El pacte de Compromís amb Sumar per a concórrer a les eleccions europees ha sigut molt celebrat per la coalició, que tindrà el lloc tres de la candidatura i, per tant, cal pensar que els valencianistes tornaran al Parlament Europeu després d’una legislatura deserta.
Ara és l’hora dels noms. Però abans del nom del candidat de la coalició valencianista, és a dir, «el qui», es tornarà a discutir «el com». I és que no tothom al si de Compromís aprova la manera com la coalició ha fet aquest pacte amb Sumar.
Cal recordar que fa uns mesos un grup de militants va recollir el suport del 10% dels militants de Més, l’antic Bloc Nacionalista Valencià, perquè les bases votaren la manera com pretenien que Compromís es presentara a les eleccions europees. Aquest mètode, marcat als estatuts del partit per sotmetre una proposta a votació interna, va ser rebutjat per la direcció de Més adduint qüestions de forma i sense facilitar cap altra alternativa. Des del sector crític del partit que promovia aquesta votació es plantejava que la militància poguera triar entre concórrer a les eleccions amb Sumar; amb la coalició integrada per Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG; amb una candidatura en solitari o amb una fórmula oberta per definir.
Des de Més es va rebutjar aquesta proposta i va proposar a la militància «ratificar» la candidatura sense discutir-la abans. És per això que Compromís ha fet un pacte amb Sumar sense preguntar prèviament a la militància si aquesta aliança era o no del seu gust. Durant el Consell Nacional d’aquest dissabte se sotmetrà a referèndum el pacte establert amb Sumar, i es preveu que hi haja un vistiplau de les bases que servirà per a ratificar-lo. Des del sector crític estan valorant demanar l’abstenció en aquest referèndum intern en què la participació, segurament, quedarà molt lluny del 50%, tal com acostuma a ocórrer en aquesta mena de consultes. L’abstenció serviria per a expressar el desacord amb una candidatura que s’ha gestat, a parer d’aquest sector, d’una manera poc transparent envers la militància i sense comptar amb el seu parer.
El rebuig al pacte no només procedeix del sector crític de Més. Tot i que per altres motius, des de l’executiva de Compromís Francesc Gamero i Miquel Real no han votat a favor de la candidatura europea amb Sumar. Els dos van ser membres del departament de l’exvicepresidenta Mónica Oltra durant el Botànic, i els dos han verbalitzat de manera més o menys explícita el seu descontent amb Compromís pel comportament de la coalició amb qui va ser la seua referent, després que s’haja conegut l’arxivament de la causa que afectava tant a Oltra com a Gamero, Real i altres exalts càrrecs de la Generalitat.
«El qui»
Pel que fa a la persona que ocuparà el lloc tres de la llista de Sumar a les eleccions europees i, per tant, esdevindrà eurodiputat de Compromís, fins ara només una persona s’ha postulat a aquest càrrec de manera explícita. Es tracta de Jordi Sebastià, qui va ser alcalde de Burjassot (Horta Nord) entre 2011 i 2014 i eurodiputat entre 2014 i 2016. Sebastià va argumentar en aquesta entrevista al Diari La Veu per què vol tornar amb Compromís al Parlament Europeu, i ha promogut un seguit de vídeos i pòdcast fent pedagogia sobre les capacitats polítiques del valencianisme a l’eurocambra.
En canvi, abans que s’hagen convocat les primàries, els dirigents de Més ja han fet pública la seua preferència per Vicent Marzà com a eurodiputat. L’exconseller d’Educació, Cultura i Esport durant el Botànic ja es va presentar a primàries l’any passat per a esdevenir diputat a les Corts Valencianes, i ara faria el mateix per a accedir al Parlament Europeu. Càrrecs com ara Ignasi Garcia, portaveu de la coalició a l’Ajuntament de Castelló de la Plana; la diputada Vero Ruiz o el diputat Gerard Fullana, un dels col·laboradors més estrets de Marzà, han donat suport explícit a l’exconseller a través de les xarxes socials. D’altres, com l’exsenador Carles Mulet –d’Iniciativa–, s’han expressat visceralment en contra de la possibilitat que Marzà esdevinga eurodiputat.
Ara caldrà veure si Marzà fa el pas definitiu i si s’ha d’enfrontar en primàries a Sebastià –que sembla el més probable– o si, per contra, exploren algun pacte que evite la consulta interna.
