Amb els candidats que hi havia sobre la taula, qualsevol diputat de Vox que assumira la presidència de les Corts Valencianes havia de resultar polèmic. L’elegida, Llanos Massó, encaixa a la perfecció amb els perfils que acostuma a triar el seu partit. Membre de Vox des del 2015, ha destacat els últims anys pel seu activisme antifeminista, per les seues crítiques contra l’educació pública i per la militància en entitats ultres com ara Hazte Oír, contràries a l’educació sexual. Tot i que en la seua investidura ha assegurat que governarà per a tothom per damunt de les ideologies, el seu currículum fa dubtar d’aquesta pretensió.
En les seues activitats professionals figura que és «ama de casa i mare» i que ostenta la diplomatura d’audioprotesista i en la disciplina de «ciències religioses». També afegeix que li queden «per acabar» els estudis en Ciències Físiques.
Massó va adquirir popularitat quan el 2019 va esdevenir diputada de Vox i va accedir a la vicepresidència del seu grup parlamentari a Les Corts. Des d’aquesta posició s’ha centrat en temes educatius i econòmics per a desenvolupar la seua etapa parlamentària, des d’on ha carregat tant com ha pogut i més contra el Govern del Botànic. Especialment, pel que fa a «l’adoctrinament en les aules», apostant pel reforçament de la inspecció educativa «per a garantir l’absència d’intromissions ideològiques a les aules» i també «l’educació en la llengua oficial de l’Estat», així com «l’aplicació de polítiques educatives que respecten i reconeguen les tradicions, la cultura i la història de la nostra Nació».
No és estrany, en aquest sentit, que també s’haja mostrat partidària de l’anomenat «pin parental», per a «evitar que els nostres joves siguen brou de cultiu idoni per al projecte d’enginyeria social de l’esquerra».
La seua oposició al feminisme i a l’avortament també contrasten amb la seua voluntat expressada durant la seua investidura, quan afirmava que contribuiria «a un debat lliure, viu i constructiu sense témer la confrontació». També ha promès guanyar-se el respecte de l’oposició i ha apostat per «ser capaços de trobar punts en què conflueix la voluntat predominant per a intentar ampliar consensos amb honestedat i vocació constructiva».
Unes propostes que contrasten amb la seua trajectòria, també ben reflectida durant el discurs de presa de possessió, en què ha demanat «defensar aquesta regió de qualsevol intent de fagocitar la seua cultura», «protegir les dones de lleis que les amenacen i que posen en llibertat o rebaixen les penes dels agressors sexuals» o, fins i tot, vetllar «per les llibertats i la seguretat de les dones, en especial a les menors tutelades per la Generalitat», en referència a l’exvicepresidenta Mónica Oltra, encausada pel cas que afecta el seu exmarit, tot i que la investigació policial ha descartat, de moment, les tesis defensades per la ultradreta i que van derivar en la seua imputació.
