La nova presidenta del Congrés dels Diputats, la mallorquina Francina Armengol, va presidir el Govern Balear amb el PSIB-PSOE entre 2015 i 2023. Va ser durant aquest període quan més va exhibir la seua aposta federal, erigint-se en una de les poques veus del seu partit que defensava aquest model de manera incondicional.
No debades, la seua relació amb el president català Carles Puigdemont durant l’etapa més calent del procés independentista no era casualitat. Ambdós es van trobar, per exemple, al maig del 2016 per a signar un conveni per a la projecció exterior de la llengua catalana, així com també ho van fer mesos abans per a protagonitzar cimeres en què es pretenia coordinar estratègies conjuntes entre els dos governs. En un context en què Puigdemont despertava animadversió en la resta d’autonomies, Armengol va marcar perfil propi.
El president valencià, Ximo Puig, no va arribar a exhibir la proximitat que Armengol va mostrar amb Puigdemont, però per moments també es va adherir a aquesta lògica. Per exemple, la primavera del 2016, quan l’aleshores president català va visitar València per a defensar la culminació del Corredor Mediterrani. Amb l’acceleració del procés, el Consell va marcar distància amb l’executiu català, cosa que no va fer el Govern Balear, qui a través de Francina Armengol es va oposar a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Un dels seus antecessors al Govern Balear, el també socialista Francesc Antich, es va absentar en la votació d’aquest article al Senat –quan ell n’era membre– per a evitar votar a favor de la seua aplicació, tal com van fer els socialistes. Abans, Armengol s’havia oferit per a mitjançar entre Puigdemont i Rajoy en la fase més aguda del conflicte.
Armengol, que ha governat a les Illes Balears amb Podem i amb els ecosobiranistes de Més –aliats de Compromís–, també ha defensat el requisit lingüístic per accedir a la funció pública. Durant la seua presidència també va participar al llibre «La nova articulació catalana-valenciana-balear», editat per la Revista de Catalunya, en què Puigdemont i Puig també van signar sengles articles introductoris.
El seu gest més pròxim amb el País Valencià va ser l’impuls de les cimeres protagonitzades pels dos governs el 2021 i el 2022, actes en què s’exploraven maneres d’enfortir els lligams i les estratègies conjuntes entre ambdós territoris.
Aquesta sensibilitat també té l’origen en la seua joventut, quan Armengol va militar al desaparegut Bloc d’Estudiants Independentistes quan estudiava Farmàcia a la Universitat Autònoma de Barcelona a finals dels huitanta. Tot i que, segons ha reiterat posteriorment, la seua participació en aquesta entitat estudiantil es devia al seu desig d’implicar-se en una entitat polititzada, i el BEI era la més pròxima al seu entorn.
Tot i que la seua postura està lluny de l’independentisme, la seua aposta per un model federal va quedar palesa en el moment en què la majoria dels barons territorials del PSOE apostaven per Susana Díaz per a liderar el partit. Armengol va donar suport a Patxi López, qui exhibia un tarannà distint, per més tard alinear-se definitivament amb Pedro Sánchez.
