L’article 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, ho deixa ben clar. «El personal comprés en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no podrà exercir activitats privades, incloses les de caràcter professional, siga per compte propi o sota la dependència o al servei d’Entitats o particulars, o en els assumptes en els quals estiga intervenint, haja intervingut en els dos últims anys o haja d’intervindre per raó del lloc públic. S’inclouen especialment en aquesta incompatibilitat les activitats professionals prestades a persones a qui s’estiga obligat a atendre en l’acompliment del lloc públic».
Amb aquest redactat, pareix impossible que la flamant directora general de Producció Agrícola de la Conselleria d’Agricultura, Leticia Sanchiz, puga seguir un minut més al seu càrrec sense que estiga recorrent en un delicte. O, en el seu defecte, el conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre, podria estar cometent un delicte de prevaricació si no la destitueix.
I és que Sanchiz, malgrat el seu càrrec, manté 39 càrrecs societaris al Grupo Sanchiz, dedicat precisament a la producció ramadera, directament relacionada «en els assumptes en els quals estiga intervenint».
Tampoc serviria l’argument que Sanchiz no treballa actualment en el conglomerat empresarial de la seua família, ja que el segon apartat del citat article inclou també «la pertinença a Consells d’Administració o òrgans rectors d’Empreses o Entitats privades, sempre que l’activitat de les mateixes estiga directament relacionada amb les que gestione el Departament, Organisme o Entitat en què preste els seus serveis el personal afectat».
I com el període de separació exigit és de dos anys, no hi ha forma que Sanchiz puga mantenir-se en el càrrec sense violar la llei.
Això és, almenys, el que defensen una desena d’entitats ecologistes i agraristes que en una carta al president valencià, Carlos Mazón, li han demanat que destituïsca aquesta directora general.
En la missiva recorden que el Grupo Sanchiz «gestiona nombroses macrogranges [que sumen al voltant dels 300.000 porcs] dins i fora del territori valencià. Les organitzacions denuncien que el nomenament d’aquest nou càrrec públic pot portar irregularitats i facilitats en l’expansió de la ramaderia industrial». De fet, les irregularitats ja s’han donat. La macrogranja de l’empresa a Aiora (Vall de Cofrents) va ampliar-se dels 750 porcs als 7.200 sense tenir la pertinent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) aprovada. Les molèsties i perills per a la salut de la instal·lació van provocar que nombrosos veïns de la localitat impulsaren una plataforma per demanar el seu tancament.
També s’han denunciat irregularitats i hi ha hagut protestes veïnals per les activitats de la macrogranja de més de 100.000 porcs que el Grupo Sanchiz té al municipi de Balsa de Ves (Albacete).
De fet, les entitats signants de la carta recorden «l’alta contaminació d’aqüífers i terres de cultiu» que suposa aquest model de ramaderia industrialitzat d’un sector porcí que «es troba en marcat auge en l’Estat espanyol a costa de la salut de les poblacions» i que «representa un model de gestió ramadera gens d’acord a les necessitats i tradició del nostre territori valencià».
Entre les organitzacions signants hi ha Amigos de la Tierra, CERAI, Ecologistes en Acció País Valencià, Justícia Alimentària, Observatori del Pastoralisme Extensiu de la Mediterrànea, Per L’Horta, Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià, Sociedad Española de Agricultura Ecológica i Transición Verde.
Tercer alt càrrec de Vox amb problemes legals
Amb el cas de Leticia Sanchiz, Vox ja suma tres alts càrrecs que han tingut problemes d’incompatibilitats en prendre possessió. I açò que només té tres conselleries. El més important per la rellevància política és el mateix Vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, de qui va descobrir-se que mantenia l’administració de set empreses malgrat l’incompliment de la llei que açò suposava. Finalment Barrera va haver de renunciar a seguir com a administrador.
L’altre cas és el del sotssecretari de Justícia, Luis Manuel Martín, destituït de forma immediata després que es filtrara que havia estat condemnat per un delicte de violència de gènere el 2011.
