Aquest dijous la majoria de PP i Vox a les Corts Valencianes rebutjava la proposta de Compromís d’oficialitzar l’Any Estellés. Una decisió esperada, tot i que també contradictòria si es té en compte que el dia anterior la Diputació d’Alacant, ha proposta del PSPV, va aprovar una proposta idèntica. La cambra provincial alacantina compta amb majoria absoluta del PP i tant el president de la institució, Toni Pérez, com el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, van justificar l’aprovació i van retreure l’actitud de Vox, fermament contrari a aquesta iniciativa.

Et pot interessar

Malgrat excepcions com aquesta, el cert és que el poeta de Burjassot mai no ha caigut en gràcia entre la dreta valenciana. Ell mateix va ser acomiadat del diari Las Provincias a finals dels setanta per María Consuelo Reyna, la periodista més influent de la transició valenciana i dels primers anys autonòmics, qui va aprofitar una baixa mèdica de Vicent Andrés Estellés per a apartar-lo del mitjà sense anunciar-li-ho.

El periodista Francesc Viadel, al seu llibre La gran depuració, editat per les Publicacions de la Universitat de València el 2015 i guardonat amb el Premi Joan Coromines d’Investigació, impartit per la Societat Coral El Micalet, explicava que Estellés va entrar a formar part de la redacció de Las Provincias el 1949, quan el diari estava dirigit per Martí Domínguez Barberà. El 1978 va ser l’esmentada Reyna qui el va acomiadar «sense avisar-lo que l’empresa l’havia donat de baixa en la seguretat social aprofitant un dels períodes de les seues malalties».

El motiu, tal com narra l’autor de l’obra, van ser unes declaracions del poeta a la premsa barcelonina en què explicava el que pensava sobre la llengua i la cultura dels valencians després d’haver rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes aquell 1978. El pensament d’Estellés en aquest sentit coincidia amb els criteris científics que sempre han determinat que valencià i català són la mateixa llengua, però aquesta realitat va ser discutida per la dreta valenciana durant la Transiciói encara ara. «El blaverisme no ho passarà per alt», explicava Viadel –qui també és col·laborador del Diari La Veu del País Valencià– al seu llibre.

La gran depuració, llibre de Francesc Viadel

Reaccions

L’autor posa alguns exemples dels retrets que la dreta valenciana va fer a Estellés. El jurista Vicente Simó Santonja, degà de la Real Academia de Cultura Valenciana, acusava el poeta de Burjassot de «traïdor» a la revista secessionista Murta. Aquest adjectiu era d’un ús molt freqüent contra els nacionalistes valencians. Un altre d’aquests reaccionaris, el carlí Obduli Jovaní, habitual aquells anys a les pàgines del diari Abc, descrivia Estellés, Enric Valor, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner com «cuatro santones, cuatro angelitos que guardaban nuestra cama, portaban el lábaro de los Países Catalanes» i «les seguia una muchedumbre, una marabunta de convictos».

L’odi contra Estellés continua ben viu. L’opinant de Las Provincias Bruno Fernández Terrasa escrivia recentment que el poeta «discorre entre les parets dels instituts de secundària per més tard caure en el més absolut oblit», deia abans de reconèixer no ser crític literari per a justificar el fet de «no entrar en consideracions tècniques sobre la seua obra». Més viral es va fer la frase d’un columnista influent del nacionalisme espanyol, Jorge Bustos, subdirector d’El Mundo, qui va dir que Estellés era un «poeta perifèric perfectament irrellevant».

Actualment, en el context del seu centenari, la figura del poeta ha servit perquè Vox el situe com una figura relacionada «amb el catalanisme cultural que ens vol furtar la identitat valenciana», va dir la diputada Gema Alemán a la Diputació d’Alacant. Un altre diputat de la formació ultradretana, en aquest cas de Les Corts, Jesús Albiol, ha rebutjat en nom del seu partit la commemoració de l’Any Estellés pel fet que el poeta «pretenia la unitat lingüística». I des del PP, tot i que amb menys estridència, han impedit que la Generalitat celebre el centenari del poeta, que llueix una estàtua a la seua localitat, Burjassot, que va ser tacada el 2013 amb pintura blava.

Comparteix

Icona de pantalla completa