L’arquitectura d’un govern és una tasca d’enorme complexitat i importància determinant en el seu funcionament futur i resultats esperables. Es pot enfocar bàsicament des de dos prismes. Pensant en el qui, o pensant en el què.
Decidir les competències en funció de la persona, o la persona en funció de les competències. En el primer cas és allò de recordar que a Manuel se li va prometre això o allò, que Raül no pot estar a les ordres de María Dolores per allò que va passar al darrer congrés, i així ad infinitum. En el segon, les conselleries, les secretaries autonòmiques i les direccions generals es creen en funció de les competències, i s’agrupen per sinergies i compatibilitat estructural. I ja després es busca algú que en sàpiga de la matèria a gestionar.
N’he fet algun article sobre això, i he escrit algun document per al meu partit, he de dir, sense gaire èxit. I, tot i això, crec que en general, i malgrat que es van cometre alguns errors estructurals, algun fins i tot catastròfic, l’arquitectura botànica va tenir molts encerts. Crec que la del PP ni abans, ni en l’interín amb Vox, ni ara, és una bona arquitectura. Com que no és qüestió de fer-ho llarg, posaré un sol exemple, que a sobre, és el que millor conec, l’ocupació.
L’any 2012, María José Catalá, com a consellera d’Educació, cultura i esport, va assumir les competències en FP ocupacional, retirat-li-les al servei valencià d’cupacó i formació. Pensaven que associar les polítiques actives a educació era una cosa lògica. És cert, que hi ha dues línies de Formació Professional, la general que imparteix Educació, i l’ocupacional en què és competent LABORA (aleshores SERVEF). El resultat, però, va ser que només un any més tard, Educació va renunciar a les competències en formació ocupacional, després d’haver executat zero euros d’un pressupost de centenars de milions. Zero euros volien dir milers de persones sense oportunitat de formar-se per millorar la seua qualificació professional. Un desastre. Una injustícia.
Amb el Botànic es va crear la Secretaria Autonòmica d’Ocupació, que vaig estrenar jo i que vaig ocupar fins que vam perdre les eleccions. Depenia de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sector Productius, Comerç i Ocupació. L’any 2019, entre la celebració de les eleccions i la configuració del nou govern, hi va haver moviments interns que pretenien repetir l’operació de Catalá, i dur Ocupació a Educació. Jo m’hi vaig oposar argumentadament. En tot cas, i encara que no fos per la meua oposició, al final, les coses es van quedar com estaven, i així continuaren fins al 2023.
En aquells huit anys, però, es va avançar moltíssim en allò que realment era important, que era l’aproximació dels dos models d’FP, sobre la base de la diagnosi que nosaltres havíem fet amb Avalem Territori per determinar quines formacions donaven més oportunitats reals d’ocupabilitat a escala comarcal. Va acordar que els centre d’FP depenent de cadascuna de les parts, passarien a ser compartits i cogestinats, i conseqüentment s’impartirien les dues branques formatives. Vam avançar, però no vam tenir temps de certificar un acord, en la compatibilitat de les dues escales de professorat de formació professional. Vam avançar molt, vam quedar massa lluny del tot. El canvi de govern i l’arribada del PP i Vox a la Generalitat, aturà, endormí i dissecà el procés.
Bàsicament perquè van tornar a cometre el mateix error. Esta vegada, a l’engròs. No només van adscriure la formació professional ocupacional, si no tota la Secretaria Autonòmica, direcció general de treball inclosa, a Educació. El resultat ha estat exactament el que vaig predir en un article, Ocupació va ser la germaneta pobra de la Conselleria, i va rebre escassíssima atenció, amb els resultats coneguts, de menys formació i menys oportunitats per als joves.
Amb la remodelació després de la dimissió del Gens Honorable Mazón, tornen a moure Ocupació, per associar-la, ara, a Habitatge, Joventut i Igualtat. Un allioli impossible de lligar. Gairebé cap sinergia entre àrees tan disperses. No funcionarà.
El camí, em permetran que reafirme l’opinió que mantinc fa anys, i que el dia a dia no en fa altre que confirmar-me, és que la línia encertada i útil, és la que vam encetar el conseller Marzà i jo primer, i quan ell va dimitir vam continuar amb la consellera Tamarit. És a dir anar aproximant fins a gairebé fusionar els dos models de Formació Professional, i per una qüestió d’operativitat, crec que este treball que tan avançat vam deixar, ha de coronar-se amb una sola direcció política. LABORA, el servei valencià d’ocupació i formació ha d’assumir totes les competències en FP que ara hi ha a Educació. Tot el model sota el mateix paraigua tècnic i polític. Com l’actual secretaria autonòmica manté també les competències en treball, crec que tot plegat podria tenir rang de Conselleria. I en tot cas, afegir-li empresa i indústria, si és que algú creu que Ocupació i Treball no mereix la consideració de Conselleria.
La narrativa és senzilla d’entendre. Els dos models d’FP són ja porosos i es pot transitar de l’un a l’altre, tots dos pretenen formar professionalment els alumnes per millorar la seua ocupabilitat i facilitar que puguen treballar en empreses i indústries. Formació (tota la formació professional), les relacions laboras, i les polítiques d’empresa i indústria, treballant coordinadament. Honestament, no crec que calguen més arguments.
