda preocupació” davant la presència d’Israel al certamen de música europeu, quan “s’enfronta a procediments internacionals per possibles crims de guerra i genocidi a Gaza, incloent-hi casos que estan actualment davant de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) i el Tribunal Penal Internacional (TPI)“.
El precedent del 2022
Per aquest motiu, els eurodiputats reclamen la suspensió de la seua participació al festival “fins que es garantisca el ple respecte”, per part d’Israel, del dret humanitari internacional i dels drets humans. A més, recorden el “precedent del 2022“, en referència a l’expulsió de Rússia després de la invasió d’Ucraïna, i sol·liciten que s’establisquen criteris “clars i transparents” basats en els drets humans per a les decisions que comporten l’admissió o exclusió de països participants en següents edicions.
Els eurodiputats subratllen que mantindre Israel mentre duu a terme l’ofensiva a Gaza i és investigat per crims de guerra i genocidi implicaria permetre a aquest Estat “usar” Eurovisió “com a plataforma per al blanqueig i la normalització cultural” del que està passant en la Franja.
Aquesta situació, recalquen en la carta, “contradiu l’esperit” de l’esdeveniment d’Eurovisió i tindrà “impacte en l’opinió pública internacional”; al mateix temps que assenyalen que la suspensió de Rússia el 2022, després de la invasió il·legal d’Ucraïna, es va produir perquè la seua participació hauria “desacreditat la reputació” del festival.
A més, denuncien que Israel continua els bombardejos indiscriminats sobre la població civil i que si els criteris que es van aplicar llavors a Rússia s’executaren en aquest context “anàleg”, també Israel hauria de ser exclòs del certamen.
Visibilitat global
“Eurovisió no és simplement una competència musical, és un esdeveniment cultural europeu amb visibilitat global. L’organització i els valors del certamen han d’alinear-se amb els principis fonamentals dels drets humans i la dignitat humana consagrats en el Conveni Europeu de Drets Humans, la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (1948) i les resolucions del Parlament Europeu i el Consell d’Europa sobre la protecció dels civils en conflictes armats, entre altres”, argumenta l’escrit.
El dimarts passat, el Consell d’Administració de RTVE va pactar retirar Espanya del Festival d’Eurovisió 2026, que se celebrarà a Viena (Àustria), si Israel hi participa, sumant-se a una iniciativa ja plantejada per Països Baixos, Eslovènia, Islàndia i Irlanda.
Un dia després, l’Alta Representant de Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, va dir que considera un “error” que els Estats membre participen en aquesta mena de mesures contra Israel perquè opina que “castiguen el poble israelià” i no són efectives per augmentar la pressió sobre el govern que dirigeix l’ofensiva.
4
